Més vel musulmà

Dilluns 19 al vespre, hi ha hagut un debat a la televisió francesa sobre informe Stasi, la futura llei sobre la defensa de la laïcitat i el famós vel islàmic a les escoles públiques. Vaig parlar d'això el 17 de desembre, i ara hi vull tornar perquè hi ha diverses coses que m'han interessat.
La primera és que m'he preguntat si a la televisió espanyola, posem a la TV1, seria possible un debat del mateix nivell: dues hores de durada, participació ben bé d'una vintena de persones qualificades de les opinions més diverses, sense insults ni crits, i a més, i això és el més notable, un cara a cara entre Jean Louis Borloo, l'actual ministre de Renovació ciutadana, i l'antic ministre socialista de Cultura, Jack Lang, que ara és únicament diputat. M'he preguntat si seria possible només uns instants, perquè és evident que la resposta és no. ¿Un Alvarez Cascos o similar acceptant debatre calmadament amb la Carmen Alborch o el Jorge Semprún, posem per cas? Aquí la dreta no és ni civilisé ni républicaine.
La segona cosa que crida de seguida l'atenció és que el mocador és només la punta de l'iceberg d'una preocupació més profunda per una situació de crisi, que realment existeix, però que és vista de molt diferents maneres.
El Bernard Stasi, que el tenien assegut en un lloc preferent, diu que la comissió que es va crear per estudiar la situació no tenia la intenció de proposar que es fes cap llei, i que si haguessin votat la possibilitat els primers dies de reunió, les tres quartes parts dels membres, ell mateix inclòs, hi hauria estat en contra, però que vistos els testimonis recollits i fet l'estudi, van arribar a la conclusió que hi havia "grups organitzats que combatien la laïcitat i temptejaven la resistència de la República", i que davant d'aquesta situació s'havia de donar una resposta clara.
L'únic membre de la comissió Stasi que es va abstenir en la votació final de l'informe, Jean Bauberot, també era present al debat i ha assenyalat que hauria votat afirmativament i hauria estat partidari de fer una llei especial, si l'informe "hagués distingit entre un mocador discret i un mocador agressiu, per dir-ho d'alguna manera", però que prohibir tot mocador per considerar-lo signe ostentador i proselitista d'una religió, li semblava que podia ser contraproduent. "Hi ha més discriminació patida que no pas exercida" ha dit, volent significar que hi ha més discriminació antimagrebina que no pas opressió de grups integristes. També era partidari que l'informe hagués assenyalat que "a molts llocs els trens arriben a l'hora", és a dir que no tot era un desastre.
També intervé una Madame le Proviseur, directora d'un Lycée, que ha estat membre de la comissió. Invoca la necessitat d'una llei per donar un marc de referència homogènia a l'actuació dels directors de col.legis i instituts, que s'han sentit desorientats sense saber com havien d'actuar i fins on podien arribar les coses. Amb tot, és partidària de la mediació i la persuasió, i explica també les dificultats dels alumnes de formació professional d'origen magrebí per ser acceptats en pràctiques a les empreses. Poc a poc, en boca de l'un i de l'altre, surten detalls que dibuixen aspectes no coneguts de la situació.
Per exemple, la posició del Col.legi de metges, que ha passat una nota a tots els col.legiats dient que no expedeixin certificats de virginitat. Es veu que moltes noies musulmanes demanen al metge un certificat, perquè els és exigit per la família política, per casar-se, o a vegades pels mateixos pares de la noia, per controlar-la: "Si vols anar de viatge amb l'Institut t'hi deixo anar, però a la tornada vull que m'ensenyis un certificat de virginitat".
(Demà continuo)