Aquesta plaça té una història.
A l'època de Lluís XIV es va promoure la construcció de Places Royales a les principals ciutats franceses i a Montpellier es va fer aquesta Place Royale du Peyrou. Hi van posar un arc de triomf i llavors només faltava l'estàtua de Lluis XIV. En van encarregar una de bronze a París, amb el rei a cavall, una de ben gran. Quan l'estàtua va ser feta, es va carregar en una péniche o barcassa de riu, i au, Sena avall fins a l'Atlàntic. Allà la van passar a un vaixell de veritat i va anar per mar fins a Bordeaux. A Bordeaux la van ensenyar, i la gent anava en massa fins al port, pujava al vaixell i s'admirava d'aquella estàtua de bronze tan gran. Eren tants dalt del barco, que el barco es va enfonsar. Van haver de repescar l'estàtua del fons de l'aigua, cosa que no va ser fàcil, i ben eixugada embarcar-la de nou en una péniche que va enfilar Garona amunt i després va seguir pel Canal du Midi, que és el canal que uneix Atlàntic i Mediterrani, obra justament de l'època de Lluís XIV. Ja tenim l'estàtua a Sète, se la desembarca, i d'allà fins a Montpellier es transporta per terra (m'imagino que amb un carro especial i molts de bous o cavalls). Arriba a la Place Royale du Peyrou amb retard. Han passat 70 anys des que es va fer l'encàrrec, ja som ben entrats al segle XVIII i a les portes de la Revolució. L'estàtua té una vida curta dalt del seu pedestal, perquè a l'època de Napoleó la fonen per fer-ne canons. Ve la Restauració i volen tornar a tenir estàtua, busquen a París els planos o bé el motlle, els troben i la tornen a fer. I aquí està.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada