En record dels meus pares

Els meus pares llegint a la cuina després de sopar, amb llums de carburo. La televisió funcionava amb una bateria de cotxe.

In Memoriam, Ricard Petit Monserrat

Art mudéjar a Sahagún. I fi del quadern Bilbao-Astúries

Sahagún (León), de tornada. Hi ha unes quantes esglésies monumentals, romàniques, construïdes amb rajola i molt particulars. Segons la guia, són mudéjars. Aquesta no sé si era San Tirso o San Lorenzo, era de nit.
Fi del quadern. Descans

Un bar a Sahagún

Tornada. Al vespre, terrassa interior d'un bar a Sahagún (León), amb mosaic de trencadís domèstic i molts detalls d'autoconstrucció.

San Isidoro de León

De tornada, San Isidoro de León, la cripta: celebració de la pintura romànica.

Bilbao, la margen izquierda del Nervión

Continuant per la ria, visió de la banda esquerra i del port industrial.

Bilbao, la ria.

D'una exposició al Guggenheim: Chillida 2

 

Continuo amb les obres de Chillida en una exposició al Guggenheim.

D'una exposició al Guggenheim: Chillida 1

 De l'exposicó de Chillida que feien llavors al Guggenheim

Un bar a Bilbao, les tapes

Torno enrere, a Bilbao, perquè m'he deixat alguns dibuixos. Aquí, bar Zuretzat.

Buscant entre mar i terra

Astúries. Camí cap a San Antolín de Bedós. Després d'un bosc espès, que sembla de bruixes, un racó insospitat, on l'aigua del mar entra terra endins. Esglesieta de Sant Salvador. Una barca lligada a una alzina. Dos homes buscant en el llot... cucs per fer esquer?

Alegria

Símbols. Creus

Aquestes creus tan antigues del preromànic fan rumiar. Encara no havia arribat l'ordre de Cluny a posar ordre a la litúrgia, als capitells i a l'església. Aquesta Cruz de los Angeles recorda un mandala cèltic esquematitzat. Imaginar és gratis.

Valdediós, l'església gòtica 2

A dins l'església gòtica de Valdediós hi ha uns capitells que, a l'època barroca, van ser guarnits amb unes escultures de colors: reis matant moros. És gairebé còmic.

Valdediós, l'església gòtica

A prop de l'església preromànica de Valdediós, hi ha la del Císter. Aquí, un sostre amb volta.

Valdediós, el preromànic asturià

A Valdediós hi ha dues esglésies, la preromànica, San Salvador de Valdediós (893), aquí sobre, i la gòtica feta pel Císter, que apareixerà demà.

Finestres de pedra

Al preromànic asturià hi ha finestres que tenen com un gelosia feta de pedra, però es tracta d'una talla feta en un única pedra, és a dir en un sol bloc. La de dalt, a Santullano (o San Julián de los Prados), era molt original. La de sota és de San Miguel de Lillo o Liño, també a Oviedo.

San Julián de los Prados

San Julián de los Prados, al costat d'Oviedo, església preromànica asturiana. Les parets interiors estan pintades.

Tanques a la plaça de Catalunya

 A la plaça de Catalunya estan arreglant les fonts bessones i hi han posat unes tanques protectores amb dibuixos de Barcelona, molt macos. Aquí sobre les platges olímpiques, a sota la plaça Reial, Gràcia i la platja de Sant Sebastià.

Oviedo, la senyora Regenta

S'ha acabat això del "5 days, etc", però acabaré d'escanejar i de publicar els dibuixos del quadern Bilbao-Astúries.
Aquí: Vetusta. Davant de la catedral hi ha l'estàtua de la Regenta

Una mica de torna del "5 days drawing challenge": San Juan de Amandi a Villaviciosa (Astúries)

Cinquè dia del "5 days drawing challenge" - Adéu a Bilbao, cap a Astúries

 Ens acomiadem de Bilbao, a Guetxo. Cap a Astúries: sidreria i...

 hórreo de planta quadrada.

Quart dia del "5 days drawing challenge" - Exposició al Guggenheim de l'escultor Richard Serra

Quart dia del "5 days drawing challenge". Al Guggenheim hi havia una exposició de l'escultor americà Richard Serra. Les grans, immenses, peces tenien diferents graus de rovell amb tonalitats bellíssimes.

 Visió de les escultures de ferro des d'un pis elevat.

Tercer dia del "5 days drawing challenge" -

En el tercer dia del "5 days drawing challenge", tres dibuixos minimalistes del Gugsenheim a Bilbao: dos en blanc i negre...

i un amb una mica de color.

5 days 3 drawings challenge - Segon dia

Avui és el segon dia del 5 days 3 drawings challenge. Continuo amb el quadern del viatge a Astúries, que va tenir una primera parada a Bilbao. El Cafè Boulevard, amb un text de l'Unamuno i la Mariona.

 I un altre racó del mateix cafè Boulevard, amb un parella.

5 days 3 drawing challenge dia 1

"5 days 3 drawings challenge"
Es tracta de publicar tres dibuixos diaris durant cinc dies. Desempolso un quadern. Avui és com si fos el primer dia.
Els dos primers dibuixos són fets durant un viatge a Astúries amb la Mariona Bigorra. El tercer és un restaurant de Castelldefels on havia anat a menjar paelles.

WOLINSKI

(Per llegir el text sencer, amplieu el dibuix)
Podeu llegir aquí l'article de le Figaro d'on he extret la informació: es tracta d'un dibuix de Wolinski, del 2013. Sembla premonitori. Ha estat triat per la Biblioteca Nacional de França per homenatjar el dibuixant assassinat dimecres.
Tradueixo el text:
Déu m'agrada, perquè no hi crec. Per què hauria de creure en el que no existeix? Crec en el firmament, en les tenebres, en l'infinit, en les dones, en la mort. Tot el que morirà existeix. Fixeu-vos en la tele: tots es moriran. A "Charlie Hebdo" també, tots els que són a la reunió es moriran. Els lectors es moriran. Déu no existeix però és immortal. Com les nostres obres.  (Déu exclama: Que rebentin tots, pobres imbècils!)

QUIN DESASTRE!

Publicistes

Avui, a prop de casa meva...

Vides

Ahir vaig assistir a l'Ateneu Barcelonès a la presentació del llibre de Conxita Tarruell, Viatge a la Xina, estirant el fil vermell de l'adopció de les nenes, Ed. Pagès. En el col·loqui que va seguir els parlaments, un dels assistents va intervenir matisant alguns aspectes del que s'havia dit, va dir que s'ha de viure a la Xina per entendre-la bé i que ell havia estat 35 anys vivint a l'Extrem Orient, dels quals 11 al Vietnam.

Després, en petit comitè, va acceptar parlar de la seva història:

Era un nen quan la guerra civil espanyola i va arribar refugiat a Catalunya procedent d'algun altre lloc d'Espanya. Vaig entendre que va ser aquí on va aprendre a parlar català. Al gener del 1939 va marxar cap a França amb un tren amb 600 nens més. Tenia 9 anys.

"A França vaig estar recollit en un internat i, quan en vaig sortir, no tenia família, no tenia ningú, vivia on podia; alguns dies sopava i d'altres no". Diu que De Gaule va fer alguna mena d'ordre que permetia que l'Exèrcit acollís els nois que es trobaven en la seva situació, si ho demanaven, i que ell va acabar enrolat a l'exèrcit. "Molts republicans espanyols van anar a parar a la Legió Estrangera Francesa", ens diu. "Jo vaig anar a la guerra d'Indoxina". A la batalla de Dien Bien Phu, el 1954, que va representar el punt final del domini colonial francès a la zona, va ser fet presoner. "La vida llavors va ser terrible, però als que érem més o menys d'idees comunistes, els del Vietminh ens donaven de menjar el mateix que menjaven ells; poc, però el mateix". Ens parla d'un republicà espanyol, un mestre gallec, que també era a Dien Bien Phu i que després, el 1958, va ser el primer encarregat de la càtedra d'espanyol a Pekín. Se li talla la veu d'emoció quan en parla.

I què va fer després, tots aquests anys, al Vietnam i a la Xina? "Feia el que podia".

Ara viu a Barcelona perquè la pensió francesa que cobra no li arriba per viure a França, aquí se'n surt millor. Calculo que té 84 anys. Va vestit amb gorra i jersei de mariner i parla amb el to una mica vehement del qui se sent incomprès.

Dibuixant a la Fundació Miró

(Cliqueu per veure la imatge sencera)

Dibuixant es mira d'una altra manera. Amb els Inky Fingers, a la Fundació Miró aquest matí, cel radiant.
A dins i al costat de l'edifici de Sert, tres tipus d'arbre: xifrer o xiprer, olivera i garrofer. En aquest dibuix, dos garrofers, vistos des de l'escala vidriada.