Més vel i fi (4)

Acabo les notes del debat televisiu sobre el vel islàmic, amb les posicions de tres dones representatives de corrents molt diferenciats.

La primera: una noia, amb un mocador al cap que no deixa intuir orelles, coll o cabell, i tapada amb la gavardina preceptiva. És molt jove i s'expressa amb vehemència, però el seu discurs està ben estructurat i la sintaxi molt trabada. Es diu Saïda Kada, ha publicat el llibre "L'une voilée, l'autre pas" i ha fundat l'associació FFEME (Femmes Françaises Et Musulmanes Engagées).

La segona: una dona jove, però ja no tant, d'origen magrebí com l'anterior, amb maquillatge, joies i escot pronunciat. És infermera i també parla apassionadament. Es nota que no ha li ha estat fàcil emancipar-se, que se sent concernida per l'actual moviment islamista i que és combativa. És Nadia Amiri, i el seu testimoni ha estat escoltat, conjuntament amb el de Saïda Kada, per la Comissió Stasi

La tercera és una filòsofa i escriptora francesa, Elisabeth Badinter. És més gran que les altres, deu acostar-se als seixanta anys, i parla amb intel.ligència, seguretat i certa tristor. És respectuosa amb tothom, però implacable, i no se la veu en absolut disposada que es tiri per l'aigüera el que han aconseguit les dones en el últims trenta anys.

Pràcticament tots els homes que han parlat han insistit que el vel en si no s'ha de criticar. Alguns fan cara de dir-ho perquè és el políticament correcte, el que cal dir. Bernard Stasi afirma que respecta les que volen portar el vel de bon grat, però que moltes altres s'hi veuen obligades i ha fet referència a com el van impressionar testimonis de dones kurdes, escoltades per la comissió, que relataven les humiliacions sofertes i com el trencament amb les seves famílies i clans havia estat inevitable por poder tenir un mínim de dignitat. Segones ell, aquestes dones li havien demanat que es protegís les noies, que no es permetés la repressió que elles havien sofert.

Jean Bauberot, l'únic que es va abstenir en l'aprovació final de l'informe Stasi, diu que hi ha dones per les quals, certament, el vel es una imposició, però que n'hi ha d'altres que s'emancipen duent vel. "Emancipar-se duent vel " o "emancipar-se perquè es duu el vel" semblen frases impossibles, fins que sentirem parlar a la Saïda Kada i mirarem després la web de la seva societat.
(Cliqueu sobre "Continua" per seguir llegint)


La Nadia Amiri a mi em fa pensar en aquestes kurdes. En algú que ha viscut el problema des de dins i que sap molt be què significa la repressió. En un moment del debat denuncia que a França siguin possibles els matrimonis forçats i arreglats per les famílies per permetre la instal.lació d'un parent immigrat de nou. Diu que a Strasburg, per exemple, hi ha tractes per a la venda de noies al carrer, a plena llum del dia.

La Saïda Kada s'indigna i diu que s'assimila a l'islamisme tot el que hi ha de dolent a les barriades. Que hi ha viols i tràfic de dones a d'altres cultures, que no és privatiu del món musulmà. I s'exclama "¿De veritat algú creu que, pel fet de dur vel, una noia aprova tot el que hi ha de dolent als barris marginals?". Ja està tipa que s'assimili gueto amb Islam, i es posa com a exemple: ella duu vel i no ha viscut mai a cap d'aquests barris. (Sí, se la veu culta, amb una seguretat pròpia d'una família benestant).

Continua el seu discurs sostenint que el mocador és una opció personal de signe religiós, que ha de ser respectada. Denuncia que emancipació vulgui dir occidentalització. I assegura que la dona musulmana també es vol implicar en la vida social i sortir de la cuina, però que ha de tenir llibertat de fer-ho a la seva manera. Reclama ser considerades ciutadanes a part sencera portant vel. S'embala i denuncia que hi ha una discriminació contra les dones amb mocador, que se les considera ciutadanes de segona... Llavors el Bernard Stasi demostra una vegada més que no suporta aquest tipus d'acusacions, es gira i li diu: "Doncs tingui en compte que és millor ser musulma a França que a la majoria de països islàmics!"

La infermera Nadia Amiri recorda que en segons quins ambients és duríssim no dur vel i retreu "a les noies velades" que si és veritat que estan per l'emancipació de la dona, mai no les hagi vistes manifestar-se en contra les lapidacions.

La Saïda Kada es defensa. Que la Nadia Amiri no les hagi vistes, no vol dir que no actuïn. Elles fan coses, assegura, estan pels drets de la dona, no accepten les opressions. No han coincidit en el lloc i el moment, però s'organitzen i cita la societat que ella mateixa ha creat (FFEME).

La Saïda Kada té una actitud molt semblat a la de les noietes de Montpellier amb mocador que han sortit en un reportatge fa una estona. No semblen bledes ni submises, se les veu fortes i animades, amb una vitalitat que concentren, a primer cop d'ull, en aquest famós vel, però que probablement abraça moltes altres qüestions. Unes deien:"Mai em faré fer un certificat de virginitat, mai." L'altra diu: "No ens agraden moltes de les coses que passen als suburbis i actuem".

L'Elizabeth Badinter té una mirada d'ulls molt clars, dura.
Recorda que fa 15 anys no hi havia ni una sola noia amb mocador a l'escola i que la integració funcionava. Ara, confessa, li fa molta pena veure que ha deixat de funcionar i que es refusa la igualtat. Diu: "Beneïda sigui l'escola pública i laica que protegeix les nenes d'aquestes del mocador que els reciten la llicó".

La Saïda Kada salta una altra vegada:"Per defensar les sense nom, les anònimes, que us imagineu que no voldrien portar vel, se'ns prohibeix dur-lo a les que el porten de bon grat!"

Però la Badinter té idees clares sobre la lliberació femenina: "Voldria recordar que la lluita de les dones pel dret al propi cos ha estat dura, i que s'ha fet sempre contra les religions. Contra la religió catòlica, i contra les altres. Contra totes." Rememora les reticències de Pius XII quan es va començar a parlar del part sense dolor. Acaba dient que voldria que les noietes musulmanes sabessin que han de tenir dret al seu cos: "Tenen dret a portar vel, si volen, però també se'ls ha de dir que tenen dret a no ser verges, si no volen".