CARTA OBERTA DE LA FAMÍLIA
DE JOSEP COMAS I SOLÀ
DE JOSEP COMAS I SOLÀ
El dilluns 7 de maig a primera hora del matí, la presència de nombrosos ciutadans a les portes de la Vil·la Urània i les múltiples gestions fetes per moltes persones, des de diverses instàncies, durant les setanta-dues hores prèvies, van donar el seu fruit: l’Ajuntament de Barcelona ha paralitzat l’enderrocament que volia dur a terme de la Vil·la Urània.
Ens alegrem d’aquest resultat, que
ha estat possible per la curiositat, la perspicàcia, la feina, la insistència, els coneixements i
l’esperit de solidaritat de tants ciutadans exemplars com hi ha en aquesta
ciutat. Des dels primers xiulets d’alarma que ens van fer arribar el periodista
Marc Piquer,
l’historiador Dani Cortijo i la científica Mercè Piqueras, i els tocs d’alerta de les associacions
vinculades a la ciència (SCHCT, ACCC, ASTER), fins a la mobilització de
l’AMPA de l’escola Reina Violant, passant
per les gestions de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i
d’altres entitats, hem estat molts els que hem reaccionat.
Nosaltres, com a familiars de
l’astrònom Josep Comas i Solà, ens congratulem d’aquestes reaccions i del seu
resultat. El nostre oncle era un home de ciència, un amant aferrissat de la
divulgació científica, en la qual tenia una fe profunda, i també era un
barceloní generós que va llegar a l’Ajuntament la seva casa del carrer
Saragossa perquè s’hi construís “un observatori astronòmic popular, una
escola o una institució cultural”.
En el seu testament de 1936 llegà a l’Ajuntament de
la Barcelona republicana la Vil·la Urània. Ell va morir
el 1937 i la casa va ser lliurada a l’Ajuntament després del decés de la seva
esposa, el 1957. Els temps eren uns altres i l’Ajuntament franquista no va
respectar el llegat i per culpa
de la seva desídia el material artístic i
científic que hi havia a la torre va ser malmès, saquejat i en gran part s’ha
perdut. Els ajuntaments democràtics que han vingut després mai no s’han pres seriosament la
recuperació de la memòria del científic, que en canvi tant va creure en
ells.
La nostra família té un llegat
moral perquè es compleixi la voluntat de Josep Comas i Solà i, malauradament, ens hem vist empesos a actuar en diverses ocasions els últims 50
anys per fer-la respectar (1). Ara
ho hem hagut de fer una altra vegada i en el futur, si calgués, ho tornaríem a
fer.
Volem que l’ús que es faci de la
torre, ara que ha estat traslladat el parvulari que hi havia, estigui d’acord
amb el llegat de Josep Comas i Solà i que s’arribi a la millor solució per
consens. Un consens que ha de ser el més ampli possible, perquè la condició del
llegat és tan àmplia que inclou diferents sensibilitats, des de les de les
associacions de caire científic, les de defensa del patrimoni arquitectònic i
les de caire cultural, fins a les veïnals i a les que estan vinculades a
l’educació i la pedagogia. També volem que la solució es prengui aviat per tal
que Vil·la Urània no torni a quedar abandonada. El que no volem de cap manera és que l’especulació
immobiliària taqui aquest llegat cultural, no volem que s’enderroqui la
torre ni tampoc que l’administració municipal actuï de forma poc clara, no
volem mitges veritats.
Una
solució, doncs, àmpliament consensuada, que no es demori en el temps i un
període d’al·legacions obert als barcelonins. Aquests dies ho
hem dit i, aquí, ho volem recordar un cop més, nosaltres no som els
protagonistes, els protagonistes són els ciutadans de Barcelona, són ells qui
s’han de beneficiar de l’esperit popular i culturalista d’un científic,
entranyable benefactor de la ciutadania.
(1) Cf. documents de les actuacions dels anys 1963,
1995 i 1998 a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada