Al CCCB fan unes exposicions que a vegades pequen de... abstractes? simbòliques? No sé com dir-ne, però sí que és cert que a vegades hi ha més disseny que contingut. Més pa que formatge. En qualsevol cas, mentre hi hagi alguna peça o alguna idea interessant, jo acostumo a pensar que ha valgut la pena. A no ser que tingui un d'aquells dies de "i això quan ha costat? eh, quan ha costat?".
Fantasies de l'harem i noves Sherezades. El dibuixet d'aquí a sobre va ser fet en aquella exposició.
Els pintors occidentals pintaven odalisques nues i silencioses, impersonals, ofertes, enclaustrades. Aquests quadres eren contraposats, en aquella exposició, a les imatges orientals de l'heroïna persa Schirin que era pintada escapant-se de l'harem per anar a l'encontre del seu amant.
En efecte, el text que encetava la mostra era aquest: "A Occident les dones s'alliberaven i els homes les imaginaven esclaves. A Orient les dones eren esclaves i els homes les imaginaven lliures".
Per cert, sembla que l'únic personatge occidental que va arribar a visitar un harem va ser una dona anglesa, Lady Mary Montagu (a l'exposició es mostraven les seves cartes), i també Eugène Delacroix, però en el seu cas més que un harem sembla que va ser una visita a les dones d'una casa particular, dones que avisades pel marit, es van perfumar, enjoiar i vestir molt (vegeu el post sobre els seus quaderns de notes). O sigui que les odalisques de Fortuny, d'Ingres i companyia són pur imaginari.
Ara fan una altra exposició que tracta la mirada d'Orient sobre Occident. Hi ha una cosa que ha valgut la visita. És un video que recull entrevistes a cinc intel.lectuals musulmans, on responen a un seguit de preguntes sobre les dues civilitzacions. S'expressen en un francès perfecte i diuen coses interessants. Us poso alguns enllaços: Nilufer Göle, Hoda Barakat, Sorour Kasmai, Daryush Shayegan, i Salah Stetié. M'han impressionat, en especial les tres dones, i m'han agafat ganes de llegir alguna cosa de Nilufer Göle sobre la dona musulmana. (Poso aquí un enllaç amb els posts sobre el vel a França publicats al començament de la història de les Barcelonetes).
(Podeu clicar per ampliar la imatge)
Algunes opinions eren molt suggerents. Per exemple, a la pregunta sobre quin era el punt que definia Occident, Sorour Kasmai respon: "La novel.la". Més endavant, parlant de "democràcia" torna sobre el mateix: "La novel.la és el gènere que mostra camins diversos, és un gènere que dóna una base a la democràcia; la poesia és la subjectivitat, pot ser el gènere del despotisme", diu.
Crec que és l'iranià Shayegan que quan és preguntat sobre el que més li agrada d'Occident contesta: "La racionalitat i l'eficàcia". Quan se li pregunta a continuació el que més detesta d'Occident contesta: "El mateix, la racionalitat i l'eficàcia". Evidentment, matisa les respostes. Però he pensat en una frase d'aquestes del pensament zen que m'agrada molt. Diu: "De veritat algú creu que una cosa pot millorar sense empitjorar?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada