A Lyon l'Institut Lumière té un museu encantador, que es visita tot trepitjant rajoles com la d'aquí al costat.Una de les gràcies és que es troba dins la mateixa vil.la on vivia la família.
Els germans Lumière estaven casats amb dues germanes, i a la casa hi havia els dos matrimonis, les criatures corresponents, els vells Lumière, alguna cunyada, el servei. Al museu es poden veure moltes fotos i pel.lícules familiars. Se'ls veu contents, imaginatius, en aquest ambient de molta gent entretenint-se, que sembla feliç. En una de les pel.lícules, on es filma l'arribada d'un tren, apareix la dona d'un dels Lumière, fent el paper de senyora que espera el tren i un cop acabat d'arribar es precipita com tots els altres actors cap als vagons. Són gent de moviment, molt moviment, gens d'esperit contemplatiu.
La vil.la és d'estil art nouveau, amb un pavelló amb grans finestrals (el jardí d'hivern), una escala molt d'època, el dormitori del pare Lumière més o menys intacte, les habitacions del servei sota la teulada... Tot plegat envoltat d'un gran jardí i amb un nom, Monplaisir, que també és evocador.
(Podeu clicar per ampliar la imatge)
Hi ha una maqueta de com era la zona abans de l'especulació immobiliària. Al costat de Monplaisir hi havia la fàbrica de la família (de material fotogràfic). És justament davant de l'hangar de la fàbrica, on van filmar la primera pel.lícula el 1895: la sortida dels obrers. Aquest hangar es considera el primer decorat cinematogràfic i és justament l'única part que s'ha conservat d'aquesta fàbrica, on ara hi ha una sala de projecció, incorporada al museu. Al carrer li han posat Rue du Premier Film.
Al final del recorregut del museu et pots asseure a veure un muntatge de pel.lícules dels Lumière on es veuen tres versions de la sortida de la fàbrica. A la primera, van posar la màquina allà davant a l'hora de plegar, s'obren les portes, surten els treballadors i es nota que no estan avisats. En canvi a les altres dues versions un munt de petits detalls denoten que els treballadors ja saben de què va i esquiven els amos que els filmen.
El 1995 hi va haver una reunió de directors cinematogràfics per a la celebració del centenari de la primera pel.lícula, i van fer un petit happening filmat que consisteix en un film de 50 segons, com tots els dels Lumière, també en blanc i negre, on es veu la mateixa porta que s'obre però els que en surten són els directors. (És un gest simpàtic, però més lent i avorrit, perquè no tenen pressa per tornar a casa.)
(Proper post: El món de les fotos i dels primers films)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada