A l'habitació del rentamans hi ha un llit de ferro, ample i alt.
Ha viscut moltes històries.
Fa ... cent anys? més aviat cent vint-i-cinc... unes criatures hi dormen. És de nit, fa vent i enmig d'una gran tempesta cau un llamp a la casa, entra a l'habitació, recorre el capçal metàl.lic i fon els peus del llit. Les criatures creixen però ho recordaran sempre, ho explicaran a fills i néts fins que són velles.
També hi va haver un mort en aquest llit. Poc temps més tard que el llamp. Un home jove encara, però malalt. Se sap malalt i comença a escriure un dietari on apunta el curs de la malaltia, observacions del temps, de les collites, també comptes i algunes notes d'humor sobre els seus fills, sobre les minyones i els mossos, sobre les visites. Són uns pocs fulls que s'acaben just una setmana abans del dia que assenyala el certificat de defunció. De l'home ens n'ha quedat un retrat a l'oli i els fulls d'aquest dietari on intentava retenir la vida.
El llit ha conegut altres històries, que no se saben. Segurament menys tràgiques.
(Més Interiors aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí i aquí.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada