El camí de Santiago 18. L'allotjament

Dels albergs ja en vaig parlar al primer tram. En aquest segon tros del Camí e Santiago, hi torna a haver varietat.

A Nájera hi ha un hangar immens amb 92 lliteres, que queden totes ocupades a primera hora de la tarda. Un cartell a la porta avisa que els pelegrins volen descansar i que a la tarda es prega silenci. I hi ha silenci! A les deu de la nit, sense que ningú avisi, quietud absoluta.

A Belorado vaig anar a parar a un petitíssim alberg, portat per suïssos, que està instal·lat dins el que havia estat el teatre parroquial. Vegeu dibuix aquí sobre: la platea està convertida en menjador, a l'escena s'hi puja per uns graonets centrals i hi tenen muntada la cuina. És fantàstic! Les lliteres -18 o 20- són sobre un empostissat de fusta que han fet sobre la platea. En aquest espai tan íntim, al vespre, els americans -hi havia deu americans- van celebrar el dia de la Independència, amb menjar, beguda i molta gresca. Era el quatre de juliol.
Quatre d'aquests americans me'ls vaig anar trobant a diversos llocs. Eren dues noietes de quinze i setze anys, però amb cossos de dones, acompanyades de dos tutors de la seva escola, tots quatre d'una ciutat de la costa oest dels Estats Units. Elles mateixes em van donar la informació. Els tutors eren un home i una dona joves, d'aspecte molt nòrdic, molt fort, atlètics. Ella un altre dia em va dir que no era tutora de les nenes i que ni tan sols treballava a l'escola. "Hi havia treballat, i per a aquest viatge, cara als pares, feia falta una dona...".

A San Juan de Ortega l'alberg és en un monestir grandiós amb grans sales que tenen columnes de pedra per allà el mig. Aquí amb prou feines van omplir unes quantes lliteres i gairebé feia por estar als immensos dormitoris plens de lliteres buides. La roba s'ha de rentar al lavabo però es pot estendre al primer pis del pati-claustre. Tot un luxe.

Parlo amb uns quants i unes quantes que fan aquest camí i que s'allotgen a hostals i a cases d'hostes i em reconeixen que s'estalvien de dur tovallola i sac de dormir, però els sap greu perquè tracten amb menys gent.

A Burgos, l'alberg municipal té una façana magnífica, del segle XV o XVI, però a dins tot l'edifici és nou i molt gran. En lloc de tenir un banc o unes lleixes a l'entrada per deixar les botes, tenen una sala immensa plena d'aquestes prestatgeries que s'estiren, una davant de l'altra, em sembla que en diuen compactes, que he vist utilitzar a algunes biblioteques per tenir llibres emmagatzemats en tres i en quatre fileres. Allà estiraves i, en lloc de llibres, tenies assortiment de botes.
A l'arribada l'encarregat des de darrera el seu taulell em va dir: Sexto piso, litera 686. Vaya todo recto hasta el fondo, coja el ascensor hasta el cuarto piso y allí haga transbordo y coja el otro ascensor hasta el sexto.
Us juro que va dir transbordo.

Hi va haver un últim alberg, que mereixerà una nota a part.