dijous, 7 de juliol de 2005

Xibolet, Sibolet, Shibboleth

Per a la Mariona Petit
Deia a la nota Palíndroms que hi ha paraules estranyes que justament indiquen jocs i entremaliadures de la llengua i prometia parlar del xibolet.
Vaig sentir per primer cop aquesta paraula fa uns mesos, un migdia que dinava amb la meva germana. N'hi havia parlat un col.lega seu, Hèctor Moret, de qui citaré publicacions al final d'aquesta nota.
Comencem pel final: allò dels "Setze jutges d'un jutjat..." és un xibolet. O sigui, que un xibolet és una frase o un mot que té sons característics d'una determinada llengua i que s'utilitza per diferenciar els parlants d'aquesta llengua dels de les altres. La definició és meva, atenció, en les publicacions que he llegit l'explicació és més rigorosa (i també més llarga).
Anem ara a l'etimologia del terme, que l'aclareix millor. A la Bíblia, a Jutges 12, 6 surt un episodi on els de Galaad es barallen amb els d'Efraïm i els prenen uns guals del riu Jordà. Els d'Efraïm intenten travessar i dissimular que són efraïmites, però els de Galaad els fan dir la paraula shibboleth (que vol dir corrent d'aigua) per comprovar-ho, i com que la pronuncien malament i diuen sibolet els tallen el coll.
La paraula shibboleth apareix als textos amb variants ortogràfiques, com és d'imaginar. En català hauria d'escriure's xibolet. En anglès significa també contrasenya (d'un grup, d'una secta).
Hi ha exemples de xibolets en altres llengües: sembla que en una guerra o escaramussa entre Santo Domingo i Haití els dominicans feien dir la paraula "perejil" als haitians (de parla creole-francesa) per veure si sabien dir la "j" castellana i assegurar-se que eren haitians i no dominicans. H. Moret cita en un dels opuscles ressenyats més endavant la frase "Quien no diga hacha, higo y higuera no es de mi tierra" d'una zona extremeña on s'aspira la "h". I una altra del nord de la província de Lleó: "Quien non diga tcheite, tchinu y tchana non ye da Tchaciana" ("Quien no diga leche, lino y lana no es de Laciana").
Tornant als "Setze jutges...", jo havia sentit a dir en broma que era una frase que els almogàvers feien dir als turcs -la "venjança catalana" a Constantinoble després de l'assassinat de Roger de Flor-, i fins una vegada vaig sentir un acudit dolent: un almogàver, per assegurar-se que l'altre era persa i el podia matar, enlloc de fer-li dir els "Setze jutges" li preguntava directament: "¿Sei persei?" i el persa li contestava: "Trentaisei" . (Perdoneu...). Doncs resulta que xafardejant per la xarxa m'he trobat un enllaç on es diu que els "Setze jutges" es feien servir durant la Guerra de Successió. Sorpresa.

Deia al començament que la meva germana m'havia deixat un opuscle: "Algunas notas a propósito de los géneros breves de la literatura popular y tradicional" por Hèctor Moret Coso (separata de Temas de Antropología aragonesa, núm 9, 1999). I l'endemà em va passar un imprès de les "Actes de l'Onzè Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes" Palma de Mallorca, 1997 amb el text de la ponència "Sobre alguns aspectes conflictius en la classificació tipològica del cançoner popular" igualment d'Hèctor Moret. (Dono les referències amb precisió perquè internautes entesos m'han dit que els blogs hem de ser solvents.)
Pel mateix, poso el text bíblic Jutges 12, 6 escanejat:
 (Podeu clicar per ampliar el text)

Cap comentari: