dijous, 5 de juliol de 2012

El Cabo de Gata. L'espart


Acabo les notes sobre El Cabo de Gata parlant de l'espart.

La planta de l'espart és una de les més comunes al Cabo de Gata. En una de les caminades, després de pujar a una muntanyeta per un camí molt dret, vam arribar a una plana elevada des d'on es veia una extensió meravellosa de mar. Aquesta plana estava absolutament recoberta de plantes d'espart, amb les seves despentinades fulles voleiant pel fort vent que bufada. Era una imatge preciosa, era com avançar per una alfombra voladora.

Després a Níjar veurem uns cistells molt matussers fets amb aquest espart i destinats als turistes.

Em va venir al cap una imatge molt llunyana. El lloc era Barcelona, el temps els anys 50, les protagonistes dues dones grans. Enraonaven d'un immigrant d'Almeria. Jo era molt petita però recordo molt bé que es tractava d'algú d'Almeria:
-Li vaig preguntar que què feien al seu poble i, imagina't tu, em va dir que conreaven espart!
-Espart?
-Sí, dona, espart. No m'estranya que hagin de marxar.
Em va quedar gravat al cap que això de l'espart no era gaire productiu, el que no sabia és que una plana d'espart un dia de vent fos tan bonica.

Cap comentari: