
(És un exemple dels molts personatges que un s'hi pot trobar.)
Vaig ser vuit dies fent Camí de Santiago o de Sant Jaume i em va agradar molt. Miraré de tornar-hi.
No es va a fer turisme ni és una excursió. Es un camí. Es va a un lloc, d'interès relatiu i discutible. No hi ha especial pressa.
Et lleves d'hora i camines d'hora: la teva ombra és allargada i apunta cap a ponent. Vas cap a ponent.
Una jove danesa, tot caminant, em diu: És fer una feina, et lleves i fas una feina i després tot el dia gira entorn a aquesta feina. Hi ha una rutina entorn a això: buscar alberg, rentar la roba, mirar si s'asseca, cuidar-se els peus...
Una dona de Centelles: Aquesta calma l'has de guardar quan tornis a Barcelona, es tracta d'aprendre, de fer servir el que s'ha après.
Un altre: El que passa aquí no sé si ho sabré dir als meus amics, s'ha de viure.
Doncs a mi em passa una cosa semblant. El més important de tot això no ho podré explicar bé, perquè em sembla que és una experiència més emocional que no pas racional. Trobo difícil de parlar-ne, més aquí al blog on les coses acostumen a estar sempre exposades en un to objectiu. Farien falta metàfores i llenguatge poètic, però no és el meu camp.
Jo m'he deixat portar.
No m'he dedicat a explorar pobles ni esglésies, tot i que he vist coses i he fet alguns dibuixos. O sigui que faré alguns posts sobre aspectes anecdòtics del camí.

2 comentaris:
El Daniel Vilaplana ha fet un comentari sobre la teva nota "El camí de Santiago 1 Un camí":
Huuumm... ja pots anant preparant el quadern de dibuixos per el dia 1 de al setembre....
Que tinguis bones vacances, Au!
Publica un comentari a l'entrada