Ahir, visita a la Casa Bloc a Sant Andreu. Es tracta d'uns blocs de vivendes projectats en plena II República, l'any 1933, per arquitectes (Sert, Torres, Subirana) del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània). Havien de ser cases senzilles, per a treballadors. L'espai públic entre els blocs estava molt ben pensat, amb tota la planta baixa "transparent", és a dir no construïda, oberta entre els pilars dels edificis. Els pisos eren dúplex i s'accedia a les portes de les vivendes per uns passadissos oberts a l'exterior, a la vista. Els màxim de llum i de ventilació havia de dominar en aquests pisets, que tenien un menjador (foto d'aquí dalt), cuineta, wc, dutxa, safareig i gran balcó a la planta de baix, i 2, 3 o 4 habitacions al pis de dalt.
(El projecte era un prototip del que havia de ser el Pla Macià, un eixample que havia d'estendre's a les zones encara no construïdes de Barcelona.)
La primera pedra de la Casa Bloc es va col·locar al 1933 i, en esclatar la guerra civil, l'obra va haver de reduir el ritme i va quedar aturada al 1938. Acabada la guerra i instal·lat el règim franquista, la titularitat va passar a la Diputació, es va acabar l'obra i es van cedir els pisos principalment a famílies de militars i més endavant de policies. A part de la idea social es va pervertir també la idea arquitectònica i els baixos es van omplir de locals comercials; un dels espais centrals va ser destinat a una caserna de cavalleria; es va construir un nou bloc (en deien bloc "fantasma") que tancava un dels quadrilàters...
Quan vaig treballar a Sant Andreu, a començaments dels anys 90, vaig entrar un dia a aquests espais interiors de la Casa Bloc. Tenia tot plegat un aspecte deplorable. Les façanes estaven escrostonades i el conjunt es veia molt decrèpit.
Als anys 90, justament, els poders publics van decidir fer un esforç de recuperació de la idea original. Ara es pot visitar, a més, un pis museu, que ha estat refet tal com estava pensat que havia de ser en la idea original dels anys 30 (detall curiós: no estava previst que hi hagués cap endoll: no existia cap electrodomèstic!)
La visita.
La guia era arquitecta i va fer una explicació llarga, detallada, amb coneixement de causa. Els visitants érem tretze persones, dels quals onze eren antics habitants de la casa Bloc. Va ser encara més interessant per aquest fet, ja que anaven explicant detalls dels anys 50, 60 i 70, quan ells hi vivien. Exemples: a un dels patis, en efecte hi havia els cavalls de la caserna; un dels blocs estava destinat a vídues de militars amb òrfenes ("si tenien fills, no hi podien viure, havien de ser filles" diu un home gran fotent-se'n); també hi vivien famílies que no eren de policies, militars o relacionats, sinó que la Diputació els hi havia llogat... Alguns d'ells s'emocionen veritablement quan entrem als passadissos d'accés als pisos.
Hi ha una contradicció entre el que explica la guia sobre els llogaters a qui estaven destinats els pisos i les professions dels pares d'aquests visitants, però la cosa passa molt bé, i fins i tot em fa l'efecte que els redimeix i se senten redimits pel fet d'interessar-se i aprovar la idea inicial del projecte. Han passat tants anys!
En aquest enllaç trobareu moltes fotos sobre el pis museu de la casa Bloc. I en aquest, el telèfon per fer la visita.
Desde la galeria d'aques pis museu, la vista és esplèndida: entre frondosos arbres, treuen el nas les arcades de l'escola pública Ignasi Iglésias, a l'altra banda del Passeig de Torres i Bages (es pot veure a la banda dreta d'aquesta foto aèria). Es tracta d'una antiga masia anomenada Can Carasses que va ser restaurada i transformada l'any 1856 i va adquirir aspecte de mansió italiana... La creació de l'escola també es remunta a l'època de la II República.
Continua el tour matinal. Més enllà, al Passeig de Santa Coloma, que acaba amb un pont sobre el Besòs que uneix Sant Andreu amb Santa Coloma, hi ha unes immenses tanques-mural sobre la història del barri de cases barates del Baró de Viver. Han saltat algunes lletres del text, una llàstima, però en general està en bon estat i és interessant. L'èmfasi es troba en la vida de la gent del barri, en les fotos i les històries de les persones. Ara ja no queda cap d'aquestes cases barates, que eren minúscules (40 m2) i no tenien fonaments. Una senyora gran ens informa que ella hi va néixer: "La meva mare hi va arribar als 13 anys, quan la seva família havien vingut a treballar per a l'Exposició del 1929. Amb el material que havia sobrat de l'Exposició es van fer les cases barates del Baró de Viver, les del Bon Pastor, les de la Zona Franca i les d'Horta. Jo ara visc en un pis aquí al costat". A ella també li agrada que hi hagi aquest mural.
Acaba la matinal ja a mitja tarda, resseguint el Passeig Fluvial vora el Besós, per la banda de Santa Coloma (d'un passeig semblant, ja fa nou anys! en vaig parlar aquí). Una obra magnífica. Caminem sobre la gespa per evitar les bicicletes que van per l'asfalt, els patinadors, els que hi corren... Sobre l'herba dos homes munten unes porteries per jugar un partit de futbol, més enllà unes nenes assagen una coreografia i més lluny dones assegudes a terra amb un fotimer de criatures. La gent hi està bé.
A Sant Adrià agafem el tren cap a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada