Egipte14. Alexandria. Mar. Pol.lució. Salvament

Seguint la costa cap a l'est, hi ha els jardins de Montazah, molt extensos i una mica polsegosos, amb un palau com d'opereta que em sembla que era la residència estival del rei Faruk. A dins d'aquests jardins hi ha l'Hotel Palestine, on s'hostatja l'staff de la federació internacional de salvament aquàtic que ve a presidir les competicions mundials i a celebrar el centenari de la federació, motiu que és a l'origen d'aquest viatge nostre.

El Palestine és un hotel de caure de cul, que té just al costat una cala tancada, molt bufona, amb un far a la sortida. Tota la caleta és platja privada de l'hotel. L'aigua, que de lluny es veu perfecta, quan t'hi acostes bruteja. Però ens hi banyem i descobrim que no només és la superfície de l'aigua que bruteja, sinó que al fons hi ha... vidres? llaunes? Fa patir una mica.
Un empleat de l'hotel ficat dins del mar va pescant plàstics amb una mena de salabret. Missió impossible.

Més enllà comença la zona de Maamoura, on han tancat vuit-cents metres de platja per fer un village per a les competicions marítimes, amb grades per als espectadors i un tingladet sobre la sorra on han muntat restaurant, bar i fins i tot una mica de discoteca. Els equips de competició s'allotgen a altres hotels de menys standing que el Palestine, com en el meu on hi ha belgues i australians.

Assisteixo a l'obertura del campionat amb desfilada dels equips (i xiulets al de l'Iran) al voltant d'una piscina olímpica que hi ha en una altra zona d'Alexandria. Als alts edificis que envolten la piscina, hi ha molta gent als balcons mirant les competicions.
M'expliquen en què consisteix cada una de les proves, els relleus, el salvament fent servir ninos, la importància de les centèsimes de segon, el paper dels àrbitres, el dels jutges... Els nois i noies que competeixen ho fan realment molt bé, neden com a peixos, es nota una dedicació absoluta en el que estant fent. Jo em quedo moixa a cada prova veient els que treuen menys puntuació, perquè no sóc gens competitiva.

Em fixo en els seients dels homes més importants: el canadenc que és president de la federació internacional, el president de la federació egípcia, el governor d'Alexandria... els han posat uns sillons d'eskai blanc quadrats i immensos i al davant una taula amb fruites, tot això vora la piscina, i fa una mica estrany. Com que els tenim just a sota les nostres grades, observo els moviments dels personatges importants entorn dels sillons, com si fossin moviments estratègics per arribar al poder. Hi ha una estona en què el president canadenc s'aixeca per saludar i parlar amb altra gent, i ... zas! uns egipcis grassos, amb molt uniforme i molts galons li prenen la butaca.

M'ha semblat que el president de la federació egípcia vol pujar graons, per la manera com conversa amb els militars. Mentre jo em faig novel.les, la meva amiga posa les coses al seu lloc: m'explica com els costa a aquests països més pobres muntar aquests esdeveniments, que per a ells és un èxit molt gran i que a ella li sembla bé que es variïn els llocs de les trobades i que no siguin sempre els països més rics que els organitzin. També m'explica com els països més importants exigeixen unes normes de seguretat fortíssimes quan celebren campionats en aquests països.

He sentit parlar la meva amiga amb la seleccionadora russa, que planteja el problema de si cal integrar l'equip a l'exèrcit rus o no, i també amb una dona ukraïnesa que treballa uns mesos l'any a Egipte entrenant l'equip egipci. Aquesta tarda he tret el cap a un altre món, totalment desconegut fins ara.

Avui m'acomiado del blog amb un dibuix d'una parella banyant-se en una d'aquestes platges a l'est d'Alexandria. Ell, amb el tors nu. Ella molt vestida. Riuen i penso que per sota l'aigua fan coses prohibides en públic.,