En una ciutat, les primeres hores de descoberta són apassionants.
A Praga també ho han estat.
Faig un primer passeig, a l'hora del capvespre i en direcció al centre, pel carrer Na porici. Passen tramvies que evoquen l'Europa nòrdica i hi ha comerços destartalats amb aparadors caòtics que fan pensar en l'etapa socialista.
Dominen les cases amb façanes de color blanc o pastel, d'estil rococó, carregades de cargolins i cargolets. La majoria estan restaurades, però n'hi ha que tenen brutícia a sobre els rínxols que emmarquen portes i finestres i esvorancs a l'enguixat que deixen veure els maons de la construcció.
Passo davant d'un edifici amb decoració modernista: l'Hotel Imperial. És el primer dels hotels i cafès art nouveau que veuré a Praga i dels quals parlarem un altre dia.
Una mica més lluny hi ha una casa estranya, difícil de descriure, d'un estil mai vist.
La façana sembla dels anys 20, amb unes línies molt agosarades. Després sabré que és un edifici de l'arquitecte J.Gocar, inscrit en el moviment dels anys 10-20, que tanta personalitat va tenir a Txecoslovàquia.
A sobre l'entrada principal, hi ha un fris amb un relleu de bronze (d'Otto Gutfreund) que representa una escena de comiat: vells, dones i criatures s'acomiaden de soldats que marxen al front, i més enllà els veiem com tornen ferits.
L'edifici i el relleu se situen entre les dues guerres mundials: és a Praga on Jaroslav Hasek va escriure la sàtira antibel.licista "El bon soldat Svejk". Més endavant, a la Galeria Nacional tindrem ocasió de veure altres exemples del moviment de crítica social d’aquells anys.
Carrer enllà tenim un edifici allargassat compost d’unes naus que recorden les fàbriques modernistes de casa nostra.
I desemboquem en una placa, la Namesti Republiky.
A la Namesti Republiky, que té una forma que no és ni quadrada ni rodona, sinó completament capritxosa, la sorpresa ja és majúscula.
La Casa de la Ciutat (Obecni Dum) és una construcció art nouveau espectacular, amb dibuixos en color a la façana, cúpula i marquesina. Té un cafè restaurant a la planta baixa que transporta del tot a cent i pico d'anys enrera.
Et gires un xic i nou canvi: l'edifici imponent de la Banca Nacional, un edifici funcional que diria que és dels anys 20, però que no és qualsevol cosa, sinó que té una austeritat i una repetició de línies molt elegant.
I per arrodonir la barreja, en un extrem de la plaça s'aixeca una torre gòtica, negra i tenebrosa, la torre de la pólvora.
A l'alçada de la Namesti Republiky, ja m'he rendit a la ciutat que anuncia contrastos a cada cantonada. Intueixo que hi ha originalitat i que hi tindré emocions I la llum del dia va minvant molt lentament, molt més lentament que a casa nostra, i ens trobem que ja és fosc, però que el cel és d'un blau pujat molt brillant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada