Fa 6 anys
dilluns, 31 d’octubre del 2016
El Delta de l'Ebre 3. Fa 25 anys
diumenge, 30 d’octubre del 2016
Els ulls de Minerva
Recomanació:
A Ràdio 4, els diumenges de 15h a 15h15, dins del programa Wonderland, fan quinze minuts de visions llatines, molt amenes i interessants. La llatinista Mònica Miró, autora del llibre d'epigrames Perennia, porta aquesta secció, que es titula Els ulls de Minerva.
La freqüència de Ràdio 4 a Barcelona és FM 100.8
Com
recuperar els podcasts de tots "Els ulls de Minerva" emesos fins ara:
- Primer programa, del 18 de setembre, una
introducció a la secció:
- Segon programa, del 25 de setembre, sobre el
valor simbòlic dels ulls:
- Tercer programa, del 2 d'octubre, sobre el
mite de Pigmalió:
- Quart programa, del 9 d'octubre, sobre els
perfums entre els romans:
- Cinquè programa, del 16 d'octubre, sobre
models de dones romanes:
- Sisè programa, del 23 d'octubre, sobre
gastronomia romana:
dijous, 27 d’octubre del 2016
El delta de l'Ebre 2. El far del Fangar
dimecres, 26 d’octubre del 2016
El Delta de l'Ebre 1. Desembocadura
dilluns, 24 d’octubre del 2016
El Parc del Clot 2
Mentre dibuixo estic pensant que a Barcelona tenim moltes xemeneies i murs industrials a places, parcs i centres cívics. Un ex-alumne meu que s'ha dedicat a la història del segle XIX troba que, al contrari, hem deixat poques restes industrials. "Conserven mitja paret d'una església romànica i fem molt de cuento, però l'arquitectura industrial del segle XIX s'ha destruït tota" em deia. Ho veia amb uns altres ulls.
Continuo amb la meva idea sobre els parcs assentats sobre antigues indústries, Un dia aniré a dibuixar l'entrada del parc de la Pegaso.
diumenge, 23 d’octubre del 2016
El parc del Clot 1
divendres, 21 d’octubre del 2016
Palau Macaya
dissabte, 24 de setembre del 2016
Documental: The Beatles. Eight days a week
La generació del baby boom de postguerra, arribada a l'adolescència, en moviment.
Una nova idea de llibertat.
La reacció de la dreta americana.
Les histèries femenines col·lectives.
Les declaracions de la dona americana negra que per primer cop es va sentir una noia com totes les altres.
Les classes socials: el Brian Epstein, el manager, que segons el Paul McCartney "sabia parlar molt bé" i els va fer anar al sastre.
La globalització avant la lettre.
Continuar fent música, créixer, evolucionar, el camí recorregut (per això he triat la foto d'aquí sota)
dimecres, 14 de setembre del 2016
Viena 19, final i descans.- La Venus de Willendorf i la "Fanny"
A la sala de les Venus paleolítiques només n'hi ha dues, la conegudíssima Venus de Willendorf, datada entre el 22.000 a 20.000 aC. i la menys coneguda Venus de Galgenberg (aquí sota), més antiga, de 30.000 anys aC. Mai no n'havia sentit a parlar, va ser descoberta el 1988 a Àustria, i per la posició de la figura que sembla que balli, la van anomenar Fanny, nom d'una ballarina austríaca. Es molt petita, de pedra verda i, en efecte, sembla que balli. Van trobar-la trencada però es veu que els trossos encaixen perfectament.
dilluns, 12 de setembre del 2016
Viena 18.- Les figures femenines prehistòriques
Continuem al Museu d'Història Natural de Viena. Aquí sobre una figura del primer Neolític europeu, mitjan 5è mileni, la lady of Pazardzhik, del que ara és Bulgària (la boca no m'ha quedat bé). Aquí sota dues fotos meves amb més figures femenines del mateix tipus.
I ara la quantitat. No és mateix trobar una figureta que sis mil. Justament l'arqueòloga lituano-americana Marija Gimbutas parlava de 6.000 estatuetes femenines recenssades en la part sud-oriental d'Europa, datades del primer Neolític Europeu, abans de l'arribada dels pobles indoeuropeus. La quantitat és significativa, vol dir que hi ha una idea, una creença... que es repeteix, es difon, s'expandeix... La foto d'aquí sota és d'una vitrina on es mostren trossos d'aquestes figures, per recordar-nos que n'hi ha moltes.
(Parèntesi: al Museu arqueològic de París, que és als afores, es pot visitar la Salle Piette, que és el gabinet o museu que tenia el senyor Piette de peces prehistòriques, bàsicament del sud de França. La quantitat aclapara, fa entendre que allò era una cultura estesa, que repetia uns símbols, unes idees.)
diumenge, 11 de setembre del 2016
Viena 17.- Prehistòria al Museu d'Història Natural. Ceràmica i símbols
La ceràmica més antiga té incisions geomètriques, algunes de les quals també es troben a les figures femenines més antigues i a les peces d'os del Paleolític, és com si els atuells domèstics agafessin el relleu i passessin a ser portadors d'uns símbols, segurament importants i significatius, encara que no sapiguem què volien dir. Per exemple, els triangles i les ratlles de les tres peces de baix són formes que apareixen a les Venus del Paleolític, i les espirals de la ceràmica de dalt estan presents en les roques megalítiques escoceses.
Fa anys vaig escriure algunes notes sobre les teories de Marija Gimbutas i els símbols prehistòrics:
aquí, després d'una exposició sobre l'antiga Sumèria,
aquí, des d'Escòcia,
aquí després d'una exposició sobre "Deesses" a Barcelona
i a moltes altres notes de les Venus prehistòriques.
Viena 16.- El Museu d'Història Natural. Hallstatt
Avui ,11 de setembre, aniré a la concentració. Posats a mirar enrere, avui a Barcelonetes tirem 3.200 anys enrere. O tot o res! (que no s'enfadi ningú)
El Museu d'Història Natural és de visita obligada. Només vaig "veure" una planta i m'hi hauria quedat tot el dia: minerals, meteorits d'una tona de pes, exposició de fotos dels planetes del sistema solar, reproducció a escala natural d'homínids, ancestres nostres...
El Museu inclou també la prehistòria, des de les troballes més antigues, de fa 30.000 anys, fins a les restes trobades a Hallstatt, que pertanyen a l'Edat del Bronze final i a l'Edat de Ferro (1.250-450 aC). Està molt ben explicat i és interessant saber que a Hallstatt hi havia una gran mina de sal (crec que ara encara s'explota, perquè al final de la mostra hi ha propaganda d'una companyia actual, que deu haver participat en el finançament de l'exposició).
És precisament gràcies a la sal que s'han conservat tantes restes d'aquesta cultura: les motxilles amb què es transportava la sal a l'esquena, que permeten ser buidades sense haver-les de descarregar, és a dir que s'inclinaven cap endavant i vessaven la sal per damunt del cap; les boines (sí, boines!) amb què es protegien el cap, els guants o protectors dels palmells de la mà, sabates, eines... Gràcies a la gran quantitat de restes d'ossos humans i als coneixements actuals, es pot saber quin tipus de feines manuals portava a terme cada grup humà, dividits per gèneres i per edats. La visita és com una classe de medicina paleontològica, amb radiografies que permeten saber a través de l'estat de les vèrtebres si es duien pesos al cap o a l'esquena; i també les marques que deixen els lligaments musculars als ossos que serveixen per saber si es feia força amb els braços...
Hi ha dos sales petites, amb il·luminació especial per centrar l'atenció del visitant: una és la de les Venus -preparo una nota a part- i l'altra la de les peces d'or. Fan molt d'efecte. Els esbossos d'aquí dalt pertanyen a la "Sala de l'or".
divendres, 9 de setembre del 2016
Viena 15.- El Museu d'Història de l'Art
(Cliqueu per veure el dibuix sencer)
Els dos grans museus vienesos de finals del segle XIX són el d'Història Natural i el d'Història de l'Art.
Em vaig atrevir a dibuixar unes nenes que juguen en el quadre "Jocs de nens" de Breughel. I semblava fàcil!
Molt recomanable la sala de Velázquez: la família reial espanyola enviava olis dels infantes i infantas a la cort de Viena, a veure si s'establien prometatges. Són criatures de cinc i sis anys! Aquí sota la infanta Margarita Teresa, filla de Felip IV i protagonista del quadre las Meninas, quan tenia cinc anys. Sembla que el quadre anava acompanyat d'una carta on s'elogiava el "comportament" de la nena.
dimecres, 7 de setembre del 2016
Viena 14.- La Postsparkasse
Són de l'arquitecte modernista Otto Wagner dos pavellons -les sortides de metro a la Karlplatz- del 1898 (foto al final de la nota d'avui). Doncs bé, just sis anys després, el 1904, el mateix arquitecte construeix l'edifici de la Caixa d'estalvis postal (Postsparkasse), que va causar escàndol per la seva simplicitat.
L'anem a veure. La Postsparkasse té tota la façana recoberta de plaques de marbre i podríem dir que l'únic element de decoració són les cabotes dels claus clavats al mig de cada placa i que presumiblement les aguanten. Molt lineal, geomètric i funcional, sense floritures de guix ni colors. Sincer i lliure d'hipocresia, podríem dir. L'interior també està conservat i els llums i el mobiliari, si no són els originals, en són copies.
És notable la diferència entre els dos edificis, d'un mateix autor i amb tan poca diferència de temps.
dimarts, 6 de setembre del 2016
Viena 13.- Mussols
El nostre modernisme té molts dracs i rat-penats. Aquí, a la paret del Pavelló de la Secession, hi ha relleus amb mussols, que també són ocells de nit. Els meus m'han sortit amb ulls de gat.
dilluns, 5 de setembre del 2016
Viena 12.- El Pavelló de la Secession
A Viena hi ha molts exemples del moviment artístic modernista, que anomenen Secession. El Pavelló de la Secession, que va ser fet per exposar l'obra d'aquests artistes, té una cúpula feta amb fulles metàl·liques daurades molt original. Demà un detall de l'edifici.
diumenge, 4 de setembre del 2016
Viena 11.- Columnes a l'església dels Jesuïtes
A dins l'església dels Jesuïtes, al centre antic, hi ha profusió de columnes estucades de tots els colors, rematades per capitells daurats. Semblen fetes de marbres exòtics. La sensació és magnífica, magnífica de magnificència.
divendres, 2 de setembre del 2016
Viena 10.- Un treballador
A davant de la casa on ens estem hi ha dos treballadors muntant un pàrking de bicicletes. Van amb mono o granota, de tela de mecànic, blau llampant. Moltes butxaques amb eines a dins. És una imatge que a casa nostra ara no es veu, a Barcelona els qui fan un treball manual pel carrer van amb texans i samarreta. Mentre esperem el tramvia, me'ls miro i trobo que aquesta roba de treball, a part de ser pràctica, és una mena de reafirmació professional, o de classe, com una declaració de principis.
Viena 9.- El Belvedere
El palau del Belvedere és d'una arquitectura elegantíssima. El meu tros de dibuix no li fa justícia. En realitat es tracta de dos palaus, el de dalt i el de baix, units per un jardí. A l'estany del jardí actualment hi ha una instal·lació d'Ai Weiwei, conegut artista i activista xinès. De lluny el que hi ha dins el llac semblen flors de lotus, de prop es veu que es tracta de salvavides i el primer que et ve al cap són els refugiats que intenten travessar el Mediterrani.
dijous, 1 de setembre del 2016
Viena 8.- Schönburg
(Cliqueu per ampliar el dibuix)
Els jardins, parc i boscos de Schönburg, que va ser la residència imperial d'estiu, són molt grans. Inclouen glorietes, zoològic, zona tirolesa, jardí japonès, orangerie i hivernacles diversos, com els d'aquí sobre, i fins una pont amb un obelisc egipci fals i unes ruïnes romanes també falses. Aquesta faramalla imperial té aspectes patètics.
Els parcs són plens de gent asseguda, passejant o fent marxa nòrdica.
dimarts, 30 d’agost del 2016
Viena 7.- Parcs
Hi ha tants parcs, tan grans i tan nets, que és una delícia. No a tot arreu t'hi pots ajeure, però és un lloc per dibuixar persones en estat de repòs. Aquest era al Burggarten, a l'ombra d'un roure.
diumenge, 28 d’agost del 2016
Viena 6.- Segon braç del Danubi
Família (la meva) travessant el segon braç del Danubi, per anar a fer un pic-nic a l'altra riba. Al fons, el barri on hi ha la seu de l'ONU.
dijous, 25 d’agost del 2016
Viena 4.- El Danau
Per Viena passa un canal del Danubi, però el Danubi pròpiament dit és més enllà, fora ja del centre de la ciutat. Fa efecte. A aquesta alçada, el riu té una illa al mig, i una mica més lluny hi ha l'altre braç, també molt ample, però amb aigües netes, perquè no hi ha circulació de vaixells. Van per l'altra banda.
dimecres, 24 d’agost del 2016
Viena 3.- Paisatge industrial
(Cliqueu per ampliar el dibuix)
Si a l'esquerra del tren tot eren camps, a la dreta, tot era indústria química.
Viena 2.- A banda i banda del tren
dilluns, 22 d’agost del 2016
Viena 1.- El Prater
Uns pocs dies a Viena m'han servit per conèixer alguna cosa de la ciutat, per dibuixar una mica i per rellegir abans del viatge El món d'ahir. Memòries d'un europeu de Stefan Zweig, La llebre amb ulls d'ambre d'Edmund de Waal, veure la pel·lícula El tercer hombre i -sí, també!- tres pel.lícules de Sissi.
Començo amb un dibuix de la famosa nòria del Prater, on transcorre la conversa d'Orson Welles i el seu amic a El tercer hombre. El Prater ha resultat ser una fira molt popular, amb moltes atraccions de les que pengen cap per avall els clients, muntanyes russes altíssimes i cotxets que a tota velocitat baixen esquitxant per cascades. Molts vienesos, moltes famílies musulmanes, molts gelats i molta música forta. Era el dilluns 15 d'agost, dia festiu, i semblava que hi eren tots els que no tenien diners per marxar el cap de setmana fora de la ciutat.
diumenge, 24 de juliol del 2016
42 i fi.- El document del dilluns. Escola de Belles Arts 1939
A dins hi ha uns fulls amb el programa de la vetllada, picat en una màquina d'escriure desgavellada, per un mecanògraf insegur i sobre un paper que no podia ser més barat. Hi apareixen els noms de Montserrat Jou, Miquel Siguan, Josep Pedreira, Lluís Nonell, Teresa Font, Berta Font, Pilar Isún, Sixte Blasco, Dolors Viusà, Maria Molins, Manuel Oltra, Josefina Galí... Perdre la guerra no els havia tret les ganes de viure.
(Sang freda! a sota, la transcripció)
Els germans Pedreira han fet la transcripció del programa:
1. A les
onze en punt, obertura dels salons. Interpretació de l'himne
que s'escoltarà dempeus saludant
oficialment
2. Aplaudiments
a l' himne
3. Lectura de l’assaig "Notícies sobre la columna
romànica
de la plaça
del Rei"
4. La culpa la té l'obrer .- A càrrec de la
distingida senyoreta
Jou... Jou i Jou... Jou/Jou
5. Lectura de la felicitació del vigilant
6. Cantada de l'Himne per l’agrupació coral "Mamuts") (de què
granujes)
7. Primera passada de ponx-
8. ..?) per Miquel Ripoll i Gudayol
9. Arribant a les immediacions de l’hora de les
bruixes (aparteu les
criatures) i d'acord amb la tradició
tradicional, gran fartanera de
raïms remullats amb ponx
10. Descans i conversa animada (S'obligarà als
caballers a passar al
fumadero). A falta de tabac es cremaran
grans quantitats de palla)
11. Projecció de diversos films educatius i
primer film de dibuixos
"EBA"
12. Exauriment de l'existència de begudes, dedicat
a les damiseles
14. Disquisicions filosòfiques a càrrec del fotut filòsof en Miquel
Siguan
15. Curset d’història Sagrada a càrrec de Josuè
Pedreira (Gran Premi
de l'esmentada matèria als escolapis)
16. 16 jutges mengen fetge d'un penjat
17. Lliçó pràctica de colls de piqué, presilles i
generes de punt a càrrec
de
Dolors Viusà (Diploma d'honor a l'Academia de tall i confecció
sistema Martí)
18. Humorada a càrrec de l' "EBA"
19. Cantada flamenca per Sixte Blasco
20. Exibició tanguera per la parella de ball
Panadès -and- Berta
21. Lectura de quartilles de l'ausente (Presenta 'sobre NOSOTROS LOS
SACRIFICADOS' per M.T. Font
22. Lectura de l'assaig INFLUÈNCIA DEL PARAIGUA
EN EL VIURE
DOMESTIC a càrrec l'ex artillero 2º Lluís
Nonell. Com a colofó i
per acabar de demostrar aquesta influència,
cantarà l'HIMNO DE
LOS ARTILLEROS
23. Concert de
flauta per l'eximi concertista Manuel Oltra
24. Visita general als Museus i Exposició
25. Recital d'Òpera per Peppino Pedreira i Teresina
Font
26. EVOLUCIÓ DEL CALÇAT DES DEL PARE ADAM FINS A
LLUIS IV,
per Maria Molins.
27. QUIERE V. SER MUJER FATAL EN DIEZ DIAS? Per
Pilar Isún
28. INFLUENCIA DE LES TORRADORES... PER COURE
CASTANYES?
Per Josefina Galí
29. Baile de Sociedaz
30. Visita col·lectiva als calabossos de la Jefatura
de Orden Pública
NOTES
a)
Tots els artistes hauran d’executar forçosament el numero que se’ls hagi
assignat. Els que no siguin artistes també
b)
Queda terminantment prohibit recitar La Vaca Cega
c)
ídem. ídem Joan de l'Ós
d) En
Manuel Oltra serà prèviament escorcollat per impedir l'entrada de cap piano o
estri similar.
e)
Tot intent moralitzador serà immediatament reprimit i el provocador llançat per
la roca Tarpeya enmig de la més gran gatzara.
(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)