Les ciutats s'han de poder veure des de dalt d'algun turó i si no hi ha turó, bé hi deu haver alguna torre de catedral, de castell o alguna torre moderna. Si es va a Atenes s'ha de pujar al Likabetos. Si s'és a Damasc, des de dalt del Mont Kassium es veu realment que ens trobem en un oasi. Barcelona, perquè s'entengui millor, s'ha d'ensenyar des d'algun dels turons.
Si no coneixem la ciutat, normalment no podem identificar ni edificis ni barris, però justament quan aconseguim situar-ne algun, ens sembla que ja comencem a ser a casa.
Mirar una ciutat des de dalt fa que ens la comencem a estimar i a fer nostra. La ullada general recrea els sentits i dispara la imaginació.
A Praga, des de dalt de la torre de la Catedral, vaig descobrir les teulades de teula vermella i el blauverd dels bulbs de les esglésies. I vaig imaginar històries sota les lluernes de totes aquelles cobertes.
(Com que m'ha sortit líric, deixo per un altre dia la reflexió sobre el turisme i l'olor de suor que regna a l'escala de cargol de la torre en qüestió)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada