divendres, 22 d’abril del 2005

Interiors 10 : de xemeneies



Quan van cremar les últimes paperetes per fer fumata bianca, diuen que la capella Sixtina es va omplir de fum. Podia ser pel mal ús d'algun producte químic destinat a fer ben bianca la fumata o per una inescrutable interveneció divina. Jo, però, penso que va ser perquè no havien encebat la xemeneia. I per il.lustrar l'explicació poso aquí al costat un dibuix d'un altre racó de la casa tarragonina que ja ha sortit en aquest blog. La tria està justificada perquè en una llar de foc, però sobretot en una estufa com la que es veu a l'esquerra, encebar la xemeneia és bàsic per tenir èxit en tota l'operació.
Perquè un foc no fumi en el moment d'encendre'l, s'ha de crear prèviament un corrent d'aire calent a la xemeneia que xucli el fum inicial del nou foc. S'agafen uns fulls de paper de diari (imprescindibles tant per a la vida intel.lectual com per a la domèstica), s'arruguen com si en volguéssim fer una torxa, s'hi cala foc i es fiquen dins la xemenia tan amunt com es pugui. Aquest primer foc "d'encenalls", tan viu, en general crea un escalfament prou important perquè tiri bé el foc que ja tenim preparat i que encendrem immediatament.
Al conclave em penso que es van atabalar amb l'emoció de l'elecció.