La corrupció popular

El títol d'aquesta nota, la corrupció popular, es refereix tant al partit que últimament la protagonitza, com a l'estranya popularitat que la corrupció té a vegades.

Fa dies, l'alcalde de la població malaguenya d'Alcaucín, del PSOE, acusat per corrupció, va ser aplaudit per una part de la població quan els guàrdies se l'enduien detingut. És una situació entre trista i còmica. Els motius d'aquell entusiasme em sembla que són antics. Hi ha un llibre de memòries del Conde de Romanones que té un episodi que va com l'anell al dit per aquesta situació. (No recordo el títol exacte, ¿era Notas de una vida? Era una edició petita de l'editorial Aguilar i no l'he pogut retrobar per citar-lo exactament, ho faig de memòria.)

El Conde de Romanones tenia possessions a Guadalajara i va començar la seva dilatada carrera política com a diputat del Partit Liberal per Guadalajara (1888). Pensem que va ser diputat, alcalde de Madrid, ministre de diverses coses i tres cops president de govern. Les seves memòries són interessants i sobretot molt desinhibides. Es refereix a una de les eleccions, en què ell perd el càrrec de diputat per Guadalajara i els seus contrincants polítics se'n burlen dient que, l'endemà de les eleccions, l'estació de Guadalajara era plena d'individus que esperaven el tren cap a Madrid: eren els enxufats del Romanones, que s'havien quedat sense feina. El Romanones els replica: no em podien fer millor propaganda!! Així tothom sabia que quan jo guanyava repartia moltes feines!!