dilluns, 25 d’abril de 2005

El Carmel, les solucions personals, el forat

Telegràfic: cases i carrers al Carmel fan sensació de caos. Som lluny dels barris amb alts edificis uniformes. Aquí hi ha molta diversitat de vivendes, torretes, àtics, terrasses, terrats, balcons, galeries, ampliacions, remendos, garatges, locals, antenes, parabòliques, cables, estenedors i tot això. En general, més aviat destartalat. Alguns racons fan pensar en l'antiga autoconstrucció reconvertida a urbanisme.
Homenatge al que aquest desgavell té d'humanitat i vida.
Lligam mental ràpid amb els pobles del Delta de l'Ebre. Allà també hi ha molta desorganització arquitectònica. Un del país va escriure amb fortuna una expressió eufemística: "En la construcció dels pobles del Delta dominen les solucions personals". Em va agradar molt això de les solucions personals.
Al Carmel, a més, hi ha l'alçada, que té l'inconvenient dels carrers que fan pujada i el gran avantatge de la vista.
Ara el desastre.
A la manifestació de protesta per l'enfonsament al Carmel hi havia poca gent i en vaig marxar amb la sensació que els grans moviments veïnals solidaris ja els hem vist prou.
He anat a veure el lloc i m'he pogut fer una idea de l'espai que ocupen les vivendes de les 800 persones desallotjades que s'estan a hotels. Aquestes quantes mançanes mortes són més espai del que m'imaginava. Passa gent que es para a mirar, comenta, sempre n'hi ha un que té més informació que els altres i que ofereix explicacions. És una ferida forta al mig d'un barri tan viu.
A dalt de tot del barri, hi ha una pintada de l'Associació de Veïns, amb figures, colors, lema, una mica ingènua, però sobretot força despintada.
A l'autobús em trobo un antic alumne que treballa a la recepció d'un hotel on hi ha una vintena d'habitacions ocupades per famílies del Carmel. M'explica petites trapelleries que fan amb la bugaderia. L'ambigüitat amb el noi que dorm a una habitació individual i que el dissabte a la nit duu la nòvia a dormir. El contrast entre el volum de veu dels executius que passen per l'hotel i el de la gent del Carmel. El contrast entre els que es queixen de tot i els que ho agraeixen tot.
Em diu: "Ja veuen que jo no en tinc la culpa. Són bona gent."

Cap comentari: