Homenatge al que aquest desgavell té d'humanitat i vida.
Lligam mental ràpid amb els pobles del Delta de l'Ebre. Allà també hi ha molta desorganització arquitectònica. Un del país va escriure amb fortuna una expressió eufemística: "En la construcció dels pobles del Delta dominen les solucions personals". Em va agradar molt això de les solucions personals.
Al Carmel, a més, hi ha l'alçada, que té l'inconvenient dels carrers que fan pujada i el gran avantatge de la vista.
Ara el desastre.
A la manifestació de protesta per l'enfonsament al Carmel hi havia poca gent i en vaig marxar amb la sensació que els grans moviments veïnals solidaris ja els hem vist prou.
He anat a veure el lloc i m'he pogut fer una idea de l'espai que ocupen les vivendes de les 800 persones desallotjades que s'estan a hotels. Aquestes quantes mançanes mortes són més espai del que m'imaginava. Passa gent que es para a mirar, comenta, sempre n'hi ha un que té més informació que els altres i que ofereix explicacions. És una ferida forta al mig d'un barri tan viu.
A dalt de tot del barri, hi ha una pintada de l'Associació de Veïns, amb figures, colors, lema, una mica ingènua, però sobretot força despintada.
A l'autobús em trobo un antic alumne que treballa a la recepció d'un hotel on hi ha una vintena d'habitacions ocupades per famílies del Carmel. M'explica petites trapelleries que fan amb la bugaderia. L'ambigüitat amb el noi que dorm a una habitació individual i que el dissabte a la nit duu la nòvia a dormir. El contrast entre el volum de veu dels executius que passen per l'hotel i el de la gent del Carmel. El contrast entre els que es queixen de tot i els que ho agraeixen tot.Em diu: "Ja veuen que jo no en tinc la culpa. Són bona gent."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada