NÀPOLS 11. Paestum

Paestum era una ciutat grega al sud de Nàpols, de la qual només queden les ruïnes. És una visita que ens havien recomanat de fer i, de veritat, que val la pena (s'hi pot anar en tren des de Nàpols).
A Wikipedia trobareu, al costat d'aquest mapa de la península itàlica, els noms dels seus antics habitants a l'època de l'edat de ferro (aprox.a.JC.). El color beig clar de Sicília i de la costa del sud de la península representa el territori d'influència directa de les colònies gregues que s'hi van establir a partir del segle VIII a.JC. Penseu que Napoli prové de Neapolis, el nom de la ciutat grega que es va fundar en el lloc on ara tenim Nàpols, i que s'hi va parlar grec fins a l'arribada del romans. Aquest racó de la Campània també forma part, doncs, de la Magna Grècia, encara que estigui situat una mica més al nord del que assenyalen els mapes de la Magna Grècia estricta. En realitat, aquest terme era el que van fer servir els romans per designar aquests territoris de colònies i d'influència grega.

A Paestum hi ha, en primer lloc i sobretot, tres temples amb totes les columnes dretes, que per si sols valen el viatge. Un es creu que estava dedicat a Atenea, l'altre a Hera i el tercer a Poseidó. (Dic que es creu, perquè després al museu vaig llegir que d'estatuetes votives de fang representant Hera n'han trobat també moltes al temple considerat d'Atenea i vaig entendre que això els havia fet ballar el cap).
Aquí sota, esquema dels caparrons de les dues deesses:

Tots tres són d'estil dòric, un pèl xaparros per entendre'ns, i transmeten una sensació de senzillesa i d'elegància sòlida, perfecta. Els capitells dòrics també ajudaven a aquesta sensació de claredat i gairebé bé m'atreviria a dir d'honradesa. Tot ben clar. A Wikipèdia en francès hi ha explicacions interessants sobre els tres temples i les seves particularitats constructives, sobretot del de Poseidó que té una doble columnata, o sigui de dos pisos, tancat la cel.la, que em sembla que és molt particular.

A sobre del traçat dels carrers i de les bases de les cases gregues hi ha les restes romanes de la població que s'hi van intal.lar més tard. Queden dos construccions que ens van fer rumiar: l'ekklesiasterion, del 480 a.JC., de l'època grega, i el comitium, més tardà, de l'època romana, ambdós destinats a la renió dels ciutadans i a la discussió de temes públics. Em preocupava calcular quanta gent hi devia cabre perquè es poguessin sentir sense altaveus. A una web (no tinc ni idea de quina solvència té) he trobat una xifra: 600 persones. Veient les assembleas del 15 M a la Plaça de Catalunya vaig escriure aquesta nota: Parlaments.
Aquí sota, foto del que queda de l'ekklesiasterion de Paestum (la paret que s'hi veu són restes d'un temple a August que els romans hi van fer al damunt).

Al costat de les ruïnes hi ha un museu interessantíssim amb les troballes. El que és més original d'aquest museu són les pintures de les tombes gregues. Una de les més conegudes és la del saltador, el noi que es llança al mar, com a metàfora del pas a una nova vida.

Hi ha molt de material, molt ben exposat i explicat (ara els museus han deixat de ser magatzems i són una passada). Una altra de les coses remarcables són les metopes (els relleus-escultura que hi ha a la part superior dels temples) d'un dels temple, que hi estan exposades i molt ben explicades.

 

També vaig dibuixar petites estatuetes votives de fang.

I acabo amb una conjunt també de fang, molt matusser, representant una rotllana de dones, que també és una imatge molt antiga, que ja apareix més o menys (però més aviat més) a les pintures prehistòriques de El Cogul.