dimarts, 7 de desembre del 2004

Passeig

De les grans obres, em recomanen les de condicionament de les ribes del Besòs. I en efecte, resulta una caminada interessant i agradable.
Des de l'alçada del pont del tren, a prop de l'estació de Sant Adrià, vora la desembocadura del riu, es pot anar pujant per la banda esquerra del Besòs. Hi ha una ampla franja verda de prat força cuidat, un doble carril de bicicleta i un passeig asfaltat per a vianants. Sudamericans que juguen partits de futbol, famílies que passegen, uns que hi han vingut a córrer, ciclistes, alguns patinadors. Baixa aigua pel riu.

Després del nus de la Trinitat s'acaba l'ajardinament, però es pot seguir amunt per un camí més enlairat, també asfaltat. A baix, vora el riu, hi ha un canyissar interminable, després un ramat de bens i cabres que pasturen. Uns ocells blancs, de coll i potes llargues, espigolen alguna cosa per terra i de tant en tant alcen el vol i aterren al llom dels bens, baixen el bec i hi piquen ¿una puça? Els bens no s'immuten, però els ocells s'hi posen amb les potes una mica aixerrancades, perquè el be poc o molt camina i ells no volen caure. N'hi ha un que fa un saltiró i canvia de be. No sé, sembla com una falta de respecte.
La dona que m'acompanya, al començament de la passejada, m'ha dit:
-Aquí hi vaig haver de venir per l'aixecament d'un cadàver.
Ella és jutge. El mort era un jove submarinista que es va aventurar per l'aigua de sota el pantalà de la tèrmica de Sant Adrià i va ser absorbit per una de les turbines de refrigeració d'aigua.

Quan som més amunt, es gira, mira la presó de la Trinitat a l'altra banda del riu, es torna a girar cara al cementiri de Santa Coloma i m'explica el que ja veia fa trenta-cinc anys des de la finestra de la seva cel.la i el que no veia, perquè s'ha construït després.
Ja no hi ha cap més pont, fins a Montcada. Allà es pot travessar el riu a l'alçada del Parc de les Aigües. És on començava el Rec Comtal que duia l'aigua del Besòs cap a la Barcelona vella. El carrer del Rec Comtal, el carrer del Rec, i potser el carrer de Regomir, no ho sé, recorden el trajecte de l'aigua.
A Montcada es pot agafar el tren per tornar a Barcelona en un tres i no res. Uns nens sudamericans semblen un pèl sorpresos quan els demanem en català on és l'estació. El noiet més gran, es concentra com qui medeix les pròpies forces, dubta i ens dóna les indicacions en castellà. La nena més petita l'interromp per precisar millor el trajecte, en català.
Per arribar a Sant Adrià es pot agafar, també, el tren o l'autobús número 43, o si voleu el 44.
Dues horetes de caminar per un passeig recomanable.
(Recordo que es pot clicar per ampliar el mapa)