dijous, 25 de juliol del 2019

EULÀLIA PETIT VILÀ. Barcelona, 11 d'abril de 1950 - 25 de juliol de 2019.

L'Eulàlia Petit Vilà ha mort a casa, als 69 anys, el 25 de juliol de 2019. El seu fill, Adrià Bofill, la seva germana, Mariona; la seva nora, Eva Bofias, i els seus nets, Adela i Joan; els seus cunyats Rafael Senra i Queralt Molera; els seus nebots, Anna, Pere, Martí, Maria, Pau i Júlia; i l'Ascensió Solé, us ho fan saber. La sala de vetlla estarà oberta divendres 26 de juliol de 15:00 a 21:00 i la cerimònia de comiat tindrà lloc dissabte 27 de juliol a les 11:00 al Tanatori de Les Corts de Barcelona.


Tenim dues vides i la segona comença quan t'adones que només en tens una...

Mi alma tiene prisa. Mario de Andrade.


dijous, 4 d’octubre del 2018

Un cop més, retrats

Un cop més, fent retrats. Al CaixaForum, on acostumàvem a fer les trobades, han remodelat la cafeteria i ens han dit que apa, buenas. O sigui que ara ens hem començat a trobar a la cafeteria de l'estació de França, un lloc desangelat com n'hi ha pocs.


I a mi m'han vist així:


diumenge, 23 de setembre del 2018

Julio Gonzàlez a l'Espai VolArt


 Autorretrat de Julio Gonzàlez 1941

A l'Espai Volart de la Fundació Vila Casas, al carrer Ausiàs Marc, hi ha una exposició de dibuixos, aquarel·les i correspondència de l'escultor Julio Gonzàlez. També hi ha alguna escultura. Són peces que provenen de l'IVAM, on la seva filla va dipositar l'obra de l'escultor.
Julio Gonzàlez és l'autor de l'escultura Montserrat, que va ser presentada al pavelló de la República Espanyola de l'Exposició Internacional de París del 1937, on es va exposar també el Guernika.

L'exposició val la pena per als que els agradi especialment el dibuix.
M'he atrevit a copiar una de les seves Maternitats del 1936:

Cadiretes amb taps de xampany

Continuo fent propaganda del meu altre blog: Canvi de pell. Aquí la nova entrada.

Aprofitar l'aigua de la pluja per regar testos

Està ressuscitant el blog Canvi de pell: avui una entrada amb un invent d'un nen per aprofitar l'aigua de la puja. Podeu veure-ho amb detall aquí.

dimarts, 18 de setembre del 2018

Superilla al Poblenou

Podeu clicar per ampliar el dibuix
El divendres 14 de setembre amb els Inky fingers vam anar a dibuixar a l'exterior de Can Framis (centre d'exposició de pintura contemporània de la fundació Vila Casas). Es troba al carrer Sancho Dávila cantonada carrer Roc Boronat, al Poblenou, just a sota la Diagonal i a prop de la plaça de les Glòries.
Dono un tomb pel voltant de Can Framis,envoltat d'arbres i de parterres d'heura, i veig que a sota la marquesina d'entrada hi ha tres o quatre matalassos amb gent que hi dorm. Surto del jardinet i al carrer, canvi de panorama. Em trobo amb un espectacle alegre, ple de famílies joves amb criatures. Uns juguen, els altres vigilen i enraonen, uns s'asseuen a unes tauletes de pic-nic que ha instal·lat l'Ajuntament, d'altres directament a la vorera. A la cruïlla dels carrers hi ha un petit parc per criatures i més famílies. Una terrassa d'un bar a la cantonada, també plena. Una nena ha fet quatre anys i li han organitzat una festa allà al mig. És la imatge de la felicitat.
Es tracta de la superilla del Poblenou.
Passa una professora de l'Escola d'Arquitectura amb un grup d'estudiants americans.
Una de les dibuixants viu allà mateix i em tira per terra la imatge de la superilla que acabo d'assimilar. Hi està totalment en contra, m'ho explica detingudament i aquí recullo també algunes de seves crítiques. La circulació és molt complicada, acaba donant moltes voltes per sortir del pàrking de casa seva i això també és contaminació. Considera que amb aquesta superilla no es farà mai barri, perquè just la fan servir els treballadors de les oficines per menjar el seu túper al migdia i els papes i mames amb nens molt petits de 5 a 7 de la tarda i d'alguna manera està impedint que s'hi implanti comerç. Diu que la gent del barri al vespre té por de passar-hi perquè està desert. Que els tallers que hi havia o els bars estan marxant perquè no poden treballar sense tràfic i sense gent.
Això em descol·loca una mica, perquè en efecte a les 7 o a un quart de 8 les famílies van desfilant per banyar els nens. Ara, que a una banda hi ha can Framis i a l'altra banda el pati d'un complex d'escola primària i secundària, o sigui que no hi ha lloc per a comerç ni habitatges de veïns. La soledat al vespre potser ja hi era abans, perquè aquesta zona del 22@ són oficines pures. També em diu que els autobusos ara passen més lluny, i em cita les zones de parc del barri, que considera que ja són prou per al lleure de les famílies que viuen al barri. També es queixa que no hi puguin entrar taxis... Mentre em dóna les explicacions, una de les mares de la festa la sent i s'acosta per dir-li que ella està molt contenta...
Aquí algunes de les crítiques i suports que ha rebut l'Ajuntament.
En fi, marxo amb el dibuix fet, però amb idees confuses sobre la superilla.

diumenge, 9 de setembre del 2018

COREOGRAFIES

Al Caixa Forum hi ha una vidriera immensa que fa efecte de mirall i al davant sempre s'hi situen grupets de noies que assagen balls i coreografies diverses. Aquest matí mentre molt de públic feia cua per veure l'exposició Faraons que acaba aviat, un grup de noies descansava de ballar. La que feia de directora  portava barret.

dijous, 16 d’agost del 2018

Paisatge esquemàtic


Més sobre la punta de mocador amb la ciutat de Valls i el mar al fons.
El mateix paisatge de la nota anterior, però fa trenta anys, quan els cultius de secà no havien estat abandonats i els terrenys encara no s'havien convertit en bosc. I en estil naïf.

dimecres, 15 d’agost del 2018

Notes de paisatge


Més enllà dels arbres, una punta de mocador que mostra la plana del Camp de Tarragona, amb el campanar de Valls, i al fons el mar.
Demà desempolsaré un dibuix de fa molts anys, fet des del mateix lloc, però que mostra el paisatge abans que desapareguessin els cultius. 

dimarts, 14 d’agost del 2018

dissabte, 11 d’agost del 2018

dijous, 9 d’agost del 2018

Calor


Onada de calor. Un nen es refresca amb aigua dins un cabàs de silicona.

dimarts, 7 d’agost del 2018

Museu de la Vida Rural a l'Espluga de Francolí


A l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) hi ha un museu dedicat a la vida rural i a les feines del camp, i m'havien dit que era nou i que estava bé.
En efecte, és modern, està bé i és molt interessant.

La primera sorpresa ha estat veure que no és un museu públic, sinó un museu privat, construït per la Fundació Carulla. A l'entrada hi ha un panell explicatiu de les activitats industrials i de mecenatge de Lluís Carulla, que era fill de l'Espluga. M'impressiona el personatge, propietari de Gallina Blanca i d'Avecrem, entre altres, que en lloc de gastar-se les plusvàlues en Alfa-Romeos, iots o golfs, munta l'Editorial Barcino, la Fundació Carulla, ajuda a posar en marxa l'Omnium Cultural i emprèn altres iniciatives culturals de caire catalanista. Aquest museu és una prova de tot això.

Què hi ha al museu? Les sales, peces i vídeos abracen des de l'antropologia, els cultius, les tècniques, els oficis de suport a la pagesia, el transport, la natura salvatge que envolta els camps (la sala on he fet aquests dibuixos), el comerç... fins a la mecanització i la producció moderna, els perills ecològics i els reptes actuals.

A l'acabar la visita hi ha una sala d'exposicions temporals. Ara i fins a començaments del 2019 hi ha una mostra de fotografies de la Dust Bowl, nom que pren l'immens desastre ecològic a les Grans Planes dels Estats Units durant la dècada del 1930.

(A l'agost el museu també està obert el dilluns al matí)

L'antiga Cristalleria Planell a Les Corts

(Cliqueu per ampliar el dibuix)
Dibuixant amb un grup d'Urbansketchers Barcelona, a les Corts.

L'antiga fàbrica Cristalería Planell al carrer del Dr Ibàñex, molt a prop de la plaça de la Concòrdia, va ser reconvertida fa poc (un any o un any i mig) en un centre cívic, on hi ha una escola d'adults i un centre de normalització lingüística. Han estat molt elogiades la restauració i reconstrucció arquitectòniques.

Buscant informació  sobre aquesta fàbrica he trobat al blog valiosíssim de Dani Cortijo Altres Barcelones, una nota sobre "la vaga dels nens": l'any 1925 més de setanta aprenents van declarar-se en vaga perquè els augmentessin el sou. Francesc Pedra, el capitost, tenia... 11 anys. 


 

dissabte, 28 de juliol del 2018

Més piquets de vaga del taxi a la Gran Via

Aquest matí de dissabte continuava havent-hi taxis ocupant la Gran Via, però menys que ahir. Alguna tenda de campanya al mig de la calçada, I grups de taxistes en posició de piquets.