divendres, 27 de febrer del 2009

Més sobre l'exposició de Sorolla al MNAC


Hi ha molts visitants, massa per fer tranquil.lament la visita, però val la pena. Oberta fins al 5 de Maig.
En una banda s'exposen els esbossos que va fer per preparar els quadres sobre Espanya i les seves regions que li havia encarregat la Hispanic Society of America. En una altra banda, hi ha els quadres acabats.
Un cop vaig haver vist la primera part, em creia que l'exposició s'havia acabat i vaig recollir la motxilla i tot per marxar. I llavors vaig descobrir que hi havia la segona part, amb aquells mamotretos de quadres de molts metres quadrats (14 plafons i 210 metres quadrats!) i de molt vestit típic. La gran desmesura va ser una sorpresa, al començament gairebé còmica, després vital i agradable.
La primera part, que anomenen "El procès creatiu", em va agradar molt, perquè els esbossos mostren la busca de l'artista i m'emocionen. Aquest aspecte ja ha sortit altres cops al blog.
I l'altra part, la dels quadres, també em va agradar, perquè hi ha les solucions i perquè el Sorolla té una força i una vitalitat que s'encomanen.
Entre quadre i quadre, es projecten a la paret fragments de cartes del Sorolla amb algunes explicacions sobre les pintures.
Per exemple, parlant del quadre que ha de fer sobre Galícia, diu alguna cosa així: "Ya sabes que los grises y las brumas no me gustan, pero aquí hay algo que si logro captarlo será muy interesante". I en efecte, el quadre sobre Galícia no és ni boirós ni plujós, és una Galícia assolellada, amb uns verds, això sí, que són fills de la humitat.
A la banda dels bocets hi ha alguns encaputxats que em van fer pensar: "Em sembla que no li acaba d'agradar ni com li surt ni li acaba d'agradar de dibuixar processons". Després a la part on hi ha els quadres, em vaig admirar davant del de la processó sevillana. A l'home que porta la creu, per no fer-li cara de patiment, també me li posa caputxa, i darrera ve el "paso" una mica tort, amb aquella sensació de perill que es viu a Sevilla durant la setmana santa, que sempre sembla que hi pugui haver un desastre d'un moment a l'altre. A la paret hi ha una de les frases manuscrites del Sorolla, molt sorolliana: "Los duelos con sal son menos".

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Estic esperant que hi hagi menys gent per anar-hi i tinc ganes d'anar a Madrid per veure el seu museu, felicitats pel blog.

Eulàlia Petit Vilà ha dit...

Gràcies, companya de les entrevistes del B de blog del Diari de Barcelona!! El museu de Madrid és molt maco, és en una casa que es va fer fer el mateix Sorolla, amb un jardinet amb rajola de València, molt mediterrani.
Eulàlia