dissabte, 21 de març del 2009

Viure junts

Dues generacions enrera era corrent viure junts sense tenir-ne ganes: matrimonis que no se separaven pels problemes socials i legals; fills que es quedaven a viure amb els pares tota la vida quan haurien preferit volar; estretors econòmiques que obligaven a compartir pis i taula.
Ara, superades ja unes quantes fites, ens trobem que a l'altra banda de la llibertat hi ha molta solitud. És com si la història i els costums anessin donant estrebades, d'una punta a una altra.
Per això, quan em topo amb algú que viu en companyia i que se surt una mica dels camins corrents -matrimoni i pares-fills- sento que és una glopada d'aire fresc.

Ahir era a l'Hospital de Sant Pau, a Barcelona, a la saleta d'espera de la UCI perquè una meva amiga hi té el marit molt greu. Vaig parlar una mica amb dues senyores grans que devien passar dels setanta. Eren del Clot, una d'elles va resultar que era cosina del conserge de la meva feina que justament ara es jubila... Una estoneta d'enraonar. ¿Qui hi tenen, elles, ingressat a la UCI? "Una amiga". I llavors ve la glopada d'aire fresc. "Som tres amigues. Ja fa 35 anys que vivim juntes". La més grassoneta afegeix, alegre i orgullosa: "Som més que germanes".

Després amb la meva amiga parlem d'altres casos que coneixem. El més brillant: un company de feina, jove, ens explica que té una mica de feina perquè té l'avi malalt i se n'ha d'ocupar. Després ho explica millor: "En realitat no és el meu avi, però sempre va viure amb els meus avis. Es veu que el meu avi quan va anar a la mili es va fer molt amic d'un noi d'un poble. I un dia, quan el meu avi ja era casat, l'amic de la mili li va escriure perquè volia venir a Barcelona i veure'l. I sí, va venir i ja no va marxar mai més. Van viure sempre tots tres junts."

(La meva amiga també em diu: "Em sembla que hi ha molt sexe amagat". I en aquell moment penso: "També està bé que estigui una mica amagat. Així el que pren relleu és el que ha quedat en definitiva, que ens aquests casos ha estat la vida conjunta, la vida del rebedor, del menjador i de la cuina, no tant la de l'habitació ni la del llit.")

2 comentaris:

Júlia ha dit...

La veritat és que ara hem perdut la innocència i en tot hi veiem sexe, explícit o no. Jo conec molts casos de veïnes, cosines, amics de la família i tot això que vivíen 'amb' sense haver-hi res més. Sobre desigs ocults es pot fer tota la literatura que es vulgui.

Eulàlia Petit Vilà ha dit...

Sí, sobre desigs ocults es pot especular i finalment no són més que especulacions. A mi, el que m'atreu en aquests casos es el que hi ha de companyia lliure, no forçada per raons econòmiques o socials. Ara hi ha molta solitud
"lliure"...