Al final poso links per a qui vulgui fer consultes precises.
Començo per una composició de fotos.
La del post anterior és una de les més conegudes i una de les més evocadores del Chatwin viatger.
Bruce Chatwin neix a Anglaterra el 1940. De jove entra a treballar a la casa de subhastes Sotheby's i s'hi acaba convertint en un especialista en art impressionista. Aquest és el Chatwin amant i expert en art, el col.leccionista, el de gust exquisit. Però hi ha un altre Chatwin.
Arrel d'un viatge al Sudan coneix un altre món, s'interessa pels pobles primitius, pel nomadisme, s'interessa i estudia arqueologia, abandona la feina a can Sotheby's i es converteix en un viatger incansable, que recorre tots els continents i ens deixa alguns llibres importants. Dono els títols en castellà, que és la llengua en què els vaig llegir (i els poso per ordre cronològic amb les dates consultades al Wikipedia):
El primer és En la Patagonia (1977) que resulta fascinant per la manera d'estar escrit. Diuen que revoluciona el relat de viatges de postguerra. És un patch-work de personatges, situacions i llocs variadíssims, que dóna per si sol una idea (una determinada idea) de la Patagonia, mentre que el recorregut i les dates precises del seu viatge no tenen cap importància. Em sembla que hi ha hagut altra gent que ha narrat d'aquesta manera; no tots, però, amb tant d'encert. Un periodista (més o menys coetani del Chatwin), Ryszard Kapuscinski, crec que també és un artista del relat fragmentat. ¿La Patagònia del Chatwin és realment la Patagònia? El seu biògraf, Nicholas Shakespeare, diu que el Chatwin no diu mitges veritats, sinó una veritat i mitja (!)
Tots els seus llibres tenen una característica atraient: moltes coses estan apuntades, no clarament explicitades, com si pensés: el lector intel.ligent ho entendrà. Afalaga.
Són novel.les El Virrey de Ouidah (1980), sobre el tràfic històric d'esclaus situat a la costa oest africana, aproximadament al Benin, i Colina Negra (1982) on els protagonistes són dos homes bessons del País de Gal.les que creixen i viuen junts al llarg del segle XX.
Los trazos de la canción (1987) és el llibre que personalment prefereixo. Austràlia n'és la protagonista, i s'hi parla tant de la situació actual dels aborígens, com de les dades antropològiques que es conserven sobre la manera tradicional de delimitar i conèixer el terreny, el seu país. El relat s'interromp i el Bruce Chatwin ens hi buida les seves notes sobre el nomadisme. Sembla (d'això me n'he assabentat a al conferència del mes de juliol a Oxford) que el Chatwin va deixar mig escrit un llibre sobre el nomadisme. En qualsevol cas les seves notes són interessantíssimes i molt poètiques. Guardo a la memòria una imatge potent: parla de les tribus nòmades d'Euràsia, que viatgen (viatjaven) a cavall seguint els seus ramats. Elles també cavalcaven amb les criatures de pit a sobre. La riquesa que aquests nòmades podien acumular era l'or que les seves dones portaven sempre a sobre en forma de collarets. Diu: ¿hi ha una vista millor per a un nadó que un mugró oscil.lant i una pluja d'or?
Utz (1988), torna a ser una novel.la que porta el nom d'un personatge txec que col.lecciona unes determinades figures de porcellana.
¿Qué hago yo aquí? (1989) és un recull d'articles molt variats, el primer dels seus llibres que jo vaig llegir i que em va despertar l'interès per l'autor. Es va publicar de manera pòstuma, ja que el Bruce Chatwin va morir justament aquell any 89, als 48 anys d'edat, víctima de la SIDA. Cap al 1980 s'havia posat malalt i mai va voler que fos dit que tenia la SIDA, sinó que buscava orígens de la malaltia més novel.lats: unes febres agafades a la Xina, la mossegada d'un animal... Va ser enterrat pel ritu ortodox, religió a la qual s'havia convertit, i per desig seu les cendres van ser escampades al voltant d'un monestir del Peloponès...
Al 1965 s'havia casat amb una noia americana dos anys més gran que ell, amb qui també va fer alguns viatges i amb qui més o menys va conviure fins a la seva mort, tot i que el Chatwin era homosexual. L'Elizabeth Chatwin, la seva vídua, era present al simpòsium d'Oxford d'aquest juliol i en parlaré una mica el dia que ve.
Alguns links:
Aquí (Wikipedia en anglès).
Aquí (Wikipedia en castellà, bastant incomplet).
Alguns blogs com aquest en castellà que parla de viatgers
o aquest altre de català que parla sobre nomadisme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada