diumenge, 19 de juliol de 2009

El camí de Santiago 2 Kampa a Roncesvalles

A Roncesvalles/Orreaga l'alberg era ple. Es troba en un edifici de l'antiga colegiata del segle XII, on vaig veure un hall immens de parets medievals, ple de lliteres. Com que no hi havia prou lloc, havien organitzat en un camp de la vora (una kampa), un campament molt funcional. De tot el que he vist en ma vida és el que s'assemblava més a un campament per als refugiats d'algun desastre natural.
A una banda hi havia barracons-container, d'aquests que es fan servir per als paletes quan hi ha una obra, i a l'altra banda unes tendes militars com les del dibuix.
Prop d'allà més talls de bosc, més kampes i vaques que pasturen.

Cada vespre se celebra una missa efectista dedicada als peregrins que emprenen el camí l'endemà. Dic que és efectista en primer lloc perquè la concelebren quatre capellans. El que porta la veu cantant fa un discurset multilingüe (castellà, francès, anglès, alemany, italià i una altra llengua que no identifico) on avisa els no-catòlics que a la missa catòlica l'eucaristia està reservada als catòlics. També diu que acabada la missa donarà una benedicció que, ara sí, és per a tots. La tal benedicció segueix, segons explica també en moltes llengües, un ritual que ve des del segle XI: fa que tothom surti dels rengles de bancs i s'acosti a l'altar, mig apaguen els llums, diuen les paraules de la benedicció en totes aquestes llengües i després canten la Salve en llatí, sota la imatge d'una Mare de Déu renaixentista-barroca, amb faldilles de plata que voleien i que brillen en la penombra. Donen les gràcies i diuen bona nit en euskera.

Una mestra jove de Sant Sadurní d'Anoia, que conec a un alberg dos dies després, em diu que va marxar a mitja missa perquè no la podia suportar. Una dona de l'Espluga de Francolí em diu que li ha agradat molt, perquè el capellà ha dit que el camí ha de ser també un camí interior per retrobar els valors que cada peregrí cregui que ha de desenvolupar. Una francesa em diu que no va entendre res i que amb prou feines va endevinar que el que parlava el capellà era francès. Uns joves suïssos del grup de Taizé em pregunten què penso jo (!!) d'això de prohibir l'eucaristia als no-catòlics; ells estan escandalitzats.
Missa efectista amb efectes diversos.

Un comentari sobre el mític cavaller Roldan (en català es diu Rotlà).
Al poema-cancó de Roldan la reraguarda de les tropes de Carlemany es veu atacada a Roncesvalls pels musulmans. En la història real, aquesta reraguarda de les tropes de Carlemany va ser atacada pels bascos o bascons. Corria l'any 778.

A la banda carolíngia s'amplifica la desfeta, es transforma, se'n fa un poema, es canta, es difon.
L'èxit del tema es basa en l'oposició del seny i la rauxa, o si es vol de la prudència i l'audàcia: el cavaller Olivier diu Compte! Avisem els altres!, mentre el jove Roldan diu Encara no! Ens en sortirem! Finalment Roldan toca l'olifant per avisar Carlemany, però ja és tard. Se li rebenten les temples i de l'olifant no en surt cap so, només la seva sang.
Ha trobat la mort. I la fama.
Vaig llegir (fa temps i no sé on) que a Europa alguns nobles medievals que tenien bessons batejaven els nens amb els noms de Roldan i Olivier.

Mentrestant, a l'altra banda, del costat basc doncs, sembla que ni se'n van enterar que havien creat aquest gran embolic. Cap record, cap consciència. Un company basc, lúcid i crític, em deia irònicament: Vaja quin mèrit! quin valor tant aïllament, tanta puresa i tanta raça!

Vaig rebre un SMS molt simpàtic d'una companya: Has sentit el fragor de la batalla? has vist morir Roldan enmig d'aquests boscos de somni?
A les guies i a l'entorn turístic es continua explotant el tema.


Cap comentari: