dijous, 6 d’agost de 2009

El camí de Santiago 8 El romànic de Santa María de Eunate

L'església de Santa María de Eunate es troba a 2'5 Km d'Óbanos. Prop d'allà, a Puente la Reina, és on s'ajunten el camí aragonès que ve de Jaca amb el camí francès que ve de Roncesvalles / Orreaga.
Això de ser conscient que ara sóc en un camí a peu, m'anima i a les vuit del vespre em torno a calçar i me n'hi vaig. Unes noies del poble m'expliquen el camí i em diuen que veuré una cutrera abans d'arribar-hi. Em sembla que ho he sentit bé, que han dit cutrera, i m'expliquen que és una granja de porcs. Quan arribo a la granja, ja veig l'església més enllà.

Santa María de Eunate té la particularitat de ser una església romànica de planta octogonal, envoltada per la part de fora per una galeria porticada, com un claustre exterior. Aquesta planta es veu que està relacionada amb la del Sant Sepulcre de Jerusalem. Diuen que segurament la van construir els templaris i té un nimbe esotèric que avui fa furor.

La veritat és que és molt bonica i que es trobi al mig dels camps, ara segats, i lluny de qualsevol poble, impressiona encara més. L’interior és molt curiós amb els vuit radis fent volta i amb un mini absis col.locat en un dels vuit costats.Aquí hi ha moltes bones fotos.

Era una església templària? Què voldria dir això exactament? Algú va comentar: Els templaris eren un ordre envoltat de preguntes i misteris, però des que s’han posat de moda, es veu que se’n sap tot. Fullejant una mica he trobat diversos punts que interessen els amants dels interrogants (¿potser m’interessen també a mi?).

Es veu que si es prolonguen (indefinidament) els vuit radis s’arriba a vuit llocs sagrats: Roma, Jerusalem, Toledo, no recordo si a la Meca i tot...

Un altre punt que destaquen és la gran presència de marques de picapedrers als carreus. A mi m’havien ensenyat que eren marques que indicaven quin picapedrer havia tallat el carreu i a qui s’havia de pagar, com una mena de signatura o d’albarà. Massa prosaic. Ara he llegit que a aquestes marques se’ls dóna tota una altra significació, perquè asseguren que els mateixos dibuixos esquemàtics es troben als carreus de les construccions romàniques... i a les piràmides d’Egipte. Això m’agradaria saber fins a quin punt és científic... En qualsevol cas ho relacionen amb el punt següent.

Doncs bé, ho relacionen ni més ni menys que amb la desaparició o enfonsament de l’Atlàntida. D’aquest continent se’n van escapar i salvar alguns homes savis que van deixar marcat el seu saber en els petroglifs que hi ha a Galícia i a altres llocs de la costa occidental europea.D’aquí en surt un anar i venir d’orient a occident i d’occident a orient buscant i passant-se els tals secrets. I el naixement d’una casta mundial de picapedrers que són dipositaris d’aquest saber i que tenen un llenguatge secret per transmetre’l, una part del qual està integrat en les marques als carreus. D’aquí fins a la maçoneria.

Encara hi ha una altra cosa que lliga Santa Maria d’Eunate amb l’Atlàntida. A les arquivoltes exteriors de l’absis hi ha una mena de mènsules amb caps humans (no sé si la paraula tècnica és mènsula). Alguns d’aquests caps, tot i que la pedra està gastada pel temps, clarament representen personatges estranys, que l’autor que he linkat més amunt diu que són abissinis o etíops, races que abundaven entre els atlantes... L’únic que puc dir és que, en efecte, els caps de dues d’aquests mènsules tenen trets que en podríem dir negroides...

(No sé si es nota, però em fa una mica de ràbia aquesta literatura i a la vegada m’atreuen algunes d’aquests temes.)

Més endavant el camí passa per Torres del Río, un poblet on hi ha l’església del Santo Sepulcro. Es tracta també d’una esglesieta romànica de planta octogonal, més petita que la d’Eunate. Aquí hi ha una noia, amb una tauleta amb postals, que explica que els vuit costats representen l’infinit. No arribo a sentir bé si diu que Déu va fer el món en set dies i el vuitè, doncs, és el final, la mort, l’infinit, o bé es refereix a alguna altra cosa que siguin set dies o set alguna cosa. Recorda als visitant que l’infinit es representa amb un vuit de costat. També assenyala que a la base dels vuit arcs de volta hi ha un relleu que representa un temple. I que tot plegat està inspirat amb el Sant Sepulcre de Jerusalem i fet construir per l’ordre del mateix nom. Algú li pregunta alguna cosa dels Templers i salta: Bueno, ojo con los Templarios, que ahora todo se atribuye a los Templarios...

A Santa Maria d’Eunate l’església està presidida per una mare de Déu romànica, i aquí a Torres del Río hi ha un sant Crist romànic.

Som una altra vegada a Santa Maria d’Eunate. Com que comencen una missa vespertina, surto i torno cap a Òbanos. Fa un ventet molt agradable i pel camí dic alguna cosa a un vell amb boina que també ha sortit a passejar. Em contesta amb veu aguda: Riquísimo, se ha puesto el tiempo riquísimo

Cap comentari: