diumenge, 3 d’abril de 2005

Quaderns de notes per retenir impressions

Al CaixaFòrum a Montjuïc hi ha una exposició d'aquarel.les de TURNER amb visions de Venècia que per als qui els agraden aquestes coses és molt maca i molt interessant. I gratuïta.
Aquestes aquarel.les, dels anys 1830 i 1840, gairebé abstractes, són una delícia. Tot és llum, aire i aigua. Passen un vídeo que val la pena, on s'explica que Turner al moment de fer exposicions afegia detalls als quadres -gent, góndoles i coses així-, perquè era conscient que al públic li agradava un estil més convencional.
Tal com assenyalen els crítics que apareixen al vídeo, els esbossos de Turner fets amb aquarel.la són més interessants que els quadres a l'oli que pintava més tard: els primers tenen la frescor de la impressió immediata, els quadres posteriors l'han perduda.

delacroix6.jpgdelacroix5.jpg(Podeu clicar per ampliar les imtges.VAL LA PENA)
(Faig un parèntesi per comentar que el llibre Delacroix et le Maroc, Guy Dumur, Ed. Herscher, amb imatges dels quaderns de notes d'Eugène Delacroix en el seu viatge al nord d'Àfrica els anys 1830', ens permet arribar a una conclusió semblant: les aquarel.les de les notes que pren tenen una gràcia que ja no apareix als grans quadres que pinta arribat a França. Mireu les imatges dels quaderns que poso aquí al costat i compareu-les amb la pintura de Delacroix d'aquest link que va ser feta a partir dels esbossos.)

Una cosa particular d'aquesta exposició del Turner són els tres quaderns de notes que s'hi mostren. Un s'ensenya per la pàgina on Turner va copiar un quadre de Raphael (?) exposat al Louvre. Em va fer pensar com devia ser el món quan no existia encara la fotografia, i per veure un quadre que era al Louvre hi havies d'anar o bé algú t'havia d'ensenyar una còpia que n'havia fet. I devia passar el mateix amb les piràmides, amb Venècia, amb un asiàtic, una orquídia o un tigre. Saber dibuixar el que es veia a llocs exòtics era posseir una capacitat de comunicació important, alimentava el coneixement dels altres i també la seva imaginació.

Els altres dos quaderns estan oberts per pàgines amb croquis venecians. A mi aquests quaderns de notes em fan somiar, però no sabria explicar ben bé en què. Són intents de retenir impressions, d'acaparar la realitat, de triar el que es veu, d'expressar el que se sent. Intents de fixar el que és fugisser, de no deixar-ho escapar. Són un tros de memòria, una part del sentiment que prenen una forma material, rectangular, reduïda, que cap a la mà, ràpidament envellida, personalitzada. Les tapes i els cantos dels quaderns deixen de ser immaculats a mida que van emmagatzemant l'ànima del qui els fa servir. Acumulen cicatrius.
Crec que l'èxit dels quaderns negres de la marca Moleskine, amb un elàstic molt característic que els manté tancats, es deu a la fascinació de cert públic per aquesta activitat "descobridora". L'aventura viatgera, tipus Bruce Chatwin, nodreix aquest mite. Però hi ha més coses. Exemples d'aquestes "més coses" serien l'emoció especial que aixequen entre els espectadors dos quaderns apareguts en pel.lícules d'èxit: el de "Bailando con lobos", on Kevin Costner anota i dibuixa el que aprèn del llop i dels indis de l'oest, i el del Sean Connery, el pare de "Indiana Jones y las cruzadas", on va recopilant descobriments i misteris esotèrics. A tots dos s'alternen dibuixos i escriptura.

venecia2.jpg

(Podeu clicar per ampliar els dibuixos)
(Acabo això dels quaderns de notes amb dos dibuixets d'un quadern fet a Venècia... no pel Turner, eh?, per mi!)

venezia4.jpg

Cap comentari: