diumenge, 22 d’abril de 2018

Catalunya i el EIRE

Parlo amb un irlandès del nord, catòlic, que viu a Barcelona des de fa molts anys. És un home obert, intel·ligent, d'esquerres. Entristit per la situació que estem vivint, m'explica que és absolutament antinacionalista: "Les banderes, siguin les que siguin, em fan sortir urticària". Em diu que ha vist com el nacionalisme feia molt de mal a la seva comunitat, als seus amics, a la seva família. I m'explica que des del gener del 2017 Irlanda del nord està sense govern: "Els partits majoritaris no es posen d'acord. És com aquí, fifty fifty, i ara les directrius les duu Londres, des de fa més d'un any. Es nota en els afers socials. Aquí anem pel mateix camí." Busco a internet i corroboro el fet: des del gener del 2017 Irlanda del nord està sense govern autònom.
Em diu: "El pitjor és que la gent ja ni es queixa, és com si haguessin oblidat que estan sense govern. No tenen cap confiança en els polítics que els han tocat, són dolentíssims."

Cap comentari: