Màfia russa

Ahir al matí hi va haver una redada a Barcelona i a altres punts d'Espanya dirigida contra la màfia russa. La veïna del 1er pis m'agafa avui, a part, a l'entrada de la finca i m'assegura excitada que un dels detinguts -l'ha vist emmanillat al telenotícies- és el noi més jove de la família de russos que viuen a l'escala.

En realitat no són russos, són georgians.
Són una família formada per pare i mare amb dos fills grans, un casat i emmainadat i l'altre, el jove, solter amb nòvies. L'efecte que fan és de família treballadora que té un negoci. Se'ls veu pujar i baixar d'una camioneta que ara condueix l'un, ara l'altre; els dissabtes al matí reben uns, diguem-ne, socis o empleats amb qui fan una mena de reunions o tertúlies a la vorera; sempre he pensat que treballen en alguna cosa manual del ram de la construcció, bàsicament perquè ho diu a la bústia i a més els homes d'questa família fan força pudor de suat (jo visc en un lloc que no és gens aristocràtic).
El noi jove... és diferent dels altres, sembla una mica diletant, i es veu que sí que l'han detingut amb això de la màfia russa.
Just me n'acabo d'assabentar per boca de la veïna excitada, quan el germà, el que té dona i dues criatures, passa rabent escala avall. Pujo a casa i poca estona després torno a sortir, agafo l'ascensor i em trobo a terra La Vanguàrdia, oberta justament per la pàgina on es dóna la notícia de la detenció. Penso: "Déu meu ¿pot ser que algun veí l'hagi deixat allà expressament, com un escarni?". La recullo i es para l'ascensor al replà on viuen els georgians. La mare georgiana obre la porta de l'ascensor i em pregunta si he vist un diari, que al seu fill li deu haver caigut... Li dono. Em diu gràcies i se sent a dins de casa seva un fons de veus discutidores. Tenen un atabalament que és senyal que s'han assabentat fa poques hores de la detenció, han baixat a comprar el diari a veure què en diu, els ha caigut i ni se n'han adonat... La mare m'ha fet pena. A la tarda sento per la galeria i per primera vegada que en el pis dels georgians es parla castellà. Penso: "Deu ser l'advocat".
No m'he pogut estar de jugar a detectiu i d'interpretar detalls de la vida del fill més jove, detalls, però, que ben mirat no passen de ser actituds d'un noi fatxenda.
Quan van detenir els integrants de l'últim comando Barcelona d'ETA, unes veïnes grans de l'escala on vivien van dir al periodista d'un diari: "Eran antipáticos, no tenían las conversaciones normales que hay entre vecinos, nosotros les llamábamos los de la ETA i decíamos 'mira ya suben los de la ETA', 'hoy he visto a los de la ETA'".