El cementiri vell, amb l'amuntegament de làpides antigues sota l'ombra dels arbres centenaris, és un lloc inquietant. Verd, gris i humitat. Que les pedres hi estiguin tortes i totes les línies siguin inclinades s'adiu d'allò més amb la idea que alguns ens fem de la mort.
La ciutat té la sinagoga més antiga de l'Europa Central. És la sinagoga Staronova, d'estil gòtic, construïda el 1270, amb una façana molt original que no sembla gòtica en absolut. A l'interior és interessant veure les similituds i diferències amb les esglésies catòliques.
La sinagoga dita espanyola és de la segona meitat del XIX, construïda en estil neomudéjar, i fa pensar en la casa que hi ha al començament del Passeig de Gràcia a Barcelona, de la mateixa època i estil.
Hi ha un turisme específic que ve a Praga a retre culte al record de l'holocaust. Al costat d'escenes entendridores n'hi ha que no ho són tant. Les sinagogues obertes, per dir-ho d'alguna manera, al turisme, estan convertides en museus i al seu voltant hi ha un tinglado comercial de no te menees, amb multiplicació de botigues i guardioles. Teniu entrades per a una sinagoga, per a tres sinagogues, entrades combinades per a cinc monuments, etc. Un dels souvenirs que hi venen és un Golem de fang que imita barroerament el que va dibuixar Jan Votruba.
Quan vaig llegir la història del Golem (una de les versions, la de Yudi Rosenberg, 1909) em vaig imaginar de tota una altra manera el personatge creat pel rabí Low per guardar la sinagoga:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada