Presentació

CLIQUEU PER PODER LLEGIR LA TARGETA

Èxit a la Diada de l'11.9.2014

Tres dibuixos magnífics de Juan Linares, habitual dels Inky Fingers (vegeu la seva pàgina TheCalcetín): el Born, les ofrenes al monument de Rafel de Casanova, la manifestació.

En la mort de Montserrat Abelló

Montserrat Abelló Soler, poeta i traductora, ha mort avui al migdia. La vaig anar a visitar el dissabte passat, feia molt temps que no hi anava, i la vaig trobar bé i amb el cap clar. Em va dedicar un llibre i ens vam acomiadar amb simpatia. Avui ha fet vida normal al matí, i fins ha pres el seu Manhattan diari abans de dinar. Ha estat ella fins al darrer moment.

Adéu, Montsa.
________________________________________________

Copio el meu modest homenatge publicat el 2008:

Montserrat Abelló. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

L'Òmnium Cultural ha donat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Montserrat Abelló, que al febrer ha fet 90 anys.
La vaig conèixer fa quaranta-un anys, a ella, al Joan Bofill, el seu home, i a tota la seva família. Era la Pasqua de l'any 1967. A mi, més endavant, em va ajudar molt a pujar la meva, de família, i sempre li ho he agraït.
Hi ha una altra cosa que li agraeixo, més especial i delicada, una lliçó de vida.
La Montserrat Abelló té un fill amb síndrome de Down que també vaig conèixer llavors. Em va admirar la disposició de la Montserrat i també la del seu marit, per tractar el problema. Jo aleshores era una noieta inexperta, em semblava que allò que els havia passat a ells era una de les coses més fortes que et puguin passar a la vida, i per tant em meravellava l'ànim que tenien ells dos i la resta de la família, com integraven aquell noi deficient en la seva alegria. Saber que ells havien sabut encarar i acceptar el que porta la vida m'ha donat força moltes vegades.
Al seu primer llibre Vida diària hi ha aquest poema:
Ets tendre,
Estàs malalt.
Confons el negre amb el blanc.
I em pregunto perquè.
Per què jo
No et puc aclarir aquest enigma
Si duus la meva sang
I a l'entrada de casa seva hi té un gravat de la seva amiga i pintora Roser Bru, una altra gran dama catalano-xilena, que evoca el fill malalt de la Montserrat.
Ella ha parlat als discursos i entrevistes de l'empenta que va rebre del Joan Oliver a Santiago de Xile, on estaven exiliats, i més tard a Barcelona, per continuar escrivint.
M'adono que aquella Pasqua del 67, només feia set anys que la Montserrat i la seva família havien arribat de Santiago de Xile. Va ser una sobretaula llarguíssima en què va cantar tota la família. El matrimoni va entonar a cor, amb sentiment i molt divertits, una mena d'himne que havia escrit en Joan Oliver per a la Penya Batibull, una penya que havien fundat els catalans refugiats a Santiago de Xile després de la guerra:
Som una colla de gent catalana
Que la tempesta endugué riu avall
Tot ho hem perdut menys la set i la gana
El bon humor i el delit pel treball
Si el cor no tens de ferro
T'endolcirà el desterro
La Penya Batibull
La Penya Batibull
Aquest poble gentil que ens acull...
No recordo la continuació, venia una estrofa dedicada a Xile i als xilens i es repetia, amb to greu i tavernari, la tornada Si el cor no tens de ferro. I quan tocava dir la Penya Batibull, picaven rient a sobre la taula, com devia fer vint anys abans la colla de gent que cantava a l'altra banda del món.
Molta força de vida.
Montserrat, felicitats pel premi.

Dibuixant al palau de Pedralbes

Jaume Mercader

El  joier i pintor noucentista Jaume Mercader Queralt, de Valls, té olis magnífics del que s'anomena els Boscos de Valls i ha pintat com ningú el paisatge de conreus de secà. Aquí sota, vista de l'Alt Camp de Tarragona des del Coll de Lilla

A Valls, al carrer Major hi ha una botiga que va ser de la seva família i que encara conserva a l'exterior la ceràmica pintada per Jaume Mercader, amb el reclam del negoci.

Banderes a la mateixa casa, a la mateixa família

 

En un poble català han fet servir tovalloles per confegir la bandera republicana, és el primer detall en què em vaig fixar (podeu ampliar la foto). Després, he alçat la vista i he vist que a la mateixa casa, que pertany a una sola família, hi ha la bandera independentista. Molts tenim sentiments imbricats.

Continuació a "Dibuixant a l'Hort del Xino"

Dibuixant a l'Hort del Xino

(Cliqueu per veure el dibuix sencer)

Al carrer de la Reina Amàlia, tocant al de la Cera, hi ha un solar buit que fa cinc anys (vegeu  la seva web) que està ocupat i s'anomena l'Hort del Xino.

Hi hem anat a dibuixar aquest divendres a la tarda. Parterres delimitats amb llambordes, moltes garrafes d'aigua apilades, plantes aquí i allà, una figuera, flors, grafitis a les parets dels costats, un baldaquí de canyes per a fer espectacles, un cobert i una taula...

Saludem alguns dels que semblen els responsables o promotors de la iniciativa; hi ha un noi que toca la guitarra; una senyora del Bangladesh que es diu Dilarà, que ve a regar i cuidar unes carabasses fetes amb llavors del seu país natal i que comencen a treure el nas. S'asseu sobre una pedra, vora meu, mentre dibuixo i fem una mica de conversa amb molts gestos i un vocabulari castellà bàsic, tan bàsic que em quedo parada quan em diu que ja fa 11 anys que és a Barcelona i que mai no van de vacances a Bangladesh.

Va vestida amb aquests xals i pantalons tan vistosos de les dones del seu país, porta joies d'or, xancletes de dit. Té la pell fosca, és baixa i prima, faccions petites i delicades, les ungles dels peus i de les mans pintades amb henna i té les dents tacades de vermell fosc.

Gratant amb una pedra a sobre de la terra de l'hort ens comuniquem les edats que tenim, i també em diu les dels seus fills, aclareixo que un d'ells treballa en una fleca a la Vila Olímpica, que ells saben castellà perquè van anar a l'escola aquí i que els avis són morts i enterrats al Bangladesh. Hem hagut de fer servir una mica d'anglès, perquè "abuelo", "nieto", "hermano" no sap què volen dir. Li dic que per l'edat puc ser la seva mare. Ho entén i riem. Viu allà mateix, al carrer dels Salvador. I, sense que m'ho digui, entenc que no surt mai del Raval, perquè em pregunta sorpresa dues vegades si sóc de Barcelona i cap on visc. També em diu "muslim", "ramadán" i "nueve y media". O sigui que m'està comunicant que fa temps a l'hort abans d'anar a fer el sopar per a tota la família, primer i únic àpat del dia, a dos quarts de deu.

Li faig un dibuix, m'assenyala les arracades d'or, volent dir que encara que estan mig tapades pel xal, s'han de veure. Arrenco el paper i li dono, em demana que el signi i li poso una dedicatòria amable i sentida. Llavors marxa, excusant-se: "sentada" i signe negatiu; gest amb el cap que significa una conjunció causal, per exemple "perquè"; signe de remenar una cassola i "nueve y media". Ens fem un petó de comiat després de l'horeta de companyia.

A les galeries dels pisos del carrer Caretes que donen a l'Hort del Xino, hi ha dos homes i una dona joves, amb cossos negres exuberants, prenent la fresca en shorts, i en un altre balcó una bandera independentista.

Hi ha moltes Barcelones que vivim sense tocar-nos.

Torre de la Creu de JM Jujol a Sant Joan Despí

(Dibuix E. Petit. Cliqueu per veure'l sencer)
Dissabte passat dibuixant amb els Inky Fingers a Sant Joan Despí. Aquí sobre la Torre de la Creu, de Josep Maria Jujol,

Can Negre a Sant Joan Despí

(Dibuix E. Petit. Cliqueu per veure'l sencer)

A dibuixar el passat dissabte a Sant Joan Despí, edificis de Josep Maria Jujol. Aquí sobre Can Negre, masia espectacular al centre del poble, reformada i decorada des del 1915 al 1930. A la façana, la data assenyalada amb xifres romanes és MCMXX. Davant de Can Negre penso que el modernisme a casa nostra es va menjar els moderns moviments arquitectònics posteriors.

Aznavour a Barcelona

Demà dijous al Liceu: Charles Aznavour. Aquest matí he tingut el privilegi d'assistir com a públic a l'entrevista que li ha fet Mònica Terribas a Catalunya Ràdio (foto aquí sobre) i he quedat admirada de la seva lucidesa, agudesa i perfecte estat físic.

A la placeta de Martina Castells

Nova sortida amb els Inky fingers, aquest divendres a dibuixar al Raval, a la placeta Martina Castells, just darrera de la Plaça del Pedró, on es pot veure l'absis de l'església romànica de Sant Llàtzer. Jo, però, només m'he atrevit a dibuixar  un racó de la plaça. (Per cert, que sortir sempre té premi: avui he après que Martina Castells va ser una de les primeres metgesses espanyoles i catalanes.)

Des del campanar de Santa Maria del Pi, a Barcelona

L'última trobada amb els Inky Fingers per dibuixar; a dalt de tot del campanar de Santa Maria del Pi: 260 graons i vista de 360º sobre Barcelona. Una sensació de poder immens. El problema és què triar. La maranya de terrats era una opció, però vaig triar el Liceu a l'altra banda de la Rambla.

Dibuix a l'alberg Mare de Déu de Montserrat

(Superposició de dos dibuixos meus) 

A la passeig de Nostra Senyora del Coll núm. 41 hi ha l'alberg Mare de Déu de Montserrat, amb una entrada neoàrab que, si no és maca, és curiosa.

Noietes

(Dibuix meu)

Amb els meus estimats Inky Fingers a la Placeta de Santa Anna, lloc de trobada de joves no gaire fins els divendres al vespre.

Placeta de Santa Anna

Amb els meu estimats Inky Fingers a la placeta de Santa Anna.

El Rei abdica

Dibuixar

(Una companya de dibuix esbossada per mi: el lema era: "no has de fer més que començar una ratlla i... continuar-la")

Els Inky Fingers són un d'aquests grups que es poden crear i viure gràcies a internet, i que serveixen perquè gent que abans no es coneixia facin coses junts. En aquest cas es tracta de dibuixar per la ciutat. Cada divendres a la tarda de 6.50h a 8.30 es troben en un lloc diferent per dibuixar, en acabar es mostren els quaderns uns als altres i fan una foto de l'estesa de dibuixos. No pot ser més senzill, ni més gratificant. Al Facebook ho podeu veure.

També es troben els tercers dissabtes de mes al matí, per anar a dibuixar pel carrer, els Urbansketchers. Vegeu igualment la web.

I encara hi ha un altre grup que es troba el primer dijous de cada mes, a la tarda, en un bar que sovint és el de la Biblioteca Jaume Fuster, per fer-se retrats els uns als altres. No tinc cap enllaç.

L'helicòpter de la policia

Són quarts d'una de la matinada i tinc un helicòpter sobre casa meva que il·lumina, imagino, alguna manifestació, o és que els mossos estan fent pràctiques per quan n'hi hagi més. Si no fos que sé que hi ha hagut el desllotjament de Can Vies a Sants, creuria que són extraterrestres.
El soroll a hores d'ara és insuportable, perquè dura des de mitja tarda, veig veïns sortint als balcons i m'agradaria que hi hagués una cassolada perquè m'hi afegiria de seguida.

Ral·li d'autobusos d'època

Quan era nena anava d'excursió amb un agrupament escolta. Tornant d'una excursió, l'autobús de línia de l'Alsina Graells, o potser era un autobús de la Sagalés, anava molt ple de passatgers i el conductor va oferir que unes quantes pugéssim al sostre de l'autobús i viatgéssim amb els equipatges. Pujar aquella escaleta de joguina, estirar-nos entre motxilles i bultos, viatjar cara endavant, just aixecant el cap per veure per on anàvem i entomar l'aire, és una de les experiències més excitants de la meva infantesa. Ara ja no hi ha escaleta ni barana al sostre dels autobusos i evidentment no es pot viatjar sense seient ni cinturó de seguretat. Sí, ja sé que ara els cotxes van més de pressa i és més perillós. Però a vegades tinc una mica de nostàlgia dels temps menys reglamentats, com avui, quan he vist a Montjuïc l'autobús de la foto. 

Botiga on-line de roba per a criatures

Aquí trobareu la botiga on-line de roba per a criatura L'ENFANT SAUVAGE.

Ideal per fer un regal diferent!

Visita a la Torre de les Aigües del Poblenou

 

(imatge del punt de llibre en venda a la Torre de les Aigües)

Aquí trobareu la web de la Torre de les Aigües de Can Girona - Macosa, al Poblenou, amb horaris de visites. Ha estat restaurada i condicionada per rebre visites. L'arquitectura interior és impressionant, la vista panoràmica des de dalt, meravellosa i les explicacions, interessants i intel·ligents.
Visites els caps de setmana, 5€, i això sí, tres-cents esglaons a pujar. Qui organitza les visites són els membres de l'Arxiu Històric del Poblenou.

Entre altres coses hi ha una exposició de reproduccions de quadres on apareix la torre. Aquí sota un oli del pintor del Poblenou Ramon Calsina.

SANT JORDI

Que tingueu un alegre Sant Jordi!
(Dibuix copiat de Livre Hebdo)

Adolfo Suárez

 

Estic escoltant la ràdio: programa Especial Adolfo Suárez.

Les morts sont tous de braves types, deia Brassens a Le temps passé.

(http://www.dailymotion.com/video/x220p7_brassens-le-temps-passe_music)

Rememoro amb els de la ràdio la història recent.

Em va agradar Anatomía de un instante de Javier Cercas.

FEMINISME, HISTÒRIA, INDEPENDÈNCIA

Reprodueixo amb uns dies de retard aquest comentari de Gregor Siles (el seu Facebook val la pena de ser consultat) sobre la història, el dret a l'avortament i la utilitat de tenir un país propi. Amb una foto magnífica:

En l’aniversari del naixement de Frederica Montseny el 12 de febrer de 1905 recordar que va ser la primera dona ministra d’Europa Occidental a l’època de la Segona República. Va presentar el primer projecte de llei d’interrupció artificial de l’embaràs a Espanya, que no es va aprovar. En canvi a Catalunya a finals de l’any 1936 es va aprovar la llei i a principis del 1937 es publicaven les normes d’aplicació. Ara podria passar el mateix? Què en penseu?

Tanca Can Quilez, a Aragó / Rambla de Catalunya

(Copiat del facebook de Nomdenoia)

MUJER Y MEMORIA

M'ha agradat saber que s'ha creat aquesta organització anomenada MUJER Y MEMORIA, basada en la transmissió de la memòria de mares a filles. Si cliqueu a la CRONOLOGÍA de la web veureu directament les entrevistes gravades i la transcripció dels diàlegs.

IPAD versus PAPER

Un anunci-acudit de 40 segons

FELIÇ DIA DE REIS

 

L'ESTRELLA

Jo us mostro el camí,

Seguiu-me Reis nobles,

Sóc per reis i pobles

L'estel del matí.

Amb roba daurada 

Jo enfilo, en l'atzur,

El camí més pur

Que hi ha a l'estelada.

Ròssec de claror

Vaig deixant per rastre

Tinc corona d'astre

I aroma de flor.

Tres Reis tinc darrera

I un àngel davant

I a prop de l'infant

Un cel que m'espera. 

Gemadet i ros,

Vostre fill, Maria,

A qui semblaria?

A qui, sinó a Vós?

Mossèn Cinto Verdaguer

Es creuen amb dret a tot!

Aquí podeu firmar perquè la consellera d'Ensenyament del país Vanlencià arxivi l'expedient que ha obert a aquesta escola. El delicte atroç: els nens des de la reixa del pati de l'escola es van atrevir a demanar la reobertura de Canal 9 . El President valencià Fabra era a l'altra banda inaugurant alguna cosa.

BON NADAL

Reis de Caldea, pastors de Judea,

Feu-me-li festes al fill del meu cor,

Perquè no plori ni en terra s'enyori,

Mentre li canto dolceta cançó.

Cada gronxada et daré una abraçada,

Cada abraçada, un beset amorós.

Mes rosses trenes seran tes cadenes,

Niu i alcoveta, les ales del cor.

No ploris, no, manyanet de la mare,

No ploris, no, que jo canto d'amor

Mossèn Cinto Verdaguer

(Dibuix de Ramon Casas)

Sin violencia todo se puede hablar

Es curiós que cap dels periodistes ni tertulians de la SER faci referència a la frase Sin violencia todo se puede hablar que tant repetien quan ETA matava a tort i a dret.

Las rarezas de los catalanes

A JOSEP PAMIES BLOG hi ha un text en to humirístic d'Oriol Avila Montesó encapçalat per aquesta foto. M'ha fer gràcia.

Mandela. La santedat existeix

10è aniversari

El 2 de desembre del 2003 (fa deu anys!) vaig estrenar el blog BARCELONETES amb aquest dibuix, il·lusionada, però tremolant d'inseguretat. Dec l'empenta al meu fill, que va aconseguir encuriosir-me primer i animar-me després.
Amb els anys, BARCELONETES s'ha convertit per a mi en un canal d'expressió, una sala d'exposicions, un arxivador de textos i dibuixos, una joguina, un aparador i un entreteniment. Les 700 entrades m'han entrenat a escriure, m'han fet conèixer les eines de tractament informàtic de dibuixos, han alimentat el meu punt d'exhibicionisme, m'han esperonat l'orgull, m'han divertit i m'han acostumat a autoexigir-me i a la vegada a ficar la pota sense conseqüències. També m'han proporcionat sorpreses quan he sabut que aquest o aquell hi entrava.
Aquí,el primer post del blog
Aquí, algunes reflexions en el quart aniversari
Aquí, les del vuitè aniversari

Grups preparant-se per jugar a cartes al Passeig Lluís Companys

Mòbil a tot arreu

Intentant dibuixar persones al Passeig Lluís Companys. Demà, un altre dibuix. Per cert, al centre del passeig, just davant del parc de la Ciutadella, hi ha a terra un plànol de la Barcelona dintre muralles del 1714, amb els carrers i places oberts posteriorment marcats en taronja. És molt interessant.