M'ha semblat molt interessant llegir, a EL PAÍS d'avui, una notícia a doble pàgina sobre els "tallers" de discussió, de reflexió, de diàleg entre els presos ex etarres d'una banda i periodistes, professors i víctimes de la violència etarra, de l'altra.
Tot això a la presó de Nanclares de la Oca, on estan reclosos els presos d'ETA que han decidit desvincular-se individualment de la línia de l'organització.
M'ho he llegit amb molta atenció, m'he detingut en el relat de les demandes de perdó fetes directament pels presos a les víctimes, en el relat de les víctimes sobre l'exclusió social que van patir per part de la població, en el relat de la incomprensió que han patit aquests presos per haver pres el camí de crítica a l'organització, i en les preguntes dels presos en aquests "tallers" sobre la situació actual, sobre què pensa la gent ara, què diuen els joves.
Són vint o trenta d'entre cinc-cents, d'acord, però és important. Es una via per acabar bé les coses que han estat tan malament.
Fa 6 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada