A la nota anterior, Mcguffin comenta:
És curiosa aquesta associació novel·la-democràcia, poesia-despotiste. Reduccionista, simplista i inexacta, fins i tot errònia, però curiosa.
Té raó que és simplista, etc. i segurament també errònia, però jo la trobo més que curiosa, la trobo interessant (no pel que fa al lligam poesia-despotisme -que fort!-, sinó pel lligam novel.la-democràcia). Em va fer pensar en un text molt suggerent del Milan Kundera que es titulava "L'herència menystinguda de Cervantes":
(m'atreveixo a traduir del francès el títol i un paràgraf):
"Mentre Déu abandonava lentament el lloc des d'on havia dirigit l'univers i el seu ordre de valors, separat el bé del mal i donat un sentit a cada cosa, don Quixot sortia de casa seva i no va ser capaç de reconèixer el món. Aquest, en absència d'un Jutge suprem, va aparèixer de cop en una temible ambigüitat; l'única Veritat divina s'havia descomposat en centenes de veritats relatives que els homes es van repartir. Així, el món dels Temps moderns havia nascut i, amb ell, la novel.la, la seva imatge i model. "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada