dilluns, 22 d’agost del 2005

Lyon 6. El color negre a l'Òpera

(Podeu clicar per ampliar la imatge)
Continuem amb la visita a l'Òpera de Lyon.
Ens girem d'esquena als nens que ballen hip-hop a sota les voltes de fora, i mirem el gran vestíbul on ens trobem. Tot és negre: terra, sostre, paret i escales mecàniques.
Ens fan entrar a una sala relativament petita i circular que ells anomenen l'Amphi i que fan servir per espectacles diversos, i ens asseiem a les grades per escoltar les explicacions. En aquest amfiteatre tot continua sent negre, però el que se'n diu negre, negre-negre.
Aquí -se'ns informa-, si l'espectacle demana un ambient especial, disposen d'unes tauletes que creen sensació de cafè-concert. Mirem una de les tauletes: potes negres metàl.liques i tauler d'un plàstic transparent, gruixudíssim i... vermell! La noia que dirigeix la visita ens diu per pròpia iniciativa el preu de cada tauleta: 1.000 euros (166.000 pessetes, preciso jo). No sé si vol ser crítica o vol épater les bourgeois. Afegeix que l'ha dissenyada el mateix Jean Nouvel.
Més endavant, per entrar a la sala gran, passem per una mena d'antepalco, un espai petit, completament tancat per dues portes, una que dóna al passadís i l'altra que dóna a la sala. Aquest espai estanc està folrat -terra, sostre, parets- d'un vermell rabiós. Insonoritza la sala i prepara l'espectador, perquè el vermell és el color de l'espectacle, ens diu la noia. A dins la sala gran tot és negre carbó (tot vol dir tot: seients i teló inclosos).
La noia, ara que ja sabem què significa el roig, ens fa una reflexió sobre el negre: el negre és la foscor necessària per fixar els ulls en l'espectacle. I afegeix literalment: Monsieur Jean Nouvel aime beaucoup le noir, je ne sais pas si vous avez vu des photos, il est toujours habillé en noir. El comentari, en aquesta sala que gairebé fa susto, em sembla més aviat foteta. Ve a dir "ja se sap, els artistes són així..."