dissabte, 27 de juny de 2009

Dibuixar edificis 3

Tercer dibuix d'edifici del qual tinc gravat lloc, moment i "context".

Havíem anat a Milà quinze dies amb alumnes de formació professional que hi feien pràctiques en agències de viatges. Amb l'Antònia, l'altra professora, havíem recorregut totes les agències a veure si tot anava bé. Havíem travessat Milà de punta a punta i havíem parlat amb molta gent. Cada dia tornàvem a l'hotel amb un cabàs d'anècdotes i a l'hora de sopar, quan ens reuníem amb els alumnes, rèiem molt, cada un amb les seves històries.
M'anoto d'escriure un dia de les vivènvies dels alumnes a Milà i de les nostres.

Un diumenge teníem previst anar al Lago Maggiore, fronterer amb Suïssa. Teniu el mapa aquí a sobre i es pot ampliar. Hi convergeixen dos països i dues regions italianes, el Piemont i la Llombardia.
S'hi arriba amb tren per Arona on es poden agafar vaixells turístics que fan diferents recorreguts. Un dels més fressats i més turístics és el que va a les illes Borromees. Aquestes illetes -isola Madre, isola Bella...- pertanyien a la família Borromeo, família importantíssima que va donar un sant, Sant Carlos Borromeo, arquebisbe de Milà, al segle XVI.

Al vaixell que vam agafar nosaltres hi havia un parell de famílies amb monges. Eren les tietes? les cunyades? les padrines? A Itàlia hi ha tantes monges i tants capellans! I elles estaven tan naturals en família!

Jo, en aquell viatge a Itàlia, portava un llibre que en aquell marc em va fer molt efecte. Estava llegint les cartes de l'Stendhal enviades des de Milà el 1816 (Rome, Naples et Florence, Stendhal). Tambe m'anoto de fer un post sobre el que llegia aquell dia sobre l'aigua. Va ser un flash sobre "la diferència essencial entre francesos i italians"(!). Es veu que aquell dia tenia el cap obert per entendre coses que no saps,però, si sabries explicar.


Tot al voltant del llac hi ha hotelets i vil.les i algun poble. S'hi veuren construccions antigues, façanes que indiquen que l'estiueig data de molts anys.



Darrera la zona habitada es veuen boscos i les muntanyes al fons. Fa molt efecte.

Es passa per l'Isola Bella, tota ella és un jardí amb balaustrades, estàtues i un palau; el vaixell et permet desembarcar, però no hi pots caminar sinó pagues un tiquet, perquè es tracta d'un jard privat. És una situació estranya.

La parada llarga la fan a l'isola Madre, on hi ha el palazzo Borromeo. Més que un palau és un vil.la, una casa de camp renaixentista, elegant i senzilla, molt ben integrada en els jardins que l'envolten. Em vaig asseure a mirar-me-la bé. Ja ho sabia, però se'm va fer més clar que la meva generació (?) l'havien educada per valorar l'art romànic (català!). Per valorar l'expressió rústega, innocent, sòbria. Aquesta sensibilitat també valia per a l'austeritat del gòtic català. Però deixava fora renaixements, barrocs i neoclàssics. Havíem rebut el missatge que eren imposants, pretensiosos, grandoloqüents, etc.
Aquell dia davant d'aquell casalot em vaig quedar bocabadada i entendrida. Com una revelació.

Aquí sota, el tercer dibuix que proposo d'ampliar, encara que hi ha el tall al mig dels fulls del quadern i un tros de cel.lo perquè no es perdi la pàgina.

Cap comentari: