diumenge, 24 d’agost de 2008

SOBRE EL BRUCE CHATWIN 3

A Oxford, doncs, hi va haver aquest juliol una conferència sobre el Bruce Chatwin. La referència la podeu trobar en aquest blog.

Hi vaig anar perquè la Pilar Escriche (dibuix d’esquena, aquí sobre: estava escoltant a la conferència) està fent la tesi doctoral sobre el Bruce Chatwin i ens hi va dur.

A pesar de les meves immenses dificultats per al listening em va encantar assistir-hi. A continuació quatre coses que vaig veure, que vaig entendre i que em van explicar.

L’editora històrica del Bruce Chatwin, Susannah Clapp, va parlar molt (dibuix aquí a sobre, estava parlant). Va evocar la relació estreta entre editor i autor. Va dir que el primer manuscrit de In Patagonia que el Chatwin li va presentar es va haver d’esporgar molt i va quedar només una tercera part del primer original.

L’Elizabeth Chatwin, la viuda de l’escriptor, té aproximadament setanta anys, és menuda amb ossada a la cara i ossada a les mans. Prové d’una família catòlica i nombrosa de l’est americà, gent molt treballadora. A Anglaterra viu en una casa de camp on cria bens i a la primavera quan neixen les cries, el lambing, s’hi posa com la primera. (Aquí sota composició de fotos, on està més afavorida que en el meu dibuix).

La conferència se celebra en una sala de planta ovalada, la McGregor Mathews Room del New College (aquí sota; aquest es pot ampliar!).


Fem el lunch en un menjador d’aquests que surten a les pel.lícules tipus Carros de foc: sala gòtica amb dues taules llarguíssimes, taula elevada al fons per als professors. Finalment hi ha un torn de preguntes a Elizabeth Chatwin i a Nicholas Murray que se celebra en una sala d’un gòtic impossible, amb cadiram de cor. Aquí ella assenyala que s’ha escrit una biografia del Bruce personatge, però encara no la del Bruce escriptor.

Acaben les sesions de la conferència amb la visita on tenen en dipòsit els quaderns de notes del Bruce Chatwin. Quan tingui a mà les fotos que vam fer dels quaderns les posaré al blog, però de moment encara no les tinc.

Un comentari sobre els famosos i actuals quaderns de la marca Moleskine: El Chatwin explica que comprava els seus quaderns a París en una determinada papereria del carrer tal, que tenien les tapes d’una mena de tela o d’hule negre… I que quan els van deixar de fabricar va comprar totes les existències que quedaven a la papereria. Hi ha un cert fetitxisme amb aquests quaderns. Ara hi ha una marca de quaderns de notes, la Moleskine, amb una goma elàstica molt ben pensada per tancar el bloc, que s’anuncia com si els seus quaderns haguessin estat fets servir pel Van Gogh, el Picasso, el Matisse, el Hemingway, el Chatwin… i em sembla que encara em deixo algun senyor important. Tenen molta imaginació i sentit de màrketing. Per cert, en aquest link ensenyen alguns dels seus quaderns amb dibuixos d’usuaris actuals.

Cap comentari: