dilluns, 25 d’abril del 2005

Misterioses analogies en la inspiració dels artistes

A una nota meva sobre l'edifici del Parlament Escocès deia que el significat de la forma geomètrica que apareixia a les finestres era un enigma. Doncs xafardejant per la xarxa he trobat la resposta: l'Enric Miralles es va inspirar en el quadre de Raeburn amb el reverend que patina de què vaig parlar també en una altra nota fa temps.
 Miro el reverend i miro aquesta mena de cadira sense respatller que hi ha a les finestres i no hi sé veure el lligam. En una visita escolar al Parlament, els nens van dir que la figura semblava un cotxet de criatura dels d'abans, old fashioned. He pensat: "tot llisca".

Quan a la Plaça de Catalunya van inaugurar el monument de Subirachs a Macià, una matrimoni gran se'l mirava:
Ella:- I aquesta escala al revès d'aquí dalt què és?
Ell:- Dona, té un significat.
Ella:- Quin?
Ell: -Jo no el sé, però en té un.
O sigui, que molt de compte, el que no entenem potser simbolitza una cosa respectable.
Segon cas: una criatura de deu anys visita el Guernika amb els seus pares i sent els comentaris dels grans: bombardeig, exèrcit nazi, guerra civil espanyola, morts...
Diu: "Ah! Doncs jo ja l'havia vist en una foto i em vaig pensar que era el naixement d'un vedell a la quadra".
Tots riuen, però penso que havia agafat una cosa essencial: el moviment, el neguit, el trasbals.