Em va sorprendre que la sala no fos plena, perquè l'obra és amena i la posada en escena, molt bona. Es passa una estona divertidíssima.
L'obra és una comèdia d'enredo molt atrevida per les ambigüitats: dins la trama, una dona vestida d'home i un home vestit de dona que creen situacions cada cop més complicades i hilariants. Allò de l'honor aquí és purament l'excusa perquè no es puguin desfacer els entuertos. El vestuari és exquisit i la novetat, per a mi, va ser la música. La música i les cançons la fan més lleugera, la converteixen veritablement en un entreteniment. La música (cito el catàleg) són arranjaments de la música amb què es va representar al segle XVIII, l'època del naixement de la zarzuela.
Acabo la propaganda dient que actuen de meravella i que l'actor Miguel Cubero, el que fa de Cèsar i Celia broda el paper i les cançons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada