divendres, 17 de juliol del 2009

El camí de Santiago 1 Un camí

El dibuix d'aquí al costat vol representar el Grégoire, un noi suís que fa tot sol el camí de Sant Jaume i que llegeix a estones Baudelaire. Porta Les fleurs du mal i tres o quatre llibres més, però diu que li és impossible llegir ni una ratlla dels altres llibres. Duu una creueta de plata penjada al coll i m'explica, quan jo li ho pregunto, que s'ha criat dins el protestantisme -la mare és protestant- però que s'ha batejat -entenc que no fa molt- per l'església catòlica -el pare és catòlic. M'explica que a Suïssa el protestantisme representa la cultura urbana i el progrés, mentre que el catolicisme va quedar viu en llocs rurals i més endarrerits, i els seus practicants consideren que representa valors suïssos més antics.
(És un exemple dels molts personatges que un s'hi pot trobar.)

Vaig ser vuit dies fent Camí de Santiago o de Sant Jaume i em va agradar molt. Miraré de tornar-hi.

No es va a fer turisme ni és una excursió. Es un camí. Es va a un lloc, d'interès relatiu i discutible. No hi ha especial pressa.

Et lleves d'hora i camines d'hora: la teva ombra és allargada i apunta cap a ponent. Vas cap a ponent.

Una jove danesa, tot caminant, em diu: És fer una feina, et lleves i fas una feina i després tot el dia gira entorn a aquesta feina. Hi ha una rutina entorn a això: buscar alberg, rentar la roba, mirar si s'asseca, cuidar-se els peus...

Una dona de Centelles: Aquesta calma l'has de guardar quan tornis a Barcelona, es tracta d'aprendre, de fer servir el que s'ha après.

Un altre: El que passa aquí no sé si ho sabré dir als meus amics, s'ha de viure.

Doncs a mi em passa una cosa semblant. El més important de tot això no ho podré explicar bé, perquè em sembla que és una experiència més emocional que no pas racional. Trobo difícil de parlar-ne, més aquí al blog on les coses acostumen a estar sempre exposades en un to objectiu. Farien falta metàfores i llenguatge poètic, però no és el meu camp.

Jo m'he deixat portar.

No m'he dedicat a explorar pobles ni esglésies, tot i que he vist coses i he fet alguns dibuixos. O sigui que faré alguns posts sobre aspectes anecdòtics del camí.



2 comentaris:

Daniel Vilaplana ha dit...

El Daniel Vilaplana ha fet un comentari sobre la teva nota "El camí de Santiago 1 Un camí":

Huuumm... ja pots anant preparant el quadern de dibuixos per el dia 1 de al setembre....

Eulàlia Petit Vilà ha dit...

Que tinguis bones vacances, Au!