Dos o tres tons de blau a les motllures dels armaris.De portes endins, uns espais grans, de quan un armari no era un moble, sinó una mena de cambra, un espai a mig camí d'un rebost.
Les bigues una mica tortes, fetes de pins desbastats, sense floritures de fuster. N'hi ha una de transversal que falca totes les altres.
Parets, bigues i voltetes del sostre, emblanquinades amb calç.
Aquest quarto dels armaris té un lavabet, un rentamans, a la paret, però l'he esborrat perquè no quedava bé. El dibuix i els programes informàtics de dibuix tenen això, que es pot canviar la realitat.
Aquesta peça és una entrada al menjador, on hi ha la llar de foc i el piano. Rentar-se les mans abans de dinar, un bon costum que estem perdent, ara que ja anem tan nets tot el sant dia.
A l'altre racó del quarto dels armaris, a finals d'estiu hi havia sacs d'avellanes.
(Més Interiors aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí i aquí.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada