dimarts, 23 d’agost de 2005

Lyon 7. El color daurat a l'Òpera


Una mica més d'Òpera de Lyon.

Hi ha un foyer, sala de passos perduts o si voleu gran balconada, que ha guardat l'aspecte que tenia fa dos-cents anys, amb mosaic, parets pintades, cargolets al sostre, noms de músics i arcs oberts sobre l'Hôtel de Ville. I daurats, hi ha molta motllura daurada.
La noia ens fa una tercera reflexió sobre els colors: aquí l'arquitecte va demanar als restauradors que exageressin els daurats, que els ampliessin i els intensifiquessin, buscant el contrast amb l'austeritat de la part moderna.
Després tornem a les interioritats de l'edifici i ara la guia ens demana que pugem a peu 11 pisos per una escala que en podríem dir de servei. Amarats de la lliçó de simbolisme -roig, negre, daurat-, enfilem les escales i descobrim solets, per la nostra banda, un altre món simbòlic: (em poso èpica) el del sofert treballador, el de les prohibicions, el de la transgressió.
En efecte, l'escala de ciment armat, nua, sense pintures ni colorins, la que serveix als qui treballen a la casa per anar amunt i avall, és plena de burilles de cigarreta. Ah, mira-te'ls... Primer pis, segon, pis, fins al tercer pis. No cal anar més amunt per amagar-se. També hi ha pintades esborrades, bandes grisoses de pintura gruixuda per tapar frases que vés a saber què deuen dir, però que segur que no són amables per a l'staff.
Arribats a l'11è pis, som just sota la volta de canó (si no ho heu fet al post anterior, cliqueu que val la pena). Des d'aquí la vista és una meravella.

Cap comentari: