Fa 7 anys
divendres, 30 de gener del 2015
dijous, 29 de gener del 2015
dimecres, 28 de gener del 2015
dimarts, 27 de gener del 2015
Un bar a Bilbao, les tapes
Etiquetes de comentaris:
Bilbao,
il.lustració,
viatges
dilluns, 26 de gener del 2015
Buscant entre mar i terra
Astúries. Camí cap a San Antolín de Bedós. Després d'un bosc espès, que sembla de bruixes, un racó insospitat, on l'aigua del mar entra terra endins. Esglesieta de Sant Salvador. Una barca lligada a una alzina. Dos homes buscant en el llot... cucs per fer esquer?
diumenge, 25 de gener del 2015
Símbols. Creus
Aquestes creus tan antigues del preromànic fan rumiar. Encara no havia arribat l'ordre de Cluny a posar ordre a la litúrgia, als capitells i a l'església. Aquesta Cruz de los Angeles recorda un mandala cèltic esquematitzat. Imaginar és gratis.
dissabte, 24 de gener del 2015
Valdediós, l'església gòtica 2
A dins l'església gòtica de Valdediós hi ha uns capitells que, a l'època barroca, van ser guarnits amb unes escultures de colors: reis matant moros. És gairebé còmic.
divendres, 23 de gener del 2015
Valdediós, l'església gòtica
Etiquetes de comentaris:
arquitectura,
Asturias,
viatges
dijous, 22 de gener del 2015
Valdediós, el preromànic asturià
A Valdediós hi ha dues esglésies, la preromànica, San Salvador de Valdediós (893), aquí sobre, i la gòtica feta pel Císter, que apareixerà demà.
Etiquetes de comentaris:
arquitectura,
Asturias,
viatges
dimecres, 21 de gener del 2015
Finestres de pedra
Al preromànic asturià hi ha finestres que tenen com un gelosia feta de pedra, però es tracta d'una talla feta en un única pedra, és a dir en un sol bloc. La de dalt, a Santullano (o San Julián de los Prados), era molt original. La de sota és de San Miguel de Lillo o Liño, també a Oviedo.
Etiquetes de comentaris:
arquitectura,
Asturias,
viatges
dimarts, 20 de gener del 2015
San Julián de los Prados
San Julián de los Prados, al costat d'Oviedo, església preromànica asturiana. Les parets interiors estan pintades.
Tanques a la plaça de Catalunya
A la plaça de Catalunya estan arreglant les fonts bessones i hi han posat unes tanques protectores amb dibuixos de Barcelona, molt macos. Aquí sobre les platges olímpiques, a sota la plaça Reial, Gràcia i la platja de Sant Sebastià.
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
il.lustració
dilluns, 19 de gener del 2015
Oviedo, la senyora Regenta
S'ha acabat això del "5 days, etc", però acabaré d'escanejar i de publicar els dibuixos del quadern Bilbao-Astúries.
Aquí: Vetusta. Davant de la catedral hi ha l'estàtua de la Regenta
Aquí: Vetusta. Davant de la catedral hi ha l'estàtua de la Regenta
dissabte, 17 de gener del 2015
Una mica de torna del "5 days drawing challenge": San Juan de Amandi a Villaviciosa (Astúries)
Etiquetes de comentaris:
arquitectura,
Asturias,
il.lustració,
viatges
divendres, 16 de gener del 2015
Cinquè dia del "5 days drawing challenge" - Adéu a Bilbao, cap a Astúries
Etiquetes de comentaris:
Asturias,
Bilbao,
il.lustració,
viatges
dijous, 15 de gener del 2015
Quart dia del "5 days drawing challenge" - Exposició al Guggenheim de l'escultor Richard Serra
Quart dia del "5 days drawing challenge". Al Guggenheim hi havia una exposició de l'escultor americà Richard Serra. Les grans, immenses, peces tenien diferents graus de rovell amb tonalitats bellíssimes.
Visió de les escultures de ferro des d'un pis elevat.
Visió de les escultures de ferro des d'un pis elevat.
Etiquetes de comentaris:
Bilbao,
escultura,
Exposicions,
il.lustració,
viatges
dimecres, 14 de gener del 2015
Tercer dia del "5 days drawing challenge" -
En el tercer dia del "5 days drawing challenge", tres dibuixos minimalistes del Gugsenheim a Bilbao: dos en blanc i negre...
i un amb una mica de color.
i un amb una mica de color.
Etiquetes de comentaris:
Bilbao,
il.lustració,
viatges
dimarts, 13 de gener del 2015
5 days 3 drawings challenge - Segon dia
Avui és el segon dia del 5 days 3 drawings challenge. Continuo amb el quadern del viatge a Astúries, que va tenir una primera parada a Bilbao. El Cafè Boulevard, amb un text de l'Unamuno i la Mariona.
I un altre racó del mateix cafè Boulevard, amb un parella.
Etiquetes de comentaris:
Bilbao,
il.lustració,
viatges
5 days 3 drawing challenge dia 1
"5 days 3 drawings challenge"
Es tracta de publicar tres dibuixos diaris durant cinc dies. Desempolso un quadern. Avui és com si fos el primer dia.
Els dos primers dibuixos són fets durant un viatge a Astúries amb la Mariona Bigorra. El tercer és un restaurant de Castelldefels on havia anat a menjar paelles.
Es tracta de publicar tres dibuixos diaris durant cinc dies. Desempolso un quadern. Avui és com si fos el primer dia.
Els dos primers dibuixos són fets durant un viatge a Astúries amb la Mariona Bigorra. El tercer és un restaurant de Castelldefels on havia anat a menjar paelles.
Etiquetes de comentaris:
Asturias,
il.lustració,
Paisatges
dissabte, 10 de gener del 2015
WOLINSKI
(Per llegir el text sencer, amplieu el dibuix)
Podeu llegir aquí l'article de le Figaro d'on he extret la informació: es tracta d'un dibuix de Wolinski, del 2013. Sembla premonitori. Ha estat triat per la Biblioteca Nacional de França per homenatjar el dibuixant assassinat dimecres.
Tradueixo el text:
Déu m'agrada, perquè no hi crec. Per què hauria de creure en el que no existeix? Crec en el firmament, en les tenebres, en l'infinit, en les dones, en la mort. Tot el que morirà existeix. Fixeu-vos en la tele: tots es moriran. A "Charlie Hebdo" també, tots els que són a la reunió es moriran. Els lectors es moriran. Déu no existeix però és immortal. Com les nostres obres. (Déu exclama: Que rebentin tots, pobres imbècils!)
Podeu llegir aquí l'article de le Figaro d'on he extret la informació: es tracta d'un dibuix de Wolinski, del 2013. Sembla premonitori. Ha estat triat per la Biblioteca Nacional de França per homenatjar el dibuixant assassinat dimecres.
Tradueixo el text:
Déu m'agrada, perquè no hi crec. Per què hauria de creure en el que no existeix? Crec en el firmament, en les tenebres, en l'infinit, en les dones, en la mort. Tot el que morirà existeix. Fixeu-vos en la tele: tots es moriran. A "Charlie Hebdo" també, tots els que són a la reunió es moriran. Els lectors es moriran. Déu no existeix però és immortal. Com les nostres obres. (Déu exclama: Que rebentin tots, pobres imbècils!)
Etiquetes de comentaris:
França,
Homenatges,
il.lustració,
política
divendres, 9 de gener del 2015
dimarts, 6 de gener del 2015
divendres, 12 de desembre del 2014
Vides
Ahir vaig assistir a l'Ateneu Barcelonès a la presentació del llibre de Conxita Tarruell, Viatge a la Xina, estirant el fil vermell de l'adopció de les nenes, Ed. Pagès. En el col·loqui que va seguir els parlaments, un dels assistents va intervenir matisant alguns aspectes del que s'havia dit, va dir que s'ha de viure a la Xina per entendre-la bé i que ell havia estat 35 anys vivint a l'Extrem Orient, dels quals 11 al Vietnam.
Després, en petit comitè, va acceptar parlar de la seva història:
Era un nen quan la guerra civil espanyola i va arribar refugiat a Catalunya procedent d'algun altre lloc d'Espanya. Vaig entendre que va ser aquí on va aprendre a parlar català. Al gener del 1939 va marxar cap a França amb un tren amb 600 nens més. Tenia 9 anys.
"A França vaig estar recollit en un internat i, quan en vaig sortir, no tenia família, no tenia ningú, vivia on podia; alguns dies sopava i d'altres no". Diu que De Gaule va fer alguna mena d'ordre que permetia que l'Exèrcit acollís els nois que es trobaven en la seva situació, si ho demanaven, i que ell va acabar enrolat a l'exèrcit. "Molts republicans espanyols van anar a parar a la Legió Estrangera Francesa", ens diu. "Jo vaig anar a la guerra d'Indoxina". A la batalla de Dien Bien Phu, el 1954, que va representar el punt final del domini colonial francès a la zona, va ser fet presoner. "La vida llavors va ser terrible, però als que érem més o menys d'idees comunistes, els del Vietminh ens donaven de menjar el mateix que menjaven ells; poc, però el mateix". Ens parla d'un republicà espanyol, un mestre gallec, que també era a Dien Bien Phu i que després, el 1958, va ser el primer encarregat de la càtedra d'espanyol a Pekín. Se li talla la veu d'emoció quan en parla.
I què va fer després, tots aquests anys, al Vietnam i a la Xina? "Feia el que podia".
Ara viu a Barcelona perquè la pensió francesa que cobra no li arriba per viure a França, aquí se'n surt millor. Calculo que té 84 anys. Va vestit amb gorra i jersei de mariner i parla amb el to una mica vehement del qui se sent incomprès.
Després, en petit comitè, va acceptar parlar de la seva història:
Era un nen quan la guerra civil espanyola i va arribar refugiat a Catalunya procedent d'algun altre lloc d'Espanya. Vaig entendre que va ser aquí on va aprendre a parlar català. Al gener del 1939 va marxar cap a França amb un tren amb 600 nens més. Tenia 9 anys.
"A França vaig estar recollit en un internat i, quan en vaig sortir, no tenia família, no tenia ningú, vivia on podia; alguns dies sopava i d'altres no". Diu que De Gaule va fer alguna mena d'ordre que permetia que l'Exèrcit acollís els nois que es trobaven en la seva situació, si ho demanaven, i que ell va acabar enrolat a l'exèrcit. "Molts republicans espanyols van anar a parar a la Legió Estrangera Francesa", ens diu. "Jo vaig anar a la guerra d'Indoxina". A la batalla de Dien Bien Phu, el 1954, que va representar el punt final del domini colonial francès a la zona, va ser fet presoner. "La vida llavors va ser terrible, però als que érem més o menys d'idees comunistes, els del Vietminh ens donaven de menjar el mateix que menjaven ells; poc, però el mateix". Ens parla d'un republicà espanyol, un mestre gallec, que també era a Dien Bien Phu i que després, el 1958, va ser el primer encarregat de la càtedra d'espanyol a Pekín. Se li talla la veu d'emoció quan en parla.
I què va fer després, tots aquests anys, al Vietnam i a la Xina? "Feia el que podia".
Ara viu a Barcelona perquè la pensió francesa que cobra no li arriba per viure a França, aquí se'n surt millor. Calculo que té 84 anys. Va vestit amb gorra i jersei de mariner i parla amb el to una mica vehement del qui se sent incomprès.
dissabte, 6 de desembre del 2014
Dibuixant a la Fundació Miró
(Cliqueu per veure la imatge sencera)
Dibuixant es mira d'una altra manera. Amb els Inky Fingers, a la Fundació Miró aquest matí, cel radiant.
A dins i al costat de l'edifici de Sert, tres tipus d'arbre: xifrer o xiprer, olivera i garrofer. En aquest dibuix, dos garrofers, vistos des de l'escala vidriada.
Dibuixant es mira d'una altra manera. Amb els Inky Fingers, a la Fundació Miró aquest matí, cel radiant.
A dins i al costat de l'edifici de Sert, tres tipus d'arbre: xifrer o xiprer, olivera i garrofer. En aquest dibuix, dos garrofers, vistos des de l'escala vidriada.
Etiquetes de comentaris:
arquitectura,
Barcelona,
urbansketchers
dissabte, 8 de novembre del 2014
Deu Dits, rocòdrom al carrer Pamplona / Sancho de Àvila
Amb els Inkies dibuixant al rocòdrom DEU DITS, carrer Pamplona / Sancho de Àvila. És molt alegre pel color de les, diguem-ne, roques.
Hi ha criatures molt petites enfilant-se que dóna gust, sota la vigilància dels seus pares escaladors...
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
urbansketchers
divendres, 24 d’octubre del 2014
El poder econòmic assalta el Cel: el TTIP
dilluns, 20 d’octubre del 2014
diumenge, 12 d’octubre del 2014
L'Empordà cantat als E.U.A
Rebo aquest video de youtube on hi ha una coral del Knox College cantant L'Empordà, una petita meravella.
Busco a Google què és el Knox College i on és, i em trobo que és a Illinois i que va ser fundat el 1837 amb idees lliberals i d'obertura social. M'imagino, sobretot pel nom, que va ser fundat per un escocès.

Els anys que vaig anar sovint a Edinburg perquè hi tenia la família, vaig fer un dibuix d'una estàtua de John Knox (a dins de l'església de St Gilles a Edinburg), que va ser qui va promulgar les idees calvinistes a Escòcia i fundar l'actual església presbiteriana escocesa, històricament enfrontada a l'església anglicana. L'església escocesa és molt més "protestant", més puritana -tremendament puritana-, amb idees d'igualtat, socialment més "productiva".
Aquells anys també vaig llegir un llibre, The Scottish Enlightenment -un dels primers llibres que em vaig atrevir a llegir en anglès- que fa referència al període la la Il·lustració escocesa (al segle XVIII). El vaig trobar interessantíssim: moltes de les universitats americanes van ser fundades per emigrats escocesos. I ara resulta que hi canten l'Empordà!

Els anys que vaig anar sovint a Edinburg perquè hi tenia la família, vaig fer un dibuix d'una estàtua de John Knox (a dins de l'església de St Gilles a Edinburg), que va ser qui va promulgar les idees calvinistes a Escòcia i fundar l'actual església presbiteriana escocesa, històricament enfrontada a l'església anglicana. L'església escocesa és molt més "protestant", més puritana -tremendament puritana-, amb idees d'igualtat, socialment més "productiva".
Aquells anys també vaig llegir un llibre, The Scottish Enlightenment -un dels primers llibres que em vaig atrevir a llegir en anglès- que fa referència al període la la Il·lustració escocesa (al segle XVIII). El vaig trobar interessantíssim: moltes de les universitats americanes van ser fundades per emigrats escocesos. I ara resulta que hi canten l'Empordà!
divendres, 10 d’octubre del 2014
L'Escola de Circ Rivel a Trinitat Nova
Amb Inky fingers, dibuixant a l'Escola de Circ Rivel. Tenen la carpa muntada a Trinitat Nova, al carrer Portlligat. Darrere, directament, la muntanya. Al costat, unes torres elèctriques que fan fredat. A sota l'Ateneu Popular de Nou Barris. Al voltant, uns coberts i gent relacionada amb aquesta escola, asseguda tranquil·lament. A dins, uns nens que reben classe de circ i més tard gent jove que fa exercicis als trapezis i que és ajudada i corregida en les seves acrobàcies.
Vegeu aquí sota la carpa de l'Escola just abans que es posés a ploure fort.
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
urbansketchers
Subscriure's a:
Missatges (Atom)














































