(Aquesta imatge no és meva -massa ben beta! L'he trobada a la xarxa i és de Antón Hurtado. Són els bosquets de la Sierra de Atapuerca.)
(Intentaré acabar aquest Juliol les notes sobre el tros del Camí de Sant Jaume que vaig fer l'any passat.)
A l'etapa abans de Burgos, vaig veure que el Camí passa molt a prop del jaciment prehistòric d'Atapuerca i vaig telefonar per conèixer els horaris. L'endemà hi havia una visita guiada a mig matí i vaig decidir anar-hi. Vaig marxar el més tard possible de l'alberg de San Juan de Ortega, a les 8h del matí, que és quan tothom ja ha de ser fora. Hi havia només sis quilòmetres fins a Atapuerca i vaig haver d'entretenir-me per fer temps i arribar-hi a les onze. O sigui que vaig poder llegir les inscripcions de tots els monolits commemoratius que hi ha en un camp a l'entrada del poble.
Un dels monolits té una placa que diu que la pedra pesa 2.500 kgs. i que va ser aixecada per membres de les excavacions i per habitants del poble, seguint "los métodos prehistóricos".
Un altre dels monolits està dedicat "A Emiliano Aguirre, padre e impulsor del proyecto científico de Atapuerca. Gracias a ti aquí hubo, hay y habrá tesis". La frase és bona.
Vaig començar a veure que els tres arqueòlegs que dirigeixen les excavacions, tenen imaginació, Juan Luis Arsuaga, J.M. Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell.
A les 11h era al Centro de visitantes (un local massa luxós pel meu gust, fet amb unes mides, sales, espais per això i per allò que denotaven que hem passat per un període de vaques molt grasses i hem pecat de megalomania). Com que vaig d'observadora multidisciplinar, vaig preguntar a les noies que venen les entrades si aquelles sales de reunions i conferències es feien servir i em van dir que no, que estava previst que s'hi fessin fòrums, convencions i demés, però que de moment no s'ultilitzaven. M'ho vaig apuntar al cap i us ho explico ara. De totes maneres és l'única cosa negativa que us diré.
D'allà ens van portar en autocar fins a un poble, a uns 18 Km., que es diu Ibeas de Juarros, situat dins la Sierra de Atapuerca i d'allà a l'entrada del jaciment. Vam caminar per una zona elevada des d'on es veu el jaciment, com es treballa i també vam veure un meeting a peu d'obra entre l'Eudald Carbonell i una dotzena de... savis? que també visitaven el jaciment però per la zona de baix de la rasa.
Algunes coses, que potser ja han sortit en reportatges televisius, però que jo desconeixia i que vaig trobar interessantíssimes:
Origen de la descoberta: Al segle XIX una companyia anglesa que volia transportar mineral de ferro des d'unes mines de la Sierra de la Demanda cap al nord industrial d'Espanya, va tallar (fer una rasa o trinxera) la Sierra de Atapuerca per fer-hi passar un ferrocarril. A simple vista van quedar al descobert diversos estrats d'activitat prehistòrica. Es veu que la gent de per allà hi recollia ossos i altres coses, però que va ser sobretot Emiliano Aguirre qui primer va veure la importància del lloc per a l'arqueologia científica, cap al 1976.
(Sigui dit de pas, avui dia segurament estaria absolutament prohibit fer una rasa com la que es va fer per permetre el pas d'un ferrocarril.)
Lloc estratègcic: la Sierra de Atapuerca es troba en un lloc considerat estratègic pels prehistoriadors, ja que pot ser lloc de trànsit entre les conques de l'Ebre i del Duero, i entre la Serra Ibèrica (Serra de la Demanda) i la Cordillera Cantàbrica. A prop hi ha el riu Arlanzón, on era molt fàcil abastir-se d'aigua i caçar-hi, perquè s'hi trobaven animals que hi anaven a beure. La serra d'Atapuerca, doncs, devia ser una zona important de pas. Es possible que aquesta situació fes que s'hi hagin trobat restes prehistòriques pertanyents a un període que abraça més de 800.000 anys.
Situem-nos: Tenim d'una banda l'anomenat Home de Neandertal, un tipus d'home que va viure a Euràsia entre el 230.000 i el 28.000 a.C. Va coexistir durant uns 5.000 anys amb l'anomenat Homo Sapiens del qual s'han trobat restes a Europa a partir del 33.000 a.C. Aquest Homo Sapiens, per entendre'ns, som nosaltres, els actuals habitants dels cinc continents.
Sobre el tema ¿Com va ser que es va extingir l'Home de Neandertal i es va imposar l'Homo Sapiens? s'han dit moltes coses i hi ha teories diverses. He vist que els dos pols de l'explicació estan en pugna. Un: es van extingir perquè devien entrar en contradicció amb l'Homo Sapiens; sobreviu el més fort, el més adaptat (en pla Darwin). L'altre: no té perquè haver-hi hagut violència o domini, fins i tot hi va haver creuament entre les dues espècies (posició més "buenista" que es diu ara). El cas és que el que va desaparèixer va ser el Neandertal i no el Sapiens. En aquesta visita m'he assabentat d'una cosa molt curiosa: la població europea té entre un 1% i un 4% de genoma de l'Home de Neandertal. O sigui tenim (tinc!) entre un 1% i un 4% de genoma de l'Home de Neandertal
Hi ha un altre espècimen més antic, anomenat Homo Hildenberguensis, que seria un ancestre de l'home de Neandertal. Va existir entre el 600.000 i el 250.000.
A Atapuerca han trobat restes d'un nou tipus més antic encara, que han anomenat Homo Antecessor, que devia existir cap al 800.000 i que fan pensar en un ancestre de l'home Hildenberguensis. Cada cop més enrera, cada cop més lluny!
Geologia: El tipus de roca calcària ha permès, per erosió deguda a l'aigua, la formació de coves i avencs subterranis que van constituir trampes naturals per a animals i que van ser utilitzades per aquests primers homes com a dipòsits de cadàvers. Posteriorment aquestes cavitats han estat reomplertes de manera natural per materials que s'hi han sedimentat i s'anomenen dolines.
Rebre l'explicació de com s'investiguen aquests amuntegaments d'ossos i de les conclusions a què s'arriba, és apassionant.
Només un detall: a un dels avencs plens d'ossos d'animals caiguts per accident, s'hi podia entrar gatejant per un forat lateral. Hi entraven alguns mamífers carronyaires i també alguns humans. Per les marques dels d'ossos es pot saber si els carronyaires eren animals (deixaven marques d'urpes) o humans (deixaven marques de destrals). Resulta curiós que quan s'ha fet l'estadística dels ossos dels animals caiguts s'han trobat a faltar molts caps i moltes potes. Vaja, que sobretot hi ha carcanades! Això significa que els humans s'enduien els caps i les potes, més fàcils de tallar i de transportar.
Troballes:
Les troballes són contínues. S'excava del 15 de juny al 15 de juliol. Em vaig preguntar: per què un períde tan curt? per falta de pressupost? No! És que es troba tant de material que fan falta els onze mesos restants per analitzar-lo.
El Parc d'interpretació Arqueològic es troba al costat del Centre de Visitants i s'hi fan demostracions de tècniques prehistòriques: et fan una destral davant teu, fan sonar una mena d'instrument musical, llencen una fletxa amb un propulsor, t'encenen foc... Les persones que ens fan les explicacions i demostracions, tant aquí com al jaciment són arqueòlogues i parlen en tot moment amb coneixement de caua.
Aquesta visita a Atapuerca s'ha d'allargar anant a Burgos a visitar el Museo de la Evolución. Es va fundar arrel dels descobriments d'Atapuerca, s'hi exposa entre altres el material trobat a les excavacions i els directors, crec, són els tres magnífics del jaciment. S'hi han degut d'invertir molts diners, però el resultat és de qualitat.
Fa 5 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada