dilluns, 5 de setembre de 2011

NÀPOLS 12. Capri

Anant a Pompeia i a Ercolano, ja havíem vist l'illa de Capri, allà al mig del mar i de la boira, perquè sovint ens va fer mal temps. Finalment va arribar el dia i vam agafar un ferry per anar-hi. M'havien dit que era excessivament turística. Tot i això a mi em va encantar.
S'imposa caminar una mica cap a l'extrem est, on hi ha les ruïnes del que havia estat la Villa Jovis, el palau que va fer construir l'emperador Tiberi, on va viure deu o dotze anys dirigint l'imperi a distància i on va ser assassinat (Calígula esperava a la sala del costat que entressin els assassins i li diguessin: "Feina feta").
(Aquí sota, dibuix fet a l'entrada de les ruïnes. És un parany de penya-segats on és fàcil emocionar-se i, si algú es vol sentir superior als pobres que són allà baix a la península desdibuixada, doncs pot sentir-se elevat i superior. Això ho dic pensant en l'emperador.)

El camí passa pel costat d'unes vil.les delicioses, amb uns jardins mediterranis, petits i abigarrats, que són mig pati, mig hort, mig jardí, i alguns encara mig bosc. Hi ha molt refinament, aquest refinament italià que es troba a mig camí entre el que és popular i el que és d'èlit. És exuberant i vas pensant Déu meu, que bonic, i li donaries gràcies que existeixi una cosa tan maca i exultant sota la capa del sol.
Us poso alguns dibuixos fets a través de les tanques.



La guia desgrana noms de personatges famosos que van anar a parar a l'illa (comença per l'estada d'August, abans de la de Tiberi; i dels temps moderns ens parla de Màxim Gorki, de la visita que li va fer Lenin; de Pablo Neruda...). A una altra banda de l'illa hi ha una vil.la, San Michele, ara museu visitable, feta construir pel psiquiatre suec Alex Munthe a finals del segle XIX. El millor de tot, el jardí.   

A l'illa hi ha un port i dues poblacions, Capri i a la part més alta Anacapri, i cap cotxe privat, només taxis i autobusos, i també uns petits cotxes elèctrics que em sembla que són municipals, per dur habitants grans al metge i trajectes d'aquest tipus.

Després d'una jornada plena d'emocions estètiques, acabem prenent un gelat a una terrassa d'Anacapri, a l'hora que les mares van a buscar els nens a les guarderies, que les criatures omplen les places per jugar i lan gent gran surt a prendre la fresca. És com si de cop i volta els turistes haguessin desaparegut i els habitants locals tornessin a prendre el carrer. Potser per haver fruït d'aquesta estona de calma, hem de córrer pert agafar l'útim ferry.

El viatge de tornada, a l'hora de la posta de sol, que il.lumina Capri de costat, torna a ser un moment màgic. Aquesta illa té poders.

Cap comentari: