El Delta de l'Ebre 11. Barraques

Fa vint-i-cinc anys, encara quedava alguna barraca com a mostra de l'antic tipus de construcció que va perdurar fins a ben entrat el segle XX: estructura de fusta, parets de canya i fang, teulada de borró (una mena de canyeta de les dunes que té la particularitat d'escopir la humitat).
El Poblenou del Delta en aquell moment acabava d'adoptar el nou nom. L'antic era Villafranco del Delta, que li va ser imposat el 1956, quan es va crear.Sembla que hi havia hagut reticències pel canvi de nom, per part d'alguns habitants. Ara encara és un poble especial, blanc, que sembla colonial americà.

El Delta de l'Ebre 10. Canals i comportes

Vam aprendre molt sobre els canals de reg. Entre d'altres, que com que l'aigua de l'Ebre a l'alçada del delta  ja era salada, l'aigua per als camps d'arròs, tant els de la dreta com els de l'esquerra, l'agafaven de l'embassament de Xerta -Tivenys (més amunt de Tortosa).

El Delta de l'Ebre 9. Bous

I ara bous...

Delta de l'Ebre 8. Més ànecs

Més ànecs.

El Delta de l'Ebre 7. Ocells

Ara una mica d'ocells.
Aquí a sota, dos corbs marins que s'estan dalt d'uns pals, assecant-se l'aigua, perquè no tenen la glàndula de l'oli tan perfeccionada com els ànecs, que ni es mullen.

El Delta de l'Ebre 6. Eucaliptus

Avui, de l'estada al delta de l'Ebre fa 25 anys, aneguets bufons i un eucaliptus. Ens van explicar que havien netejat les vores del riu i els arbres els havien trasplantat a un bon terreny i els havien venut a l'Ajuntament de Barcelona per als nous espais olímpics (érem a la primavera del 1991).

El Delta de l'Ebre 5. Botànica: senill i sosa

Més notes de fa un quart de segle.
Aquí dalt exemplars de canyís senill, dits vulgarment a Barcelona plumeros. I a sota branqueta de sosa o barrella.

Aquesta sosa creix a les dunes, i també n'he vist al delta del Llobregat. Té unes protuberàncies, com si fos una planta carnosa. Es recollia, s'assecava, es cremava i se n'obtenien cendres riques en sosa per a la fabricació de vidre i de sabó. Un senyor d'un bar de La Cava ens va dir que abans la cendra es ficava en sacs i l'exportaven a Mallorca. És una planta salicòrnia, resistents a les sals marines.
També ens van fer mirar les fulles dels tamarius amb lupa, per veure els petits cristalls de sal que hi ha als porus de les fulles: són arbustos capaços d'expulsar la sal per aquests porus, i per això aguanten bé vora l'aigua salada. 

El Delta de l'Ebre 4. El tractament de l'arròs

En aquesta mena de colònies de fa vint-i-cinc anys, vam visitar la cooperativa de l'arròs i em vaig quedar impressionada per la muntanya d'arròs immensa que hi havia en un magatzem perquè no cabia a les sitges. Vaig dibuixar aquesta mena de calderes i vaig anotar "molins on es blanqueja l'arròs". Llegeixo el resum de les explicacions que vam rebre de tot el procés de producció.

El Delta de l'Ebre 3. Fa 25 anys

Continuo amb el Delta de l'Ebre perquè hi vaig passar una setmana fa vint-i-cinc anys amb tres professors més i seixanta nanos de quinze anys que feien primer de BUP a la Bisbal d'Empordà, on jo treballava llavors. Veig que encara vaig tenir humor de fer un quadern amb dibuixos, escriure-hi anècdotes i prendre-hi apunts de les ciències naturals que feien els alumnes, a més d'anar amb ells no sé quants quilòmetres amb bicicleta. No hi ha com ser jove.

Els ulls de Minerva

Recomanació:
A Ràdio 4, els diumenges de 15h a 15h15, dins del programa Wonderland, fan quinze minuts de visions llatines, molt amenes i interessants. La llatinista Mònica Miró, autora del llibre d'epigrames Perennia, porta aquesta secció, que es titula Els ulls de Minerva.
La freqüència de Ràdio 4 a Barcelona és  FM 100.8

Com recuperar els podcasts de tots "Els ulls de Minerva" emesos fins ara:

- Primer programa, del 18 de setembre, una introducció a la secció:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/wonderland/wonderland-18-setembre-2016/3720733/

- Segon programa, del 25 de setembre, sobre el valor simbòlic dels ulls:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/wonderland/wonderland-25-setembre-2016/3729540/

- Tercer programa, del 2 d'octubre, sobre el mite de Pigmalió:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/wonderland/wonderland-2-doctubre-2016/3738749/

- Quart programa, del 9 d'octubre, sobre els perfums entre els romans:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/wonderland/wonderland-9-doctubre-2016/3745541/

- Cinquè programa, del 16 d'octubre, sobre models de dones romanes:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/wonderland/wonderland-16-doctubre-2016/3755727/

- Sisè programa, del 23 d'octubre, sobre gastronomia romana:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/wonderland/wonderland-23-doctubre-2016/3763106/

El delta de l'Ebre 2. El far del Fangar

Caminada fins al far del Fangar. Mirant al nord, es veuen els nuclis de  l'Aldea, l'Ampolla i potser L'Hospitalet de l'Infant o Vandellós... Està núvol.

El Delta de l'Ebre 1. Desembocadura

Fa uns dies, al Delta de l'Ebre. Excursió amb vaixell fins a la desembocadura.

Parc del Clot 3

De moment, fi dels dibuixos del parc del Clot.

El Parc del Clot 2

Una mica més de construccions industrials al parc del Clot.
Mentre dibuixo estic pensant que a Barcelona tenim moltes xemeneies i murs industrials a places, parcs i centres cívics. Un ex-alumne meu que s'ha dedicat a la història del segle XIX troba que, al contrari, hem deixat poques restes industrials. "Conserven mitja paret d'una església romànica i fem molt de cuento, però l'arquitectura industrial del segle XIX s'ha destruït tota" em deia. Ho veia amb uns altres ulls.
Continuo amb la meva idea sobre els parcs assentats sobre antigues indústries, Un dia aniré a dibuixar l'entrada del parc de la Pegaso.

El parc del Clot 1

El parc del Clot està fet a l'espai on hi havia els antics tallers de la Renfe, i ha conservat molts murs de les construccions.

Palau Macaya

Amb els Inky Fingers, dibuixant un altre cop al Palau Macaya, al passeig de Sant Joana de Barcelona.

Documental: The Beatles. Eight days a week

És molt agradable d'escoltar i de veure el documental sobre els Beatles Eight days a week, i a més fa pensar:

La generació del baby boom de postguerra, arribada a l'adolescència, en moviment.
Una nova idea de llibertat.
La reacció de la dreta americana.
Les histèries femenines col·lectives.
Les declaracions de la dona americana negra que per primer cop es va sentir una noia com totes les altres.
Les classes socials: el Brian Epstein, el manager, que segons el Paul McCartney "sabia parlar molt bé" i els va fer anar al sastre.
La globalització avant la lettre.
Continuar fent música, créixer, evolucionar, el camí recorregut (per això he triat la foto d'aquí sota)

A més a més: a una de les ressenyes d'Edge of Eternity, tercera part de la novel.la The Century de Ken Follet, hi ha una llista dels temes històrics que hi apareixen (aproximadament anys 1950 -1980) i m'ha sobtat llegir, després de la crisis dels míssils a Cuba, i abans del Watergate,"the British Invasion". Una Invasió Britànica? Resulta que és una denominació encunyada  per parlar de la influència musical i de la contracultura britànica als Estats Units, als anys 60 (confirmat pel Wikipedia).

Viena 19, final i descans.- La Venus de Willendorf i la "Fanny"

A la sala de les Venus paleolítiques només n'hi ha dues, la conegudíssima Venus de Willendorf, datada entre el 22.000 a 20.000 aC. i la menys coneguda Venus de Galgenberg (aquí sota), més antiga, de 30.000 anys aC. Mai no n'havia sentit a parlar, va ser descoberta el 1988 a Àustria, i per la posició de la figura que sembla que balli, la van anomenar Fanny, nom d'una ballarina austríaca. Es molt petita, de pedra verda i, en efecte, sembla que balli. Van trobar-la trencada però es veu que els trossos encaixen perfectament.

Viena 18.- Les figures femenines prehistòriques

Continuem al Museu d'Història Natural de Viena. Aquí sobre una figura del primer Neolític europeu, mitjan 5è mileni, la lady of Pazardzhik, del que ara és Bulgària (la boca no m'ha quedat bé). Aquí sota dues fotos meves amb més figures femenines del mateix tipus.

I ara la quantitat. No és mateix trobar una figureta que sis mil. Justament l'arqueòloga lituano-americana Marija Gimbutas parlava de 6.000 estatuetes femenines recenssades en la part sud-oriental d'Europa, datades del primer Neolític Europeu, abans de l'arribada dels pobles indoeuropeus. La quantitat és significativa, vol dir que hi ha una idea, una creença... que es repeteix, es difon, s'expandeix... La foto d'aquí sota és d'una vitrina on es mostren trossos d'aquestes figures, per recordar-nos que n'hi ha moltes.
(Parèntesi: al Museu arqueològic de París, que és als afores, es pot visitar la Salle Piette, que és el gabinet o museu que tenia el senyor Piette de peces prehistòriques, bàsicament del sud de França. La quantitat aclapara, fa entendre que allò era una cultura estesa, que repetia uns símbols, unes idees.)

Viena 17.- Prehistòria al Museu d'Història Natural. Ceràmica i símbols

Continuo al Museu d'Història Natural de Viena, a la secció de prehistòria. Començament del Neolític europeu, aproximadament 5.300 aC. Ja tenim cereals i farinetes, probablement llet i cervesa. Necessitem pots.
La ceràmica més antiga té incisions geomètriques, algunes de les quals també es troben a les figures femenines més antigues i a les peces d'os del Paleolític, és com si els atuells domèstics agafessin el relleu i passessin a ser portadors d'uns símbols, segurament importants i significatius, encara que no sapiguem què volien dir. Per exemple, els triangles i les ratlles de les tres peces de baix són formes que apareixen a les Venus del Paleolític, i les espirals de la ceràmica de dalt estan presents en les roques megalítiques escoceses.
Fa anys vaig escriure algunes notes sobre les teories de Marija Gimbutas i els símbols prehistòrics:
aquí, després d'una exposició sobre l'antiga Sumèria, 
aquí, des d'Escòcia,
aquí després d'una exposició sobre "Deesses" a Barcelona
i a moltes altres notes de les Venus prehistòriques.

Viena 16.- El Museu d'Història Natural. Hallstatt

Avui ,11 de setembre, aniré a la concentració. Posats a mirar enrere, avui a Barcelonetes tirem 3.200 anys enrere. O tot o res! (que no s'enfadi ningú)

El Museu d'Història Natural és de visita obligada. Només vaig "veure" una planta i m'hi hauria quedat tot el dia: minerals, meteorits d'una tona de pes, exposició de fotos dels planetes del sistema solar, reproducció a escala natural d'homínids, ancestres nostres...

El Museu inclou també la prehistòria, des de les troballes més antigues, de fa 30.000 anys, fins a les restes trobades a Hallstatt, que pertanyen a l'Edat del Bronze final i a l'Edat de Ferro (1.250-450 aC). Està molt ben explicat i és interessant saber que a Hallstatt hi havia una gran mina de sal (crec que ara encara s'explota, perquè al final de la mostra hi ha propaganda d'una companyia actual, que deu haver participat en el finançament de l'exposició).

És precisament gràcies a la sal que s'han conservat tantes restes d'aquesta cultura: les motxilles amb què es transportava la sal a l'esquena, que permeten ser buidades sense haver-les de descarregar, és a dir que s'inclinaven cap endavant i vessaven la sal per damunt del cap; les boines (sí, boines!) amb què es protegien el cap, els guants o protectors dels palmells de la mà, sabates, eines... Gràcies a la gran quantitat de restes d'ossos humans i als coneixements actuals, es pot saber quin tipus de feines manuals portava a terme cada grup humà, dividits per gèneres i per edats. La visita és com una classe de medicina paleontològica, amb radiografies que permeten saber a través de l'estat de les vèrtebres si es duien pesos al cap o a l'esquena; i també les marques que deixen els lligaments musculars als ossos que serveixen per saber si es feia força amb els braços...

Hi ha dos sales petites, amb il·luminació especial per centrar l'atenció del visitant: una és la de les Venus -preparo una nota a part-  i l'altra la de les peces d'or. Fan molt d'efecte. Els esbossos d'aquí dalt pertanyen a la "Sala de l'or".

Viena 15.- El Museu d'Història de l'Art

(Cliqueu per veure el dibuix sencer) 

Els dos grans museus vienesos de finals del segle XIX són el d'Història Natural i el d'Història de l'Art.
Em vaig atrevir a dibuixar unes nenes que juguen en el quadre "Jocs de nens" de Breughel. I semblava fàcil!

Molt recomanable la sala de Velázquez: la família reial espanyola enviava olis dels infantes i infantas a la cort de Viena, a veure si s'establien prometatges. Són criatures de cinc i sis anys! Aquí sota la infanta Margarita Teresa, filla de Felip IV i protagonista del quadre las Meninas, quan tenia cinc anys. Sembla que el quadre anava acompanyat d'una carta on s'elogiava el "comportament" de la nena.

Viena 14.- La Postsparkasse

(Cliqueu per ampliar el dibuix)

Són de l'arquitecte modernista Otto Wagner dos pavellons -les sortides de metro a la Karlplatz- del 1898 (foto al final de la nota d'avui). Doncs bé, just sis anys després, el 1904, el mateix arquitecte construeix l'edifici de la Caixa d'estalvis postal (Postsparkasse), que va causar escàndol per la seva simplicitat.
L'anem a veure. La Postsparkasse té tota la façana recoberta de plaques de marbre i podríem dir que l'únic element de decoració són les cabotes dels claus clavats al mig de cada placa i que presumiblement les aguanten. Molt lineal, geomètric i funcional, sense floritures de guix ni colors. Sincer i lliure d'hipocresia, podríem dir. L'interior també està conservat i els llums i el mobiliari, si no són els originals, en són copies.
És notable la diferència entre els dos edificis, d'un mateix autor i amb tan poca diferència de temps.

Viena 13.- Mussols

El nostre modernisme té molts dracs i rat-penats. Aquí, a la paret del Pavelló de la Secession, hi ha relleus amb mussols, que també són ocells de nit. Els meus m'han sortit amb ulls de gat.

Viena 12.- El Pavelló de la Secession

A Viena hi ha molts exemples del moviment artístic modernista, que anomenen Secession. El Pavelló de la Secession, que va ser fet per exposar l'obra d'aquests artistes, té una cúpula feta amb fulles metàl·liques daurades molt original. Demà un detall de l'edifici.

Viena 11.- Columnes a l'església dels Jesuïtes

(Cliqueu per ampliar el dibuix)

A dins l'església dels Jesuïtes, al centre antic, hi ha profusió de columnes estucades de tots els colors, rematades per capitells daurats. Semblen fetes de marbres exòtics. La sensació és magnífica, magnífica de magnificència.

Viena 10.- Un treballador

A davant de la casa on ens estem hi ha dos treballadors muntant un pàrking de bicicletes. Van amb mono o granota, de tela de mecànic, blau llampant. Moltes butxaques amb eines a dins. És una imatge que a casa nostra ara no es veu, a Barcelona els qui fan un treball manual pel carrer van amb texans i samarreta. Mentre esperem el tramvia, me'ls miro i trobo que aquesta roba de treball, a part de ser pràctica, és una mena de reafirmació professional, o de classe, com una declaració de principis.

Viena 9.- El Belvedere

El palau del Belvedere és d'una arquitectura elegantíssima. El meu tros de dibuix no li fa justícia. En realitat es tracta de dos palaus, el de dalt i el de baix, units per un jardí. A l'estany del jardí actualment hi ha una instal·lació d'Ai Weiwei, conegut artista i activista xinès. De lluny el que hi ha dins el llac semblen flors de lotus, de prop es veu que es tracta de salvavides i el primer que et ve al cap són els refugiats que intenten travessar el Mediterrani.

Viena 8.- Schönburg

(Cliqueu per ampliar el dibuix)

Els jardins, parc i boscos de Schönburg, que va ser la residència imperial d'estiu, són molt grans. Inclouen glorietes, zoològic, zona tirolesa, jardí japonès, orangerie i hivernacles diversos, com els d'aquí sobre, i fins una pont amb un obelisc egipci fals i unes ruïnes romanes també falses. Aquesta faramalla imperial té aspectes patètics.
Els parcs són plens de gent asseguda, passejant o fent marxa nòrdica.

Viena 7.- Parcs

(Cliqueu per ampliar el dibuix)

Hi ha tants parcs, tan grans i tan nets, que és una delícia. No a tot arreu t'hi pots ajeure, però és un lloc per dibuixar persones en estat de repòs. Aquest era al Burggarten, a l'ombra d'un roure.

Viena 6.- Segon braç del Danubi

(Cliqueu per ampliar el dibuix)

Família (la meva) travessant el segon braç del Danubi, per anar a fer un pic-nic a l'altra riba. Al fons, el barri on hi ha la seu de l'ONU.

Viena 5.- Més Danau

(Cliqueu per veure el dibuix sencer)

Avui, nou intent de captar el Danubi.

Viena 4.- El Danau

(Cliqueu per ampliar el dibuix)

Per Viena passa un canal del Danubi, però el Danubi pròpiament dit és més enllà, fora ja del centre de la ciutat. Fa efecte. A aquesta alçada, el riu té una illa al mig, i una mica més lluny hi ha l'altre braç, també molt ample, però amb aigües netes, perquè no hi ha circulació de vaixells. Van per l'altra banda.

Viena 3.- Paisatge industrial

(Cliqueu per ampliar el dibuix)

Si a l'esquerra del tren tot eren camps, a la dreta, tot era indústria química.

Viena 2.- A banda i banda del tren

Per anar de l'aeroport a la ciutat agafo un tren que té paisatges molt diferenciats a banda i banda de la via. A l'esquerra, camps. L'altre paisatge, el que tenia a la dreta, per demà.

Viena 1.- El Prater

(Cliqueu per ampliar el dibuix)

Uns pocs dies a Viena m'han servit per conèixer alguna cosa de la ciutat, per dibuixar una mica i per rellegir abans del viatge El món d'ahir. Memòries d'un europeu de Stefan Zweig, La llebre amb ulls d'ambre d'Edmund de Waal, veure la pel·lícula El tercer hombre i -sí, també!- tres pel.lícules de Sissi.

Començo amb un dibuix de la famosa nòria del Prater, on transcorre la conversa d'Orson Welles i el seu amic a El tercer hombre. El Prater ha resultat ser una fira molt popular, amb moltes atraccions de les que pengen cap per avall els clients, muntanyes russes altíssimes i cotxets que a tota velocitat baixen esquitxant per cascades. Molts vienesos, moltes famílies musulmanes, molts gelats i molta música forta. Era el dilluns 15 d'agost, dia festiu, i semblava que hi eren tots els que no tenien diners per marxar el cap de setmana fora de la ciutat.