dilluns, 17 d’agost de 2009

El camí de Santiago 11 El romànic de San Miguel de Villatuerta

A Villatuerta hi ha una església gòtica dedicada a un sant que, com qui no diu res, s'anomena Veremundo. L'escola del poble també porta aquest nom. Es veu que Sant Veremundo era originari d'allà.

A l'església hi ha una senyora que dóna explicacions. Em diu que és voluntària pero ahora me han puesto un horario (fa una ganyota de resignació), perquè el bisbe ha demanat que es mirin de tenir obertes les esglésies perquè les puguin visitar els turistes. A una banda de l'església hi ha una porta romànica i em diu que procedeix de l'ermita de San Miguel.

L'ermita és als afores del poble i per por que no acabés totalment derruïda (venían los maleantes y hasta encendían fuego dentro) en van treure aquesta portalada. M'ensenya un pamflet que venen on hi ha aquests relleus:

Gran sorpresa, perquè he vist els originals al Museo de Navarra, a Pamplona, i em van semblar tan primitius que vaig anotar-me el nom de la procedència: Ermita de San Miguel de Villatuerta.
Diria que s'hi veu un bisbe muntat a cavall, un sant Crist, un home agafant-se la cama, un ocell, un Sant Miquel... L'ermita també és molt primitiva, dels anys 971-979.

L'endemà al matí, poca estona després de sortir del poble, veig l'ermita vora el camí. Em despedeixo dels que caminen amb mi i m'hi acosto. Nova sorpresa: davant l'ermita hi ha una tenda de campanya petita i un paio amb mala cara que ja s'ha llevat. Em veu i desapareix per l'altra banda de l'esglesieta. Penso que potser és un maleante d'aquells que hi encenen foc. Dono la volta a l'ermita per veure per on s'hi entra, però fent un tomb més ampli per no trobar-me el maleante cara a cara. Torno a veure el tipus, que s'ha situat a l'entrada i em fa un gest perquè hi entri. Aquests dies m'he envalentit, però no he perdut el seny i giro cua.


Cap comentari: