Oratòria

El passat dilluns 27, al Palau de Pedralbes, es va celebrar l'acte de lliurament dels premis Orator que són els premis que es donen als alumnes que guanyen un concurs d'oratòria en llengües estrangeres muntat pel Departament d'Educació entre les escoles i instituts públics.

Hi ha finalistes i guanyadors per a cada una de les categories: primària, ESO, Batxillerat i Formació Professional.
Els de primària han de fer un discurs només en un idioma estranger, mentre que les altres categories han de fer dos discursos, en dues llengües estrangeres, d'una durada de 3 minuts, o potser cinc, no ho sé ben bé. Els idiomes en què es participa són francès, anglès o alemany.
Cada escola o institut només pot presentar un candidat, que es prepara els discursos sobre temes d'actualitat i els fa davant d'una càmera de video. El jurat emet el veredicte a partir de les cintes de video enviades pels centres. Evidentment no són discursos llegits, sinó "dits".
Els premis consisteixen en una petita dotació econòmica per al centre i en un viatge col.lectiu de 3 o 4 dies per a tots els alumnes guanyadors a algun lloc de França o de Gran Bretanya.
I ara un detall d'aquest acte, que crec que és molt més que un detall: els guanyadors de cada una de les categories, el dia del lliurament de premis, on hi ha els altres guanyadors, els finalistes, els professors, els familiars, membres dels Instituts britànic, francès i del Goethe, la consellera de la Gene, el director general d'això i el d'allò altre, el vicecònsol francès..., davant de tota aquesta gentada, pugen a la tarima i amb un micro fan els discursos que es tenen preparats, "nada en las manos, nada en las mangas". Estareu d'acord que és un detall que té el seu mèrit.
Fins aquí la informació estricta, les dades.
Ara el comentari.
Vaig sortir molt optimista, perquè els alumnes parlaven bé, francament molt bé, tant pel que fa a la correcció de les llengües, com l'entonació, el convenciment amb què s'expressaven. A més, eren els millors entre cent vint-i-tantes escoles presentades, és a dir que no eren casos tan excepcionals. També em va agradar que guanyadors i finalistes venien de les quatre cantonades de Catalunya i que van sortir a relluir uns pobles de la quinta forca. I, sí, em va alegrar que tots fossin alumnes de l'escola pública. Ah, i vaig trobar molt bé que, ja que la guanyadora de batxillerat era de Cornellà, l'alcalde de Cornellà hagués assistit a l'acte.
Doncs ja està. No tot són ganivetades, escopinades, fracàs, assetjament, anorèxia i bulímia.
(Post data: Si algú, però, vol trobar pegues, també puc informar que tots els parlaments van ser políticament correctíssims, excés que avui i aquí no tinc ganes de criticar)