Després de Pamplona ve l'Alto del Perdón. Des d'allà dalt, enmig del fort vent, mirant cap al nord es veuen divinament els Pirineus, cap al sud, els pobles per on s'anirà passant. Això és molt maco: veure cap on vas i saber que potser en cotxe s'hi arribaria en deu minuts curts, però que a peu tens una hora llarga. Les dimensions es compten d'una manera diferent.Allà dalt de l'Alto es fa un alto i hi ha un paio amb una camioneta que em sembla que s'hi planta a les set o quarts de vuit i ven café de puchero amb galetes. S'agraeix molt.
Per tot Navarra es veuen molts molins eòlics i aquí se'n veuen al llarg de tota la carena. Des de la mateixa base d'un d'aquests molins se n'aprecia bé l'alçada i el diàmetre de les aspes. Immensos. Una francesa gran: C'est très écologique, c'est bien, mais je ne voudrais pas les avoir dans mon jardin. En efecte, el soroll que fan és fort.
A la baixada, canvia la vegetació: ara camines sota l'ombra més atzarosa d'alzines i ametllers. Això ja no té pinta d'excursió, això d'ara és una altra cosa. T'adones que és un camí i que deu dur lluny. Comences a pensar A veure, què estic fent exactament? Per què m'agrada tant si no sé ni què és?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada