dimarts, 30 d’agost de 2005

Lyon 11. Les primeres fotos, els primers films

(Continuo amb els Lumière)
Al museu de l'Institut Lumière hi ha una exposició important dels passos previs a la descoberta del cinema i dels artilugis tècnics que el fan possible.
El recorregut comença amb un quadre impressionista que representa un mercat molt agitat perquè bufa vent fort. Hi ha un paral.lelisme entre la voluntat dels pintors impressionistes de retenir el moviment i reflectir els canvis en l'ambient i l'interès del cinema per fer una cosa semblant. També es destaca el paral.lelisme en els temes pictòrics i els fotogràfics i s'hi mostra costat per costat l'estació de tren de Monet i l'arribada del tren a l'estació de Lyon dels Lumière, els pagesos de Millet i els de Van Gogh i escenes filmades d'artesans, nens de Renoir i fotos familiars i escenes de home movies.
Hi ha mostra de fotos que es veuen en relleu i hi ha també algunes fotos, diguem-ne, picants com la que reprodueixo aquí al costat que fan somriure.
Del muntatge de films dels Lumière (una tria d'entre 1500) que es pot veure al museu, són interessants els comentaris del director B.Tavernier. Per exemple a "Enderrocament d'un mur" van descobrir els efectes especials: el projeccionista havia posat la pel.lícula a l'inrevés i el mur enlloc de caure es reconstitueix i acaba ben dret. També hi ha una visió de Venècia, filmada des de dalt d'una góndola en marxa, que seria un precedent de la càmera mòbil. En "El regador regat" i en "L'enganxador de cartells" hi ha els primers gags (o sigui que acaben a bufetades). Aquestes primeres pel.lícules també estan triades per descobrir els assajos tècnics que s'anaven fent: en un dels films, un àrab s'inclina múltiples cops per resar i a cada cop el cap va a parar fora del camp visual de la imatge. N'hi ha d'altres molt reveladors de l'època colonial: unes senyorasses europees, vestides de clar, volants, mirinyacs, sombrilles i demés, tiren monedes a nens indoxinesos que es llencen a agafar-les. Elles riuen i en llencen més. Hi ha alguna pel.lícula que sembla del tot surrealista: soldats espanyols, d'uniforme de campanya, amb fusell en bandolera, motxilla i tota la parafernàlia, estan en un descampat... i ballen jotes.
S'assenyala que després de la primera Guerra Mundial es va imposar el muntatge narratiu nord-americà que va desplaçar l'estil Lumière.
En qualsevol cas en sortir d'aquest museu un es pregunta si els germans Lumière s'adonaven del gran tinglado que havien descobert.

Cap comentari: